30
març
09

La fi de la vaga de fam

Avui és dilluns 30 de març, des del meu ingrés a l’hospital no he pogut actualitzar el bloc i em disculpo per aquesta absència i manca d’actualitat sobre el meu estat.  El dia de l’ingrés m’hagués sigut impossible escriure res, com ja ho va ser el dia abans, però els dies posteriors, com que no disposava d’internet, vaig prioritzar la lectura i la reflexió a l’espera de que arribés el dia d’avui per transmetre tot el transcorregut des del passat 25 de març.

El dia de la meva hospitalització ja no va començar gens bé.  Vaig passar la pitjor nit que he passat d’ençà de l’inici de la vaga de fam.  Cap a les 6 de la matinada, amb l’esperança de poder millorar la meva situació i descansar, vaig decidir anar al lavabo, pensant que la bufeta era el motiu del meu insomni.  Em vaig aixecar, com sempre, vaig agafar el pot per mesurar l’orina i em vaig dirigir al lavabo.  Un cop allà, vaig començar a tenir sensacions estranyes, mal de cap intens i mal de panxa semblant a nàusees.  Vaig entendre que m’estava començant a marejar i em vaig afanyar, vaig buidar el pot, el vaig netejar amb menys cura que de costum i vaig sortir del lavabo.

Poques passes més vaig poder fer.  Com que era el lavabo de la sala on feien dansa, hi havia uns bancs per poder-se canviar.  Ràpidament m’hi vaig asseure per evitar mals majors i per intentar que aquell mareig, que ja m’impedia veure el que m’envoltava, se’m passés.  Assegut la situació no millorava i vaig acabar estirant-me, deixant el pot de l’orina a terra.  Vaig tancar els ulls i vaig esperar i concentrar-me en tot el que m’estava passant interiorment, tenia el pols molt accelerat i la panxa i el pit es movia al seu ritme.  Per sort, al cap d’una estona em vaig tranquil·litzar, el pols es va calmar i l’estómac ja no palpitava.  Vaig obrir els ulls i ara tot era clar.  Vaig dubtar uns instants i, finalment, em vaig asseure, vaig agafar el pot i em vaig aixecar.  La tornada al llit va ser normal, vaig agafar una palangana per deixar-la al capçal del llit, em vaig deixar caure al llit i em vaig tapar per intentar descansar.

Al cap d’unes hores, em despertava.  Vaig notar, ràpidament, que estava molt cansat i que plantejar aixecar-me em cansava només de pensar-ho.  Ràpidament, em van preguntar com em trobava, vaig informar que bé, que simplement estava una mica cansat.  La potencia de la meva veu i el fet que hi hagués la palangana prop meu, els va alertar.  Em van demanar a veure si havia vomitat, evidentment no sabien res del que havia passat unes hores abans, no vaig voler despertar a ningú.  Tampoc tenia esma per explicar la meva experiència al lavabo i ho vaig obviar.  Tot i així, no vaig convèncer i poc després van avisar l’ambulància perquè se m’endugués a l’hospital.

Jo era conscient que no estava en bon estat i, per tant, vaig acceptar el trasllat a l’hospital i vaig demanar que s’avisés als meus pares.  Tot i així, vaig transmetre la meva voluntat de, malgrat l’hospitalització, continuar la vaga de fam allà perquè l’assemblea del SEPC ho tingués en compte, ja que sé que sense la meva aprovació i voluntat es descarta la continuïtat de la vaga de fam.  Em van dir que descansés, que no hi pensés, que ja en parlaríem.  Al cap d’una estona van arribar la metgessa i infermera de la UAB per informar-me de que ja venia la ambulància si aquesta era la meva voluntat.  Tot plegat, m’ha sabut greu per elles i els altres metges que venien de la UAB, estaven com enfadats i ressentits perquè ells no em podien assistir.  Ho entenc, però perquè es pensaven que era perquè com que eren de la UAB eren “dolents”.  Li hagués rebatut, però no tenia esma, els hi agraeixo la dedicació i lamento en la situació en la que es van trobar, però en cap cas pensàvem o crèiem que eren “dolents” o còmplices de la UAB, simplement que ja teníem equip mèdic i no tenia sentit rebre l’assistència tants cops al dia, feina llençada, per res.

Després, tot va ser molt ràpid i tinc imatges del meu trasllat, tot i que em va saber greu no poder fixar-me en aquella munió de gent concentrada a la Plaça Cívica per donar-me suport.  De reüll vaig veure que sostenien una pancarta, però no m’hi vaig poder fixar.  Em van pujar a la llitera, vaig intentar fer-ho per mi mateix, però no vaig poder i em van carregar dins de l’ambulància.  Durant el trajecte vaig mig parlar amb la infermera que m’acompanyava, va ser una conversa complicada, m’esforçava per parlar fort, però sembla ser que no hi havia manera de que em sentís bé.  Després d’algunes preguntes rutinàries i de dormir una mica, vam arribar a l’hospital de Terrassa.

A urgències ja havien arribat els meus pares que tenien una expressió entre satisfacció i angoixa.  Satisfacció pel fet de saber que en breu rebria tractament mèdic i, per tant, que el meu estat de salut estaria sota vigilància i angoixa per l’estat en el que em van trobar.  Em vaig esforçar a explicar-els-hi que em trobava bé, que no tenia mal enlloc, que simplement estava molt cansat.  La força de la meva veu no els va convèncer gens i, malgrat que intentaven transmetre tranquil·litat, se’ls notava la preocupació.  Poc després vaig entrar a urgències, els meus pares i la meva xicota, que m’havia acompanyat amb l’ambulància, es van haver de quedar a la sala d’espera.

A urgències em van començar a fer proves, estava molt baix de sucre i pesava 49.5.  Em van punxar el braç per col·locar-me el catèter.  Em van extreure sang per fer-me un anàlisi per saber com estaven els meus òrgans i em van introduir el contingut d’una xeringa, era suero, per reanimar-me una mica.  També em van fer un electrocardiograma.  Al cap d’una estona apareixien amb una ampolla de glucosa i me la connectaven al catèter.  Van posar-la a gran velocitat.  Alhora també em van connectar una altra de suero, aquesta a un pas més moderat.  Després, van venir dos dels metges que s’ocuparien de la meva evolució, tenien els resultats de l’anàlisi de sang.  Sembla ser que havíem arribat a temps, però que els ronyons estaven al límit de patir danys greus.  També em van informar que tan bon punt tinguessin habitació em pujarien a planta, que m’estaria alguns dies per recuperar-me.

En aquell llavors, ja van deixar passar als meus pares i la meva xicota.  En poc temps havia recobrat una mica més l’alè.  En mig de les visites, el meu germà petit va trucar a la mare per saber què havia passat, s’havia assabentat de la meva hospitalització per un company que havia anat a dinar a casa.  Pobre estava molt preocupat, me’l van passar i, tot i que encara no tenia massa bona veu, vaig mirar de tranquil·litzar-lo.  Vaig estar esperant unes hores fins que em pugessin a planta.  Durant tot aquell temps, va anar passant gent a veure’m, gent del SEPC i familiars.

A principis de la tarda, em pujaven a la cinquena planta.  Hi havia un munt de gent a la sala d’urgències (venien a veurem d’un en un i, alguna vegada venien dues persones), els van avisar i ens vam dirigir a l’habitació.  Els del SEPC es van quedar poc, hi havia un munt de feina a fer, es van quedar els meus pares i mon germà.  Més tard m’informaven que a les 7 de la tarda es faria una roda de premsa per informar que, si em semblava bé, des del SEPC es donava la vaga de fam per finalitzada.  Havia quedat demostrada la manca de voluntat de diàleg per part de les autoritats universitàries i no valia la pena continuar amb la vaga de fam havent quedat clar que estàvem demanant diàleg a una paret que tenia intenció, fins i tot, de romandre muda encara que la salut d’un estudiant en depengués.  Assolit l’objectiu de desemmascarar el fals diàleg publicitat des de les institucions, demostrant la nostra voluntat i sacrifici pel diàleg en contraposició a la seu frívol enrocament en el silenci, era suficient per estar satisfets dels resultats de la vaga de fam.

Al final de la tarda, havia recobrat una mica de color i d’esma.  M’havien tornat a visitar els metges per fer-me un reconeixement general i algunes preguntes relacionades amb el meu historial mèdic.  No he tingut mai malalties greus, no bec ni fumo i no tenia cap problema d’una llarga llista exposada pels metges.  Em van explicar una mica el meu estat i quin seria el seguiment i progrés per tal de recuperar la gana i que l’estómac vagi tolerant tots els aliments.

Segurament, el moment de més expectació va ser al cap vespre, quan em van portar el sopar.  Una mica de sopa amb una miqueta de pasta i un iogurt.  Em feia com una mica de cosa menjar, eren molts dies sense fer-ho, un esforç que no tenia clar si volia abandonar.  Tenia clar que després de la primera cullerada ja no hi havia marxa enrere, em va costar molt prendre la decisió de menjar.  Finalment, vaig assumir que la vaga de fam s’havia acabat i que, tard o d’hora, havia de tornar a la normalitat.  Així vaig fer la primera cullerada.  No tenia gana, però em vaig anar prenent la sopa.  Fins al iogurt, amb el iogurt la sensació ja va ser més estranya, era més dens (tot i que la poca pasta de la sopa també se’m feia estranya) i notar com em baixava fins la panxa se’m feia estrany altra vegada.

Per aquell llavors, ja havia arribat el meu germà gran que es quedaria a dormir amb mi aquella nit.  Els meus pares havien de tornar, tenien el gos al cotxe i el meu germà petit a casa.  No vam anar a dormir massa tard, havíem mirat les notícies, no va sortir res de la roda de premsa tot i que hi havien anat tots els mitjans, bé potser algun no, però sí els que ens interessava que vinguessin.

L’endemà, em va visitar la dietista que em va explicar com seria la meva dieta per tal d’anar observant la meva tolerància al menjar, la recuperació de la gana i l’increment de la quantitat de menjar.  Durant els dies posteriors, es va anar complint, amb un seguiment sobre com reaccionava als diferents aliments que m’anaven donant.  Al principi, tot era líquid.  Després, van introduir menjar sòlid, tot i que em van remarcar que ho mastegués molt bé, ja que entenien que m’ho havien de donar triturat, però com que la meva dentadura estava en bon estat, era preferible que la trituració la fes jo.  Ho vaig agrair, ja que em veia menjant potitos durant uns dies.  A banda de mastegar, també em van dir que distribuís el menjar al llarg del dia, separant-ho amb prou temps com per permetre a l’estómac digerir-ho i no carregar-lo, ja que la seva mida de ben segur era reduïda.

Així doncs, dividia l’esmorzar en dos i m’ho menjava amb una separació d’hora i mitja.  El mateix feia amb el dinar i el sopar, separant el primer, segon i postres amb franges d’hora – hora i mitja.  He de reconèixer que feia anar força malament a les infermeres i, sobretot, a la cuina que havia de rentar les meves coses.  Em sabia greu, però tenia clar que havia d’anar amb molta cura, ja que la recuperació era molt important donat que si no es realitzava correctament podia ocasionar problemes greus.

Amb el pas dels dies, anaven introduint menjar una mica més complex i augmentant la quantitat.  Feien un seguiment de la reacció envers als nous aliments que anava ingerint.  Entre plat i plat, com que tenia temps, aprofitava per anar a caminar una mica, ja que m’ho havien recomanat per tal de que la musculatura també es vagi recuperant.  També havia de prendre molta aigua, això ja no em costava tant, l’hàbit de beure aigua el tenia més que establert, fins i tot crec que en bevia massa ja que bevia el mateix que quan feia vaga de fam.  No vaig presentar cap problema en relació als aliments ingerits, fins dissabte que la presència d’un mal de panxa intens mentre menjava em va alertar.  Va resultar, però, que simplement era que necessitava anar de ventre, cosa que vaig fer sense massa problemes.  El mal de panxa em va marxar i vaig poder prosseguir amb l’àpat sense més problemes.

Finalment, el meu bon progrés ha portat a que avui dilluns, des de l’hospital se’m donés l’alta per poder marxar a casa.  Tot i així, hauré de tenir cura, durant els propers dies, sobre allò que mengi i les quantitats ja que de moment més val ser curosos.  M’han comentat que en una setmana, dues com a molt, ja podré menjar amb total normalitat.  Ara, però, em queda la recuperació potser més costosa, la muscular.  En aquests dies només he guanyat un quilo i escaig i encara tinc la musculatura molt feble.  Tenia pensat anar a treballar tan bon punt sortís de l’hospital, o al cap d’un o dos dies com a molt, però avui he experimentat que encara no estic en massa forma com per fer-ho.  He anat a veure’ls per saludar-los, per veure com estàvem.  M’han insistit en que no tingués pressa per tornar, que el primer és la meva salut i que no pateixi que tenen ganes de que torni, però que de moment miri de recuperar-me.

Diria que no tindré mai prou paraules per agrair la comprensió que han tingut els meus companys de feina i la meva família que de ben segur ho han passat molt malament.  No voldria tancar aquest bloc sense, abans, agrair el suport i l’escalfor que he rebut.  L’interès per la meva salut dels treballadors i treballadores de l’Edifici d’Estudiants, que aprofito per disculpar-me pel patiment pel que els hi he fet passar, a elles i a tota la resta de gent que patien per mi cada dia que passava.  Agrair, també, el suport dels meus pares que, malgrat que segurament haguessin volgut fer-ho, en cap moment em van demanar que ho deixés estar, entenent així la lluita i els motius d’aquesta.  Un profund agraïment a l’equip de metges que em va fer el seguiment durant la vaga, als metges i metgessa de l’hospital i a les infermeres i infermers per la seva paciència, dedicació i comprensió.  I com no, i a qui segurament tot una vida no és prou temps per agrair-ho, a la meva parella, que no s’ha separat en cap moment del meu costat i que ha patit un munt, malgrat que ha procurat que, davant meu, no ho semblés.

Agrair, com no, la tasca de tota la militància del SEPC, de la CUP, i en especial a la de Berga, dels col·lectius de la Coordinadora de Defensa del Berguedà, de l’Assemblea per l’Ensenyament Públic del Berguedà i de tots aquells col·lectius i organitzacions que han donat suport i difusió a la vaga de fam arreu dels Països Catalans.  També, un especial agraïment a aquells que m’han transmès el seu suport, que m’han ajudat a tirar endavant i que m’han fet veure que la meva fermesa i coherència no és res més que l’expressió de la confiança i compromís transmès per tants i tants companys i companyes que creuen (creiem) en aquesta lluita.  Sense el convenciment d’això, no hagués tingut prou valor ni persistència.  El mèrit, us ho ben juro, és tot vostre.

M’esperen uns dies de repòs i recuperació a les meves contrades que tan he enyorat durant aquest mes llarg, amb els meus pares, el meu germà petit i el meu gos.  La tornada ha sigut més dura del que m’esperava, he obert el correu electrònic i entre el munt de correus de les assemblees de facultat n’hi havia un parell de ben especials. Un d’un company que ara és lluny dels Països Catalans, que ha compartit amb mi les seves preocupacions, els seus neguits i amb qui, tot i que a vegades no coincidíem políticament, sempre he valorat aquelles converses sobre el pati.  L’altre era d’una altre company, d’aquells que fan tot el que poden, i el que no, per portar la lluita endavant, que agraeix qualsevol cosa, per petita que sigui, que fas per ell; una persona que té la sensació de no fer mai prou.  Bé, dues persones, sense menysprear les altres, que han sigut, per motius diferents, força especials abans de la vaga de fam i durant la vaga de fam.  En els correus, ambdós des de la distància, m’expressaven la seva opinió sobre la vaga de fam que, malgrat que de ben segur és matisable i que no comparteixo certes valoracions, no he pogut retenir les llàgrimes.

Tingueu clar que d’aquí a poc ens tornarem a trobar als carrers.  Els nostres somnis són els seus malsons.  Guanyarem.

Anuncis

113 Responses to “La fi de la vaga de fam”


  1. 1 Aida
    Març 30, 2009 a les 11:22 pm

    M’ha alegrat llegir el que has escrit per aquí…Almenys jo no en sabia res de tú des que et van hospitalitzar. Doncs ara a recuperar-se i a menjar de nou! Espero que l’experiència t’hagi ajudat a coneixe’t a tú mateix i que en treguis coses profitosses. I compensa a tots els familiars i amics que has fet patir, que pobres…!
    Vagi bé tot.
    Ens veiem a futures manifestacions pacífiques.

    • 2 Freedom
      Març 31, 2009 a les 4:33 pm

      Noooooooo! Tomas, pk???? tenies que seguir sense alimentarte deres fins que… jajajajajjaj que cruel que soc!

      No aconsegireu mai res, CARALLOTS!

      • Abril 3, 2009 a les 9:12 am

        “freedom”
        fas pena

        tot el nostre suport a en Tomàs! gent com tu en fa falta al nostre país!

      • 4 Freedom
        Abril 3, 2009 a les 7:33 pm

        Jo com a minim n soc tan tonto de fer una vaga de fam per tal d’aturar tot cambi! Sou pura purria conservadora, de fet, es facil establir patrons de comportament entre vosatres i l’esglesia CATOLICA que tan odieu. Esteu profundament lligats ideologicament.

        Che va abandonar Cuba!!

        Vosaltres sou els que feu pena

      • 5 Freedom
        Abril 4, 2009 a les 1:07 pm

        Que no respons? Estas fente palles amb els del colectiu?

    • 6 Riqui!
      Abril 4, 2009 a les 1:18 pm

      El Tomàs es pensa que està en una dictadura!!!

    • 7 Riqui!
      Abril 4, 2009 a les 1:24 pm

      Aida, confeça! T’agrada el Pare TOMAS, oi? va que de segur que el vols animar com nomes tu pots!

      GANDHI TOMAS! On sonels diners del rectorat que t’embuxaques? Tu i el teu sindicat dels collons. Amb aquests diners no esteu ajudant a ningu! La decencia es algu que fa molt que eu perdut! Si ens poguessim organitzar (es a dir, deixar d’estudiant i treballar com feu vosaltres), us fariem miques!

      TOrnaten al teu poble!

      • 8 Aida
        Abril 4, 2009 a les 2:13 pm

        …cal respondre? Bé doncs no el conec que diguem, però m’agrada la seva forma de mobilitzar-se. Ja sé que no era la resposta que buscaves però…en fi

      • 9 Riqui!
        Abril 6, 2009 a les 10:01 pm

        Home, doncs la veritat es que has donat alas a la meva imaginació…

  2. Març 31, 2009 a les 4:03 am

    M’alegro que t’estiguis recuperant i per fi s’hagi acabat la vaga de fam.

    Que tinguis una bona recuperació.

  3. 11 Pau
    Març 31, 2009 a les 8:27 am

    Així, lo de “Viurem lliures o morirem”, en què queda?

    • 12 Pep
      Març 31, 2009 a les 10:43 am

      Temps al temps. De moment, la nostra lluita ens fa cada dia més lliures i, almenys, tenim la certesa de no haver claudicat. Ens mantenim dempeus gràcies a la lluita i, evidentment, no l’abandonarem mentre aquesta continuï donant sentit a la nostra existència.

      Preferim morir dempeus que viure de genolls, però mentre ens mantinguem drets, quin sentit té deixar de viure?

      Recupera’t Tomàs! Saura i Huguet, per ineptes, venuts i botiflers: DIMISSIÓ!

      • 13 Freedom
        Abril 2, 2009 a les 2:24 pm

        Temps al temps… ja morireu un dia d’aquests o k? jajaj TEMPS AL TEMPS diu, semblava un acudit

      • 14 Riqui!
        Abril 4, 2009 a les 1:25 pm

        Com pots citar al Che! Ell lluitava contra dictadors i de passada sigui dit, ell en va crear tambe! I despres sen va anar… abandonant els cubans a les mans del desgraciat del FIDEL

  4. Març 31, 2009 a les 12:51 pm

    M’alegro que t’estiguis recuperant. Cap dels bocamolls que parlen per aquí haguéssin tingut nassos de fer el que tu has fet. Hem trec el barret.

    Aquestes dies m’havien arribat informacions contradictories.

    Salut company!

  5. Març 31, 2009 a les 1:43 pm

    Em trec el barret per la teva actuació durant aquest últim mes. I, sens dubte, aplaudeixo que hagis decidit abandonar la vaga de fam (que no la lluita) abans que el teu organisme decidís abandonar-te a tu!

    Que la recuperació vagi molt bé, Tomàs!!!

    • 18 Riqui!
      Abril 4, 2009 a les 1:28 pm

      Ei freski! Una reflexio! Els que critiquem ho fem pk ens ofusca tot el merde! Pk volem intentar cambiaro! Pero tu! Tu només estas aqui tiran floretes… I man dit que no ets del sepc. No o entenc, quia es la teva finalitat. Enrollarte amb en gandhi tomas o que¿? No veig quina motivacio hi a d’arrere dls teus actes

      • 19 Pere
        Abril 8, 2009 a les 9:51 pm

        Riqui, ous de ruc fet a les fosques, on has après a escriure? Fa pena el que dius, perquè curteges molt, i encara en fa més la manera com escrius. Torna a parvulets i deixa de dir tonteries a aquesta pàgina. T’ho diré més clar, ets un ase en el fons i en la forma! Si no hi arribes, cosa que queda sobradament palesa, fes servir els correctors. En Pompeu i d’altres que ens estimem el Català t’ho agrairem. Si vols saber a qui em refereixo quan dic Pompeu busca a google “Pompeu Fabra”. De res Riqui, fins i tot tu ho pots trobar. De pas, busca-hi també “pronom feble”. Et servirà molt.

        Per cert Riqui, tant tu com altres que intenteu expressar el vostre pensament (per dir-ho d’alguna manera) fotent-li canya al Tomàs o, a la seva ideologia, teniu la manera d’escriure molt semblant, el que em fa sospitar que sou un o dos que us repetiu més que l’all i que aneu canviant de pseudònim. Apa, recorda que mai és tard per aprendre.

        Ànims Tomàs, recupera’t aviat!

      • 20 Riqui!
        Abril 11, 2009 a les 8:36 pm

        Aix… els amants de la forma vuida de contingut… No se m’ha entés o que? Em pensava que era un blog informal, perdoni vusté. La veritat esque com tothom sap que sou uns ments tancades no cambiareu mai…

      • Abril 14, 2009 a les 2:45 pm

        Blog informal? Que tu vulguis convertir-lo en un, no vol dir que ho sigui. Encara n’hi ha que pensem que els blogs, fòrums i tots aquests espais no són missatges de mòbil… per desgràcia, sembla que d’altres penseu que escriure malament no és cap problema. Però només cal veure coses com “cambiaro” amb “mb” per comprovar que si escrius així no només és perquè penses que això és informal, sinó perquè tampoc saps escriure…

      • Abril 14, 2009 a les 2:49 pm

        Jo també vull intentar canviar les coses. Ara sóc aquí “tirant floretes” com tu dius (no ho acabo d’entendre, perquè des del primer comentari que vaig deixar al blog que vaig dir que si fos per mi, la vaga de fam ja l’hauria d’haver deixat), però també he estat a totes les mobilitzacions a les quals he pogut assistir. Així que el “només” de la teva frase potser és erroni… ara, dic “potser” no fos cas que em titllessis d’intentar imposar la meva subjectivitat sobre els teus… “raonaments”?

        I no, no sóc del SEPC. No sóc del SEPC però hi col·laboro. I per altra banda, no entenc quina incompatibilitat hi ha en no ser del SEPC i aplaudir en Tomàs… m’ho pots explicar, si et plau?

        PS: Prenc nota d’això d’enrotllar-me amb en Tomàs. Potser algun dia, si ho faig, ja t’ho diré!

  6. 23 guanyarem
    Març 31, 2009 a les 1:59 pm

    Ànims Tomàs. Recuperat aviat que encara ens queda un llarg camí per recórrer, el combat tot just comença.

    Fins a la victòria sempre. Guanyarem

    • 24 Freedom
      Abril 2, 2009 a les 2:25 pm

      Guanyareu? que esteu fent? una partit de futbol? JAJJ si acas seria bencerem o triumfarem no¿? jajajajaja guanyarem!!! Que aneu 3-2? ajjajajjaj

  7. 25 sutopia
    Març 31, 2009 a les 3:57 pm

    ànims! No només per en Tomàs, sinò per a totes les que llegim això, que no som poques.

    La lluita continua!! No ens deixem silenciar ni espantar pel que fagin o deixin de fer des de les intitucions, nosaltres serem el canvi necessari per una universitat publica i de qualitat!

    Guanyarem, podem! http://blip.tv/file/1936427/

    • 26 TOMAS = SUBN****L
      Abril 4, 2009 a les 1:33 pm

      SUTOPIA! Més de 10.000persones! WAW! I aixo es la xifra infladeta que tu dons! TU SAPS KUANTES PERSONES VIUEN AL NOSTRE PAIS!?!? que ets retraçat o k? Kuans estudiants hi només a la UAB! Ja et creus que ets una majoria. Kuan nens hi havien a les vostres files? Uns kuans e! Elsfeu servir per omplir i pk es comprin les camisetes i beguin a les vostres festetes de maricas

      • Abril 14, 2009 a les 2:55 pm

        A l’última manifestació que es va fer a les 8h del vespre, nens ja t’asseguro que ben pocs. I tu riu-te’n, de la xifra de 10.000 persones. És evident que no som una majoria en tant que el nombre d’estudiants no mobilitzat és elevadíssim també. Però el fet és que si ara es fes una convocatòria de manifestació a favor del Pla Bolonya, vols dir que la mobilització atrauria més de 10.000 persones? Per tant, em sembla que en casos així podem gairebé afirmar que NO SOM UNA MINORIA.

        Per altra banda, el referèndum que es va fer a la UB sobre si s’havia de paralitzar o no l’EEES, un 93.1% dels estudiants que van votar, ho van fer a favor de la paralització. Sí, només un 20.3% dels estudiants van votar, però sense tenir en compte que és un percentatge molt elevat comparat amb el d’altres referèndums, això no treu que només un 5.8% dels vots anessin en contra de la paralització. I les xifres no enganyen; els fets són els que són.

      • 28 Freedom
        Abril 16, 2009 a les 5:52 pm

        aixo si que es bo. Uns quans hippies demanant a tothom qui passava que votes! I aixo en dius referendum? qui tenia ous d’anar allà i votar en contra??? davant del col.lectiu d’escoria reunida entorn a la urna?!

        Una mica de decencia. Prou manipulació del pensament del estudiants!

      • Abril 17, 2009 a les 4:28 pm

        Bé, el que tu diguis. Però em sembla recordar que les votacions que es van fer per escollir rector van tenir un índex de participació molt més baix que aquest referèndum no vinculant. Qui estableix la legitimitat de les votacions?

  8. 30 Democràcia
    Març 31, 2009 a les 4:07 pm

    Panda de lerdos….no estem a la Guerra Civil i lluiteu contra uns Molins que no existeixen….

    • 31 binnic
      Març 31, 2009 a les 5:42 pm

      Recorda que el pal de paller deixat pel cisquet segueix alçat.

      • 32 Vitaminas A, B, E, C
        Abril 6, 2009 a les 9:51 pm

        Moltbe tiu, havera si tel fots pel cul i et dona gustet! el pal del paller diu… En ta puta vida as vist un paller. Els temps cambien i les reivindicacions segueixen estancades en formes de la postguerra.

  9. 33 Alba
    Març 31, 2009 a les 7:12 pm

    M’alegro moltíssim que estiguis bé!
    Just fa un parell de dies estava comentant amb un amic que feia temps que no se sabia res de tu, com sempre els de TV3 t’han deixat completament de banda, i feia una miqueta d’angúnia entrar aquí i veure el mateix que el dia 25, estava preocupada (dins el que pot ser una preocupació d’una persona que no et coneix, clar).
    Doncs això, que la lluita continua, i que m’alegro que hagis deixat la vaga de fam perquè a hores d’ara ja estava clar que no s’aconseguiria res… I que ara ja perillava massa la teva salut, i que tot i que no ens facin cas de cap manera, segur que trobarem una forma de ser escoltats 🙂
    un petonàs, gràcies per tot el que has fet, perquè al cap i a la fi ho has fet per tots els estudiants i especialment pels futurs estudiants (jo l’any que ve començo un grau -.-)

    =)

  10. 34 lus bonus
    Març 31, 2009 a les 8:18 pm

    No lo entiendo…

    no entiendo como un ser humano que se declara amante de la libertad es capaz de automutilarse por una causa en las que las formas la estan desfigurando en la peor de las caricaturas…Hay cientos de miles de personas en el mundo que hacen huelga de hambre (a efectos dilécticos claro) cada día y no protestan por una universidad pública de calidad protestan por una dignidad que acciones como la tuya la atentan gravemente

    Tu acción no es más que una manifestación de ese subsistema en el que tratáis el Estado que os educa, ilumina, sana, alimenta, como un enemigo, más que un adversario difícil de convencer.

    Creo que os habéis equivocado de adversario, vuestar lucha no es contra el Estado sino contra la opinión pública. En vez de hacerles simples espectadores de aquello que reclamáis debéis hacerlos cómplices, hacerle entender al parado, a la ama de casa, al immigrante y, aunque duela, al empresario que vuestra batalla es su guerra. Sólo así venceremos.

    De mientras seguid haciendo piquetes, violentas manifestaciones, ocupaciones de bienes públicos…porque aquél que niega el derecho a la educación a sus iguales es tan monstruo como el policía que pega a ciegas.¿He dicho a ciegas?

    • 35 MaDUIXES AMB naaaaaTTTTTAAAA!!!!!!!!!!!!!
      Abril 1, 2009 a les 6:38 pm

      amèn.
      crec que això ja ho intenten fer,,, fero sel’s hi cola molta gent rara i sel’s en va la pinça amb el grafit i d’altres coses que has mencionat.

  11. 36 lus bonus
    Març 31, 2009 a les 8:19 pm

    por cierto, mejórate

  12. 37 estudiant història ub
    Març 31, 2009 a les 9:31 pm

    Bé, com que sembla que disposaràs d’una mica de temps potser el pots dedicar a llegir-te el que la gent ha escrit.. no només els que et donaven ànims sinó també els que et criticaven utilitzant o no un to mofeta. Com que sembla que tu ets dels que vas de pal trascendent/seriós/ultimatum… potser t’hauries de plantejar seriosa i profundament el que significa una vaga de fam, les implicacions que comporta i les conseqüències de genera. El teu acte irresponsable i irrespectuós (en la meva opinió i en la de molts que t’han escrit) és digne no només de crítica sino de càstig. L’ús de recursos pública quan fan més falta per sectors més necessitats t’hauria de donar vergonay si ets realment una persona implicada i conscieciada del que t’envola. Recorda sempre sempre sempre que ser estudiant univesitari (treballis o no) és un privilegi que no és accessible a tothom.

    Espero que et milloris ben aviat i que el que has fet et serveixi per reflexionar del que és just i no i del que és important i no.

    Ah si… i de tenir un mínim respecte pels que lluiten de veritat!

    • 38 Guillem
      Març 31, 2009 a les 10:18 pm

      els que lluiten de veritat són determinats per tu, no?

      ànims tomàs!

      • 39 Freedom
        Abril 4, 2009 a les 1:08 pm

        Es gracios pk fas un comentari extens i et responen amb una mariconadeta de merda. Afronteu les preguntes i els analizis que us fem, si teniu pebrots, esclar

    • 40 tomàs
      Març 31, 2009 a les 10:30 pm

      Si bé tu dius que ara tindré temps, voldria rectificar-te. Deixant la vaga de fam torno a la vida normal i això vol dir que tindré de tot menys temps. Ara, però, durant la meva recuperació i mentre no pugui tornar a treballar, disposaré de més temps, però aquest l’hauré de dedicar a recuperar-me i avançar tota aquella feina que pugui, ja que en tinc molta d’endarrerida.

      Primer de tot, com molts que critiqueu per aquí, us hauríeu d’informar. Jo en cap moment he dit que l’actual sistema d’educació superior sigui el desitjat. De fet he defensat, i defenso, com bé has dit, que el sistema universitari actual JA és elitista. Evidentment la nostra lluita va en contra d’això, i entenem, a més, que l’EEES va en direcció totalment contrària. Per altra banda, però, no entenc això que dius de “l’ús de recursos públics”, quins recursos públics he utilitzat jo? tret d’un espai de l’Edifici d’Estudiants? No haver-lo utilitzat hagués solucionat el problema que planteges, com si haguessis descobert la sopa d’all?

      Tot i així, i només faltaria, tens tot el dret d’expressar el teu desacord sobre la vaga de fam, com han fet molts. Entendràs, però, que el que és just o no o important o no, no és quelcom objectiu i que, per tant, no té sentit el que em planteges ja que aquest anàlisis ja el vaig fer quan tocava, abans de realitzar la vaga de fam. El que toca ara, en tot cas, és fer autocrítica sobre com ha anat la vaga de fam, però en cap cas qüestionaré si la lluita era justa i important, ja que n’estic convençut d’això. Altra escenari seria il·lògic i incoherent.

      Sobre el que significa la vaga de fam, les conseqüències i implicacions que comporta, tres quarts del mateix, de debò creus que tot plegat s’ha fet sense haver analitzat tot això abans? O és que tens un empatx de paternalisme o de debò que no entenc la teva aportació, que, tot sigui dit, és una mica buida i plena de frases abstractes sense massa contingut.

      Per acabar, diga’m en quin moment no he tingut respecte pels que lluiten de veritat? I ja de passada, quan dius que lluiten de veritat, a què o qui et refereixes? Ho dic perquè potser discrepem en la definició del concepte.

      Per cert, molt agraït a tu i als altres companys que intenteu, sense èxit, desacreditar i deslegitimar la lluita contra Bolonya, sobretot a aquells que hi dediqueu un munt d’hores. Sempre és satisfactori veure com el control social del sistema entra en funcionament, ja que indica que aquest trontolla. Vosaltres sou l’exemple de que la lluita avança i que ho fa pel bon camí, gràcies.

      • 41 Pau
        Abril 1, 2009 a les 1:36 pm

        Ves per on, jo cada vegada tinc més clar que no ets més que un il·luminat auto-erigit com a estandart d’una lluita que no et pertany.
        En aquest últim paràgraf deixes molt clar que entens les crítiques cap a la teva vaga de fam com a intents per deslegitimar la lluita contra el pla Bolonya.
        Si fossis capaç de llegir determinats comentaris sense mirar-te tant el melic, et donaries compte fàcilment de que res més lluny de la realitat. De que ni control social ni polles. De que, mal que et sàpiga, potser has estat cardant el memo.

        Si bé penso que un vaga de fam sota un estricte control mèdic i des de una posició social relativament acomodada és una vaga de fam de pa sucat amb oli, no penso com altres que aquesta vaga ofengui determinades causes, ni determinades persones més mancades. Aquests simplement t’ignoren.

        Gràcies.

        Pd. De veritat esperaves continuar la vaga de fam a l’Hospital??? Suposo que et van fer entendre ràpidament que la seguretat social té altres finalitats. I si realment no entens aquest punt, m’oblido d’intentar raonar res més…

      • 42 estudiant història ub
        Abril 2, 2009 a les 6:59 am

        Lluiten de veritat i no tenen més remei que fer vaga de fam:

        – periodistes tancats a presons de països sense llibertat de premsa
        – gays perseguits i tancants a presons en països sense llibertats personals
        – ciutadans que no són considertats tals en països amb règims totalitaris

        Un munt vaja!

        Em sembla molt i molt bé que lluitis pel que tu creus, només faltaria, però em sembla absolutament fora de lloc fer una vaga de fam per un sistema universitari o un altre. Estem en un país democràtic on existexen altres vies per queixar-se (millors o pitjors però existeixen). La vaga de fam crec fermament que s’ha de deixar com a últim recurs pels que no tenen cap més via d’expressió. Fer-ho d’una altra manera devalua l’acció extrema que han de fer per tenir atenció sobre el que reivindiquen. Vaja… que no els hi fas cap favor!

        Pel que fa als recursos públics. L’ús d’un edifici públic que s’ha de mantenir és una despesa que fas i no pagues. I fins on he llegit jo també t’han visitat metges, has utilitzat una ambulància i un hospital. Pel que a mi respecta això ho hauries de pagar.

      • 43 Maduixes amb nataaaaa de sempre
        Abril 2, 2009 a les 12:04 pm

        “el sistema universitari actual JA és elitista”.

        Tu saps millor que ningú que la universitat no és cara, sinò l’allotjament en cas que vinguis de fora.
        I comprar-se el menjar, i mantenir-se un mateix és molt més car que la universitat.

        Si hi haguès tantes universitats com escoles, a cada poble, les queixes s’acabarien.

        Anar a la uni no està fet per treballar. De fet, pocs professors ho recomanen. És la prolongació de l’institut,(que fort que ha sonat) però amb més llibertat a la vegada que responsabilitat.

        Quan surts de la uni… (i tu també ho saps) estàs poc preparat pel món laboral.
        el món laboral es el pa de cada dia, i és allò que et permetrà pagar la uni als teus fills, si és que hi volen anar. Per això quan entres a treballar en una empresa, aquestes et formen com a professional, aprofitant el títol que tens.

        Els diners han de sortir d’algun lloc, o no? vols matrícula gratis? Treu matrícules d’honor. No tothom es mereix gratuïtat en el món del diner, per molt que vingui de l’àfrica, no significa que serà millor estudiant que els altres.

        La gent que viu a Barcelona i puja i baixa amb el tren cada dia a la uab,, o es que viuen a sabadell i van a la teva facultat…. creus que els hi és taaaan cara la universitat? No. el que passa es que n’hi han que per un bitllet de tren mensual s’alarmen i comencen a demanar bitllets gratis per estudiants… “si… ja fa temps que soc a la uab, i el que demanaven en aquells primers anys que vaig venir, era transport públic gratuït!!!!!!!!!!” De primer mel’s creia,,, pero m’he fet una mica veterana i ja no.

        La uni està a un preu raonable, el món no és gratis…
        En comptes de lluitar en contra dels preus de la uni, i el seu sistema, cal lluitar contra la gent que lloga pisos i així treurel’s el seu medi de sustentació extra.
        Cal lluitar contra la vila universitàra i començar a embrutar-ne les parets.

        La gent que es traga les pintades de la uab cada dia n’estem farts. Molt farts.

      • 44 Maduixes amb nataaaaa de sempre
        Abril 2, 2009 a les 12:10 pm

        ah!! i si ho aprobes tot l’estat et dóna una beca!!!
        és això elitisme????
        Jo cada any omplo el full de beques eh? becas http://www.mec.es

      • 45 Freedom
        Abril 2, 2009 a les 2:34 pm

        “De fet he defensat, i defenso, com bé has dit, que el sistema universitari actual JA és elitista” JAJAJJA, ELITISTA diu!!! Pero si la UAB es la riota de totes les universitats! Si la matricula val 700 euros al any! jajaajajj ELITISTA! L’estat t’està pagant mes del 80% del cost i tu et dediques ha fer vagues de fam!

        No se si ti fixes pero aqui hi ha més gent cremada del teu rollo de nen de mamà que no gent que et dongui suport!

        (a part, si treus matricula d’honor no has de pagar el següent trimestre)!

        ELITISTA DIU! jajajajjaja, encara ho volen combertir més decadent! Si fa tot vergonya.

        A i els problemes se solucionen amb la parla. Si la gent no us dona suport serà per algu. PRESECS!

      • 46 MaDUIXES AMB naaaaaTTTTTAAAA!!!!!!!!!!!!!
        Abril 2, 2009 a les 5:44 pm

        a qui qui ha dedicat un munt d’hores… ets tu, Tomassinet-et.. i aquestes hores que hi has dedicat indiquen que el sistema té una salut envejable.
        L’únic que no té salut envejable són les parets de la nostra universitat.

        els altres, mira:
        La lluita continua = El Gran Hermano continua! i que bé ens ho hem passat!!! si és millor el teu blog que la tele! no pots parlar amb la tele,, pero això és gratis i hi ha molta penya, no em diràs que no.

        😉

        auuu!!!!! quan facin supervivientes et seguirem!

      • 47 Àfrica
        Abril 2, 2009 a les 8:58 pm

        La teva prepotència és la vergonya dels qui som del SEPC. Mai has explicat a enlloc què suposa la implementació de l’EEES a part de la privatització de la universitat,ets un ignorant egocèntric.
        Jo, com volia aprimar-me, he seguit aquest bloc, perquè les teves diarrees mentals pròpies d’un stalinisme malaltís i les intervencions dels teus subdits em fam vomitar.
        Dius: “Per acabar, diga’m en quin moment no he tingut respecte pels que lluiten de veritat? I ja de passada, quan dius que lluiten de veritat, a què o qui et refereixes? Ho dic perquè potser discrepem en la definició del concepte”
        Mai has tingut respecte per ningú.

      • Abril 4, 2009 a les 6:27 pm

        Veig que aquí segueix havent un problema força gros Tomàs. No t’hauríes de prendre totes les crítiques com de gent pro-bolonya. Els alumnes no ens diferenciem entre probolonya i antibolonya, no siguem radicals en les definicions dels conceptes, hi ha un gran ventall de grisos que tabé s’hauria de tenir en compte.

        Jo, per exemple, saps que no estic d’acord amb molts aspectes de Bolonya, i per tant crec que s’ha de fer alguna cosa per arreglar-ho, però tampoc crec que els mètodes de molts “antibolonya” (i després sumem-hi una llarga llista de coses que poc tenen a veure amb la universitat) siguin la solució, ja que l’únic que han aconseguit és donar una imatge que la lluita és “entre estudiants”, no pas “dels estudiants”, és a dir que ens heu enfrontat.

        Et recordo que sóc d’aquestes persones que ha intentat raonar les coses, sense faltar-te el respecte ni insultar-te, però hi ha molta gent que sí ho fa, i saps tant bé com jo que és per el que pensen referent a considerar-te un “Gandhi”, “il·luminat”, “egocèntric”, etc., és perquè s’ha “deconstruït” la lluita antibolonya al llarg del temps, i cada cop més gent no s’hi ha sentit identificada (compte: no oblido l’Assemblea PAS i PDI, els mitjans de comunicació després de les càrregues dels Mossos, i així altres coses).

        Espero que tal com dius, facis alguna mena d’autocrítica i arribis a una conclusió que et permeti veure que el que has fet (que com ja saps, personalment no recolço però reconec que tens coratge) no és el que m’imagino t’esperaves ni ha tingut les conseqüències que t’imaginaves (apart de la porta de vidre trencada del rectorat i milers de cartells de “solidaritat amb en Tomàs” atipant-se als bars de facultat, etc.).

        Fora d’això, m’alegro que t’estiguis recuperant i espero que no et deixi seqüeles al cos.

        Salutacions.

  13. 49 de vilafranca de bonany i estudiant de la uib
    Març 31, 2009 a les 11:56 pm

    de veritat, admiro el teu coratge i la teva força de voluntat, l’admirò tant que fins i tot em fa enveja,enveja sana. Vull dir-te que ma fet llàstima veure com els mitjans han practicament per no dir totalment ignorat la teva (nostre) lluita!
    a la uib no s’ha fet cap vaga de fam, però hi ha gent que hi ha treballat i hi treballa molt, i molta gent s’ha anat mobilitzant i almenys informant-se de tot el que aporta el pla bolonya!
    estic content que et milloris, salut company!
    la lluita continua!

  14. 50 Martí
    Abril 1, 2009 a les 9:00 am

    Una forta abraçada, Tomàs. Ens veiem aviat, com dius, al carrer i on faci falta. I tant que sí, guanyarem!!

    • 51 Àfrica
      Abril 2, 2009 a les 9:57 pm

      La lliga o la copa d’europa?
      Us heu despertat massa tard per la copa de bolonya, els meus companys ja porten lluitant contra l’EEES des de fa 8 anys. ¿que feieu vosaltres llavors? ¿consumir fins a morir? o imprimir les enganxines del Logo?

    • 52 Peace & Love
      Abril 4, 2009 a les 1:10 pm

      Pero que estais jugando un partidillo o k? Es BENCEREMOS anormales

  15. Abril 1, 2009 a les 9:33 am

    Tomàs, tu ets l’exemple viu de que encara existeixen persones compromeses amb uns ideals, i que els defensen per sobre de la opinió de “les majories”. Bolonya no només representa la irrupció de l’empresa i la mercantilització de la universitat, que imposarà la supremacia de les habilitats per sobre de les idees.
    També significa la oficialització de la universitat “a dos nivells”. Si abans podia haver certa garantia de que qualsevol pot assolir l’objectiu universitari que desitgi, amb la única limitació de la seva pròpia voluntat o capacitat. Ara l’escenari es diferent. Ara aquesta garantia està en relació a la teva butxaca. Només “la elit” tindrà accés als graus més alts de l’educació. Aquest escenari sens dubte pot agradar a aquells que creuen que “no tothom és igual”.

    Les “majories silencioses” no callen perquè no estiguin d’acord amb tu, callen perquè estan esperant que gent com tu solucioni el “seu” problema. Callen perquè vivim en la cultura de l’individualisme i del “que hi farem”.

  16. 55 Aleix Cardona
    Abril 1, 2009 a les 11:10 am

    Tomàs!

    Molts ànims i recupera’t del tot. No tinguis pressa.
    La feina avança i els resultats són ben visibles, malgrat Sauras, Huguets, Puigcercossos, Montillas, Hereus o Carods.

    Salut!

    Aleix Cardona
    Lluçanès

  17. 57 jordigasulla
    Abril 1, 2009 a les 2:01 pm

    No tinc paraules.

    Una abraçada gegant, des de Girona.

    Salut, Tomàs!

    • 58 Àfrica
      Abril 2, 2009 a les 9:51 pm

      Si no tens paraules jo te’n puc donar un sac ple, jo en vaig sobrada, però sens dubte que en aquest bloc deixo les deixalles només

      • 59 Pep
        Abril 13, 2009 a les 12:10 pm

        A veure, tu no fas res més en la teva vida que respondre missatges en aquest bloc? En un missatge anterior, t’atribueixes la militància al SEPC, cosa que es pot deduir que no és certa. Si no és així, jo em replantejaria la militància al SEPC. Tot i així, em penso que confons el trepes oportunistes del Sindicato d’Estudiantes amb el SEPC.

        Bé res, està bé continuïs intentant que aquest bloc estigui entre els més visitats i comentats, però potser, després de tant de temps havent acabat la vaga de fam, no fa falta i pots perdre el temps en altres espais. Dic perdre el temps perquè descarto, pel que has demostrat, que dediquis el temps per alguna cosa útil.

        A veure quan us mobilitzeu tota aquesta colla que no sabeu res més que vomitar bajanades i ens demostreu que realment nosaltres som una minoria, que la majoria sou vosaltres.

        Toqueu de peus a terra d’una vegada per totes i deixeu, a més, de parlar sense tenir ni idea de res.

      • 60 Freedom
        Abril 16, 2009 a les 5:53 pm

        Tu també, no et fot

  18. 61 PPPP
    Abril 1, 2009 a les 2:26 pm

    Afortunadament t’has convertit en un heroi, i no en un màrtir! Ara tothom t’adora, felicitats, i només has hagut de tirar part de la teva salut a les escombraries. Ara que ja ets conegut, ja pots escriure un llibre!!!

  19. 63 Marta
    Abril 1, 2009 a les 2:28 pm

    Hola,
    Sóc una estudiant de la UAB, tot i que aquest any estic d’erasmus a polònia i, per tant, ho he hagut de viure tot des de la distància. Però malgrat això, he anat seguint tot el que ha passat aquest any (ocupacions, vagues…), també he anat seguint a trevés del bloc i parlant amb els meus companys i companyes la vaga de fam. Només vull dir que em sembla un acte de valentia prendre la decisió que vas prendre i que es va prendre des del SEPC, i que em sembla vergonyosa l’actitud que ha tingut la UAB i les autoritats universitàries sobre el tema, sempre negant el diàleg i silenciant les veus crítiques amb el procés de bolonya. Jo, des d’aquí, he intentat donar a conèixer tot el que estava passant, i hi ha alguns companys d’altres països que han posat molt d’interès en l’evolució de la vaga de fam i del teu estat de salut,i també en tot el que estava passant en general a les universitats i al país.
    Tot sovint em demanaven que els hi traduïs les notícies que anaven arribant sobre les ocupacions, les vagues, la teva vaga de fam, etc. Que sàpigues que des de llocs llunyans també tens tot el suport de les persones que entenen i recolzen la teva lluita i la de totes les estudiants.
    Molta sort en la recuperació i molts ànims! guanyarem!

    • 64 Freedom
      Abril 2, 2009 a les 2:39 pm

      Si, tu estas tan contenta pk ningu ta impedit de fer classes, o tan pintat les aules, o simplement, tan tret de la aula on estaves aprenent el que t’agrada.

      El sistema et permet d’anar a polonia i tu lluites contra aquest sistema?

      Pero que us penseu! Que vosaltres ho farieu tot molt millor no? Si no sabeu ni convencer a la gent, com voleu reestrcturar BOLONYA! JAJAJ esque aneu de que sou els masters and comanders!

      Prou grafittis a la UAB!

      • 65 Pep
        Abril 13, 2009 a les 12:19 pm

        Quin gran problema una paret pintada!!! Com ens ho farem per estudiar ara!!! I a sobre no t’han deixat fer classe??? I no has pogut aprendre el que t’agrada??? I ara què farem, en un món on l’estètica és tan important i on els drets col·lectius estan per tombar-los?!

        Cap a on estem anant!!!

        Ai company, així potser et sentiràs com els que no podran accedir a la universitat quan s’implanti Bolonya, amb la diferència que ells no ho podran fer mai i tu simplement t’has perdut algunes classes.

        Per cert, hi ha una cosa que es diu ser autodidacte que et permet aprendre el que t’agrada pel teu propi esforç, perds les peculiaritats dels coneixements que et pugui donar un professor, però com a mesura, si el que vols és aprendre, per aquestes situacions atípiques, serveix.

        I després ens diuen que no tenim cultura de l’esforç, aquests que o els hi donen tot mastegat o ja els hi entra un atac d’ansietat.

      • 66 maduixes amb nata de sempre
        Abril 20, 2009 a les 8:20 am

        BOLONYA PROMOCIONA L’AUTODIDACTISME I L’AUTONOMIA DE L’ESTUDIANT
        vALORA ELS PROPIS ESFORÇOS DE L’ESTUDIANT, NO DEL PROFESSOR.

        ABANS DE BOLONYA NO EXISTIEN LES TUTORIES….

        VOLEU QUE HO PINTI EN ALGUNA PARET AIXÒ? O NO US EN RECORDEU?

    • 67 Maduixes amb nataaaaa de sempre
      Abril 2, 2009 a les 4:11 pm

      el meu xicot va haver d’aguantar fer un exàmen mentre uns graciosos tocaven la gaita (literalment) fora l’aula en senyal de protesta!!!!

      poc respectuosos i mal educats!

      he vist una foto amb un mur de totxos real davant d’una porta de no se quin edifici de la uab…

      poc respectuosos i mal educats!

      van tallar els ferrocarrils pels expedientats!!!
      Quina culpa tenen els ferrocarrils?¿? son el meu unic medi de transport!!

      poc respectuosos i mal educats!

      i a més… insulten els rectors de torn. Sabeu que això està penat per llei? quan una persona t’insulta, directa o indirectament pel carrer, pots anar i denunciar-ho.

      Teniu una gran sort que el rectorat repressor no s’hagi dedicat a això.

  20. 69 joan
    Abril 2, 2009 a les 10:06 am

    “guanyarem”… si entens això com una lluita entre dos bàndols, mai aconseguiràs ni aconseguireu res.

  21. 70 BUSINESS!
    Abril 2, 2009 a les 2:40 pm

    Això, això! No pinteu la NOSTRA universitat. Que no només esteu vosaltres! Maleducats!

  22. 71 Ariadna
    Abril 2, 2009 a les 3:32 pm

    M’alegro que t’estiguis recuperant. Potser la vaga de fam no ha servit per canviar res però sí per constatar quin és el no diàleg que s’està duent a terme a les universitats públiques. Ni així s’adonen que no volem deixar-ho tot a mans de segons qui, que nosaltres tamé volem participar d’un canvi social que passi també per les nostres universitats.
    Merci per deixar dia a dia en aquesta espai les teves experiències, reflexions i idees on tots aquells que hem volgut hi hem pogut participar.
    Molts ànims i a recuperar-se!

  23. 72 estudiant història ub
    Abril 2, 2009 a les 6:57 pm

    Ohhhhhhh quin plaer que em dóna llegir aquest blog!!! Quina il·lusió veure que alguns tampoc troben la universitat cara i que pensen també que alguns queixosos de la reforma són uns maleducats!!! Visca visca visca la llibertat d’expressió!

    Algú s’ha parat a pensar que tenim una universitat pse pse pel que fa a qualitat i bastant barata? perque ningú es plantega una universitat més cara i de molta més qualitat? perquè ningú reivindica una universitat que pugui competir al nivell de les millors (pagant clar que gratis no hi ha res en aquest món)? perquè ningú parla mai del trist desert d’excelència acadèmica i científica que patim? 2 nobels en tota la història…

    Per cert Tomàs… quan acabis (si ho fas) la carrera (informàtica oi?) treballaràs gratis? o penses treballar per una empresa privada? o potser al sector públic (paga l’administrat amb els seus impostos, ho saps oi?) més que res pel tema de la coherència… Oh! hora de sopar!

    • 73 Freedom
      Abril 3, 2009 a les 7:40 pm

      JAJAAJ, aixo es lo que pensa molta gent que passa per a qui, no obstant en relacio a: “tenim una uni pse pse” Jo vaig a la UAB i es una BASURA INTEGRAL. Faig classes amb ERASMUS i en saben el triple que nosaltres i tenen la mateixa puta edat! Es deplorable l’estat de la UAB. Curiosament la uni que mes moviment te… quina casualitat…

  24. 74 neoliberal
    Abril 3, 2009 a les 2:05 am

    No cal que ho expliquis, s’acosten les vacances de setmana santa i volies agafar-te unes vacancetes a Amsterdam per fumar porro. Conclusió, faig veure que em trobo malament i deixo la vaga de fam (o el que sigui que feies)
    Per cert, no escrius gaire bé la veritat

  25. 75 un que pasa
    Abril 3, 2009 a les 2:48 pm

    diantre Tomàs,t’han posat a caldo…recupera’t noi,potser jo era un “adivino” pero del primer dia que sabia que això acabarià aixi. 😉 dew

    • 76 Tomàs
      Abril 3, 2009 a les 7:41 pm

      Me adonat que soc tontu del cul!

      • 77 Àfrica
        Abril 4, 2009 a les 6:34 pm

        jajajaja imaginem per un moment, que la vaga de fam li ha fet veure clar, i ara s’adona que és tonto del cul, jajaja. O sino on s’ha amagat que no hi és enlloc?
        Vinga, treieu l’ampolla d’aigua del logo que ja fa olor a podrit

  26. 78 estudiant història ub
    Abril 3, 2009 a les 8:42 pm

    ja ja ja!!! Que bó! tant de bó que fo en Tomàs! Però… ai l’as!!! no serà!

    • 79 Pere
      Abril 8, 2009 a les 10:28 pm

      Efectivament, benvolgut “estudiant”, no era en Tomàs Sayes el que ha escrit això. Deuria ser un altre Tomàs, perquè ell no hauria escrit “me adonat que soc tonto del cul”.

      A veure si apreneu a escriure d’una puta vegada. Qualsevol estudiant de veritat, amb un nivell mínim de català, escriuria “Me n’he adonat de que sóc…”

      I per cert, benvolgut “estudiant” (de ganxet suposo) “ai l’as” no s’escriu així. Per a la teva informació, no té res a veure amb els jocs de cartes… llegiu més, que no fa mal!

  27. 80 Estudiant
    Abril 4, 2009 a les 9:50 am

    Crec que aquí se’està usant un espai per fer retrets a en Tomàs que no toquen. Algú l’ha vist amb un esprai a la mà? O construint un mur? Trobo que demaneu responsabilitats a qui no toca.
    Potseer les pintades (que no comparteixo) es fan perquè cada cop que es penja una pancarta desapareix. Com se’n diu… deixeu-me pensar… llibertat d’expressió? Estic segura que qui s’hagidedicat a pintar les parets, no ho fa per fer el punki gratuïtament.
    Crec, a més, que es comparteixi o no la poció de Tomàs (jo o la comparteixo, però l’he respectat, la respecto i seguiré respectant; no és gens educat ni respectable passa-rse d’aquesta manera amb ell. És la decisió que ell ha pres, i prou. Es pot opinar, comentar, i fins i tot debatre. Però crec que els comentaris ofensius no haurien de tenir cabuda en aquest blog. I no em serveix l’excusa que tampoc és educat pintar parets etc etc etc, perquè ja us he dit que Tomàs no és reponsable del’estat de la nostra universitat.
    Salutacions i si llegeixes això, Tomàs, enhorabona per la teva recuperació!

    • 81 Freedom
      Abril 4, 2009 a les 1:17 pm

      Esclar, jo estic totalment d’acord amb tu! Si puguessim anar al autor de les pintades ja el linxariem! Ho pots tenir pr segur! Pero on es? Qui es? Les pintades estan signades pel SEPC!!!! Tu putser no vas a la UAB pero ala tenen els ous de signarles! El problema esque vanen de nit i aixo ens dificulta la feina… A qui li hem de retreure? Mira en Tomàs es un del retrassats que s’ha posat d’abant del moviment, amb la seva cara com a LOGO. Acas ells no insulten als carrecs publics de tot arreu? Els carrecs publics de vegades no tenien la culpa, i ells ve que ho fan.

      Guerra a la guerra, MORIREU O US SOMETREU!

      • 82 Pere
        Abril 8, 2009 a les 11:02 pm

        “D’abant”???? què punyetes és “d’abant”???? ve (per oposat a malament)???? acas???? esclar???? al autor????? etc, etc. Impressionant! de rècord Guiness a la ignorància. I tu goses dir “retrassat” a ningú… Mira Freedom, al meu poble hi ha una pastisseria que té un rètol on diu; “no diguis burro a ningú que no ho sigui més que tu”. No se si m’entens, però estic segur que el Tomàs sap de què parlo.

        Una abraçada Tomàs.

        No em puc treure la paraula “d’abant” del cap… Collons que malament!!!! La propera vegada que escriguis “davant” posa-m’hi alguna h intercalada i alguna a amb dieresi, a veure si així pots superar l’aberració aquesta de “d’abant”.

      • 83 Freedom
        Abril 11, 2009 a les 8:41 pm

        Per demostrar que me la suen les faltes d’ortografia quan escric per gent com tu, no vol dir que se’m desmereixi el comentari, critica les faltes pero tambe aporta algu més no creus? o que passa que només saps corretgir faltes tu o k? Tens algun traume amb les faltes d’ortografia? Sembles una mica paranoic tu, deus ser un professor de secundaria amargat pels adolescents

      • 84 Freedom
        Abril 11, 2009 a les 8:45 pm

        Molt bé Pere torracollons, ja has demostrat que me la sua fer faltes d’ortografia. Ara comenta algu amb una mica de contingut. Jo aqui només escupu les ganes que us tinc (esperu que se’m perdoni que aquesta repulsa no estigui ven puntuada). Contradiu algu xatu, que es fa molt aborrit na llegint els teus comentaris de professor de secundaria… Si tens algun trauma fest-ho mirar.

        Havera si comentes algu sobre la base i no només sobre la forma.

  28. 85 UB DIagonal2
    Abril 4, 2009 a les 3:40 pm

    Home aixo de fer retrets on no toca, si ell asimila la seva vaga a tot el SEPC com si fos un acte del sindicat, i sempre posant en boca i parlant pel SEPC es normal que li retreguin els actes del SEPC no?
    Si parlés només per ell mateix i no fiques mai el SEPC als seus comentaris, doncs ja parlariem d’una altre cosa.

  29. 86 Estudiant
    Abril 4, 2009 a les 3:45 pm

    Heu preguntat a Tomàs si realment volia que es fes pública la seva cara? Potser ens hauriem de demanar si volia que fessin un logo…
    I sí, vaig a la UAB. Trobo que si usen les pintades com a recurs es perquè no els en queda cap altre. Reflexionem. No justifico res, i no crec que pintar sigui molt ètic.
    Però… és ètic tancar els ulls i possibilitats de diàleg quan hi ha milers d’estudiants mobilitzats i un estudiant arriscant la seva salut?
    No crec, tampoc, que tinguis el dret d’anomenar retrassat algú només perquè defensa els seus ideals com bonament pot, sap o creu convenient. No està fent mal a ningú, només a ell mateix. I a mi ja em sap greu! Però si era la seva manera d’evidenciar una manca de diàleg, l’ha trobada. Potser no són tan bones les institucions que ens venen, al cap i a la fi.
    I Freedom, gràcies per respondre al comentari. No és res personal contra tu, eh? Ni que ho sembli.

    • 87 Àfrica
      Abril 4, 2009 a les 6:45 pm

      Tomàs ¿volies que el teu careto fos públic? Jo conec molt bé el SEPC i no es va preguntar ni si es volien fer enganxines ni ningú va demanar que un membre del sindicat fes vaga de fam. Ha estat un acte individual amb els teus col·legues utilitzant un sindicat que no és teu ni tu dirigeixes, per sort. Estàs manipulat per un partit politic que res te a veure amb els estudiants, i ho saps i estàs enganyant a tothom.

      • 88 Tomàs
        Abril 13, 2009 a les 1:09 pm

        Ja n’hi ha prou company, estàs mentint, distorsionant i manipulant la realitat. Sembles un mitjà de comunicació, potser t’assembles tant perquè és l’únic, lluny de les classes i de la universitat, mitjà que utilitzes per formar-te.

        Pel que dius, no tens ni idea del que és el SEPC ni de com es prenen les decisions.

        Per altra banda, vols el responsable de les pintades, perquè sembla que això et treu el son, per “linxar-los”. Doncs bé, ves a les assemblees de facultat i a les assemblees del SEPC i comença (comenceu) a repartir. Per altra banda, si per tu són masses, com has expressat per aquí fent-me responsable dels fets, assumeixo tota responsabilitat si cal, no estic en contra de les pintades que s’han fet o de qualsevol acció que el moviment estudiantil hagi cregut convenient realitzar per aturar Bolonya. Així doncs, saps perfectament com sóc, com em dic i on estudio. Quedem quan vulguis, et pots posar en contacte amb el SEPC de la uab per uab@sepc.cat.

        Doncs apa, a veure si tinc l’honor de conèixer-te. Almenys reconec que no et conec, no com tu que parles de mi i de la meva situació socioeconòmica com si ens coneguéssim de tota la vida.

        Per cert, al final dius “Estàs manipulat per un partit politic que res te a veure amb els estudiants, i ho saps i estàs enganyant a tothom”. Primer, si estic manipulat no ho sé i tampoc sóc conscient d’estar enganyant a tothom i, segon, partit polític? De què parles? Realment no hi ets del tot, que tens mal sons a les nits? De debò que no entenc aquest estat paranoic en el que has caigut. Em sap greu si el culpable sóc jo, em reconforta, però, que no em relacionis amb el moviment basc, ja que de ser així llavors la teva paranoia ja seria molt greu. T’hauries de prendre unes vacances, t’has capficat massa en tot plegat.

        Bé, l’esperança és el darrer que s’ha de perdre.

      • 89 Freedom
        Abril 16, 2009 a les 5:56 pm

        No si els notas su creuen, realment… Es pensen que són la ostia, no ho intentis perque mai deixaran de dir parides.

    • 90 TOMAS = SUBN****L
      Abril 6, 2009 a les 9:40 pm

      “Trobo que si usen les pintades com a recurs es perquè no els en queda cap altre. Reflexionem.” Les pintades com a últim recurs? L’unic recurs que es pot fer servir es la paraula, i si no s’aconsegueix s’intenta parlar millor, en comptes de més FORT. Si els estudiants no us escoltem es perque creiem que el que dieu no te ni cap ni peus. El vostre discurs de postguerra civil ja s’hauria d’anar extingint.

      Imagineu-vos que ara un grup de neonazis entres a la universitat i fes el que vosaltres feu: PINTA; ATURAR CLASSES; ENCOLAR POSTERS (tutcolori); i tot pagat pel rectorat eh! 😉 Tindrieu que anar i pintari a sobre, i despres ells i pintarien a sobre, i tot seria uncaos de pintades en una puta UNIVERSIAT que representa que es un dels llocs més civilitzats.

      Be, aixo per sort no passa perque teniu el monopoli del poder de movilització. Pero només el simple fet que no seria tan irreal us hauria de fer REFLEXIONAR!

      Les parets son de tothom, i per tant no les podeu fer servir per fins que només vosaltres voleu aconseguir!

      Ojalà us expulsin a tots de les UNIVERSITATS, queaneu d’OBRERS i no sabeu ni que es gunyar un salari!

  30. 91 Estudiant
    Abril 4, 2009 a les 3:47 pm

    UB Diagonal, ell és membre d’un sindicat, que no el sindicat sencer. Recorda-ho. I tampoc és res personal contra tu 😛

  31. 92 Estudiants d'història de la UV
    Abril 4, 2009 a les 6:38 pm

    Una salutació des del Pais Valencià, ets un exemple de lluita Tomàs 😉

  32. 93 UB DIagonal2
    Abril 5, 2009 a les 7:26 pm

    Ell es membre d’un sindicat, no el sindicat, aquest sindicat el recolça i ell es deixa recolçar com el sindicat vol.

    Ell no podia haver dit que no fessin pintades a la gent del seu Sindicat i si continaven fent´les desmarcant-se d’ells?

    Perque si jo formo part d’un grup que em recolça i em dona anims, pero no m’agrada com m’els dona, perque justament jo faig aquesta protesta així i no d’una altre manera perque les altres maneres potser no les comparteixo, pero deixo que facin pintades recolçant-me i no els demano que s’aturin, potser tinc part de culpa no?

    Ell no es el sindicat, pero els seus amics del sindicat feien totes aquelles pintades i ell no els hi deia res, i no em val que els hi deia i no li feien cas, perque si no bastaba con deixar de parlar com si fos una acció conjunta del SEPC i no una acció individual seva, que semblaba a vegades que hi estigues mig sindicat de vaga de fam i no només una persona, per com parlava. Si no estas d’acord amb les messures que prenen per recolçarte, doncs no els dones mes propaganda i llestos.

  33. 95 Anna, una estudiant de la Udg
    Abril 6, 2009 a les 4:48 pm

    Ànims Tomàs,
    m’alegro que t’estiguis recuperant.

    • 96 Freedom
      Abril 6, 2009 a les 9:45 pm

      Joder Gandhi Tomàs, totes et ponen eh!!! Potser que em dediqui ha fer una vaga com tu havera si lligu tant!!! Que per aqui només i corren admiradores teves. I tant que tindras feina a partir d’ara treinte-les d sobre! WAPERAS!! jajajaj, ara ja veig el verdader motiu de la teva vaga de fam!! Era pk naves necessitat!!! jajajaj

      Gandhi Tomàs, la proxima vegada que fagis una vaga de fam que duri per sempre!!!!jajjajajaja

      Jo ja m’havia fet il.lusions

      • 97 Puig
        Abril 15, 2009 a les 4:53 pm

        com pot ser tan hipócrita de dir coses així, i soc un home, i no soc homosexual, així que si no tens res a dir interesant no o digis. Les vanalitats que dius son propies d’un “farruko” de 22 anys sense res a fotre a la vida, a tu qui et paga el senyor cirera, el Duran o directament en Rajoy?

        m’agradaria saver que has fet tu a la teva vida pe rmillorar les coses, segur que concectar-te al messenger per aprlar amb els teus amigets sobre quantes noies et lliges a Pacha

  34. 98 Condor
    Abril 9, 2009 a les 10:31 pm

    VENÇEREM O MORIREM! Tomàs si no saps acabar una cosa no la començis.Es com aquells humoristes españols que deien:”si ahy que ir,se va!!pero ir para nada es tonteria.

  35. 99 Condor
    Abril 9, 2009 a les 10:32 pm

    VENÇEREM O MORIREM! Tomàs si no saps acabar una cosa no la començis.Es com aquells humoristes españols que deien:”si ahy que ir,se va!!pero ir para nada es tonteria”.

  36. 100 aida
    Abril 12, 2009 a les 10:41 pm

    us avorriu no?
    ho dic perquè sempre sou els mateixos que critiqueu i us responeu a vosaltres mateixos. Bé, no sé si ho veieu però la penya passa de vosaltres.
    Pareu ja de fer la pena home, que cada comentari que veig és més lamentable.

  37. 101 Puig
    Abril 15, 2009 a les 4:50 pm

    bé, avanç de tot perdó per si faig faltes d’ortografia o mecanografía pk veig que aquí les osties volen, soc bon català i el parlo bé, pero potser l’escriptura em costa més.

    Tomas, e sun plaer poger escriure: que desde els Instituts i les seves assamblees, els pocs “informats” i que ens “movilitzem” minimament coneixem la teva lluita, i l’evidencia que s’ha doant de que per part dels mitjans, politics, rectors i dirigents en general, eviten i rebutjen el debat.

    Pero també es veritat que hem de fer evolucionar la nostra lluita si volem que evolucioni la nostra societat!

    Recupera’t bé! Anims Tomas!

    I la gent que no estigi a favor d ela lluita te tot el dret, pero aquí nignu os ha preguntat que en penseu, busque altres llocs, tarugus!

    • 102 maduixes amb nata de sempre
      Abril 20, 2009 a les 8:03 am

      T’agrada ser cec al que pensen els altres… o t’agrada que lopinió dels altres no vagi en contra de la teva.
      Que còmode que ets eh?
      per sort el món no és així … els altres que no volen sentir, lluitem per una universitat neta i competitiva, carallots.

  38. 103 Des d'Alemanya
    Abril 15, 2009 a les 5:18 pm

    des de les universitats alemanyes, tant estudiants com professors t’enviem molts ànims i et desitgem una bona recuperació. Em consta que el teu gest és respectat i admirat des de molts llocs d’Europa.
    Seguim treballant plegats, doncs, que encara queda molta feina per fer.

  39. Abril 26, 2009 a les 10:33 pm

    Recolzo la teva forma d’expressar-te contra Bolonya… potser, jo no ho faria però, com a persona, rexolzo els teus sentiments i la teva manera d’expressar-ho; i em sap molt greu que, després de la vaga, hagis acabat ingressat a l’hospital.
    De fet, company, tot i anar desconnectat del tema, seguiré fent-te costat i seguir lluitant en contra dels nous plans de privatització i per una universitat millor, pública i de qualitat per a totes i tots.
    Malgrat la situació d’ara, que és txunga; admiro les teves ganes de lluita i manifestar-les d’alguna manera, però no sempre és fàcil, i encara menys davant d’una situació així que patim els i les estudiants. Tot i així, estic d’acord en què una de les primeres coses que cal tenir és la lluita i cadascú l’expressa com creu.
    Res, nosaltres seguirem lluitant contra Bolonya i, per qualsevol cosa, m’agradaria comptar amb mi i nosaltres, com a companys.

  40. 106 Girona
    Mai 4, 2009 a les 7:54 pm

    Deixant de banda els comentaris que corren per aquí, i veient que la teva recuperació ha estat estupenda, no deixem d’enviar-te ànims a tu i a totes les que continueu endavant!

    Salut i força des del Vives de Girona!

  41. 107 SaiKo
    Mai 6, 2009 a les 3:06 pm

    Per començar, vull donar ànims a en Tomàs. Recupera’t aviat, nano.

    D’altra banda, vinc a donar la meva opinió sobre el que esteu fent. Primer de tot, esteu parlant de coses que aquí no tenen cap mena de sentit. Se suposa que s’hauria de parlar del que es parla a aquesta entrada del bloc, que és la salut d’en Tomàs, estigueu a favor o en contra del que ha fet. Però ja que hi som amb el tema, jo també penso aportar.

    El Pla Bolonya s’implantarà volgueu o no, perquè així va l’autoritat. Estic d’acord amb què haurien de comptar amb tots els estudiants per aprovar aquests tipus de plantejament.
    El Pla Bolonya té moltes coses dolentes, igual que l’educació d’ara. Ho canviem o no, l’Educació sempre anirà malament.

    Ara hi ha fracàs… Però que potser no hi haurà fracàs amb el Pla Bolonya? I tant que sí! Com en totes les estructures educatives que s’inventen els de dalt.

    Algú recorda què va passar amb l’ESO? Prometia molt al principi. Què ha ocasionat? Una societat estudiantil gandula i en molts casos, fracassada, ja que hi ha molta gent que no ha estat capaç de treure’s l’ESO o no s’han vist ni amb ganes d’intentar-ho.

    Amb el Pla Bolonya, passarà el mateix. I amb plans posteriors que s’implantin després de Bolonya i etc.

    L’Educació d’ara no és perfecte, però és obvi que si deixem que tot corri en mans dels qui manen anul•lant-nos el dret de vot i de diàleg, la situació anirà cada cop més a pitjor.

    Us ho diu una persona que no és capaç de treure’s matrícules d’honor perquè li costa tant l’estudi que és capaç d’anar aprovant de mica en mica, però amb no gaire bones notes. Aquesta persona, si no aprova segon de batxillerat aquest any (jo hauria d’estar a primer de carrera, però casualment, vaig repetir primer d’ESO), no podrà anar a la Universitat perquè no tindrà diners per fer-ho i no tindrà dret a beca o a prèstec.

    Us sembla just que la Universitat, que hauria ser dret de tots, només sigui pels adinerats i pels que tenen prou capacitat com per treure matrícules d’honor?

    A mi no em sembla just.

    No crec que la lluita antibolonya s’estigui representant del tot bé. Hi ha en ocasions que sí, i d’altres en que no. Però defenso aquesta lluita, perquè jo sóc antibolonya i amb motius prou suficients.

    La gent pensa que ens queixem perquè no tenim cap altra cosa a fer els “nens de mamà”. Ni som nens de mamà ni som gent que no té res a fer. A mi ningú em solucionarà la vida entri o no a la Universitat. Jo no tinc la vida solucionada. Jo haig de lluitar pel que m’importa. I ara mateix, el que m’importa és seguir estudiant per formar-me més com a persona i per treure’m una carrera que em permeti exercir del que vulgui en el dia de demà. I això no podrà ser si haig d’agafar la via del Pla Bolonya.

    Em podeu explicar de què serveix que les empreses s’encarreguin de la Universitat? Eh? Els probolonya, a veure si obriu els ulls. D’acord que a molts adinerats el Pla Bolonya els serveixi, però ningú us ha dit que el títol que es rep amb el Pla Bolonya està menys reconegut que si us treieu una diplomatura o una llicenciatura? Oi que no?
    Vosaltres sabreu què feu amb el vostre futur.

    I, a més. Jo sóc d’humanitats. A mi de què em serveix que la Universitat estigui en mans de les empreses? De res. Només em serveix per a dificultar-me l’accés.

    No sé com ho veureu vosaltres. Jo només us explico el meu cas personal, que segurament, serà el cas de molta altra gent.

    Ja sé que us pot l’egoïsme de dir “si aquest no pot estudiar, a mi què? Jo sí que estic estudiant i això és el que importa”, pero crec que jo tinc dret a donar la meva opinió.

    Si més no, encara no s’ha abolit el dret a la llibertat d’expressió. O sí?

    • 108 història ub
      Mai 10, 2009 a les 9:58 pm

      I perquè no estudis més? o et penses que les matrícules cauen perque alguns són molt intel·ligents i no els hi cal estudiar? menys laments i més esforç.

      • 109 MaDUIXES AMB naaaaaTTTTTAAAA!!!!!!!!!!!!!
        Juliol 20, 2009 a les 2:37 pm

        Hi ha gent a qui costa més d’estudiar, i no perquè no s’esforcin, t’ho dic per experiència personal, i és molt frustrant veure que tu estudies 3 hores al dia i treus menys nota que un company que n’ha estudiat 3 el dia abans.

        Però hem d’acceptar les nostres limitacions, i sé que molta gent a qui agraden coses que els costen (per exemple a mi m’agraden les matemàtiques pero em costen moltíssim), volem superar-nos i canviar, i no ho aconseguim estudiant 3 hores com gent que hi té molta facilitat.

    • 110 UB DIagonal2
      Mai 13, 2009 a les 3:53 pm

      Qui ha dit que no podrás anar a la universitat??
      1ª) Quina carrera o quin grau voldries fer quan pasis la Selectivitat??

      2º) Suposo que ho voldras fer de veritat i posaras totes les teves ganes. No se si ara no aproves perque et costa molt estudiar o perque no t’acaba d’agradar el que estudies. Si es per la segona causa suposo i espero que quan fagis la carrera t’agradará més i treurás millors notes. Si es la 1ª, estas segur que vols fer una carrera universitaria, o que l’hauries de fer?? No cal que tothom vagi a la universitat, no se on esta escrit que tothom ha de tenir una carrera universitaria. Potser seria millor que fessis un FP que potser cal estudiar´menys pero es mes practic o cal mes destresa en algunes coses que saps fer millor i no per aixó ets menys que anant a la universitat.

      3º) ON de tot bolonya posa que no pots treballar i fer la carrera?? ON posa que si no fas el grau en 4 anys et fan fora? Quin percentatge d’alumnes fa la seva carrera en el temps establert? I la que no ho fa?? Potser si que hi ha de ganduls, pero altres potser treballen per pagarla i en comptes de agafarse totes s’agafen unes quantes i si en comptes de trigar 4 anys triguen 5 o 6 doncs ja esta, i ben orgullosos que estaran d’ells mateixos.

      ON POSA QUE AIXÓ JA NO PODRÀ SER AIXÍ, que si no segueixes el ritme establert pel grau ale al carrer, per tant o ho fas a aquest ritme amb les hores que suposen els credits o res.

  42. 111 SaiKo
    Mai 13, 2009 a les 5:08 pm

    Home, això de que no podré anar a la Universitat, ho dic jo, ja que la meva família no té gaires possibles. Si amb el Pla Bolonya s’encareixen les carreres, malament. Per això necessito treure’m el títol de batxillerat aquest any. M’està costant molt, però l’estic treient de moment. Després, donaré el millor de mi a la Selectivitat… I si puc, entraré a una carrera.

    Al primer punt et contesto que possiblement agafi Psicologia. Un 6’2 necessito. De mitjana de primer ja tinc un 6’1 i no sé què em quedarà d’aquest curs, però vaja, segons diuen, la Selectivitat acostuma a baixar mitjana. Malament ho tinc. Però tinc un “plan B”, perquè, com has dit, no és la única via. De fet, m’agrada un cicle en concret, que tinc pensat fer després de la carrera en cas que hi entri. I, de fet, jo tinc claríssim que si no m’ensurto aquest any amb segon, repetiré i me’l treuré l’any vinent, però a l’altre ja no faré universitat i faré directament el cicle.

    Al punt dos… És perquè em costa. Jo sóc de les típiques que es queden a les portes d’aprovar, amb un 4 i escatx. L’única amb la que tinc veritable facilitat és amb anglès, que trec un 8 sense mirar-me gaire el llibre. La resta em costa bastant. I l’any passat, que teníem d’optativa Psicologia, em va quedar un 9 perquè també em resultava fàcil. Però les altres ronden entre el 5-6, alguna 7.
    I sí, potser la Universitat no és el millor per a mi, però no perdo res per intentar-ho. És un repte que em vull marcar, encara que sigui només apte de començar aquest any. De fet, tot i el que em costa, els professors em diuen que jo no sóc alumna de cicles, que jo hauria de ser a la facultat, però vaja, ja sabem com són els professors xD.

    I al punt tres… Jo no dic que si no ho fas en 4 anys et fan fora. Jo sé que en els anys exactes que dura una carrera, és difícil de treure’s-ho i que hi ha molta gent que repeteix algun curs i no passa res. O gent que decideix que en comptes de fer-la en quatre anys, ho fa en cinc. No sé, això no és cap problema.

    • 112 UB DIagonal2
      Mai 15, 2009 a les 6:42 pm

      Doncs molts anims amb el que queda de curs, que només son els examens i amb la selectivitat, a veure si hi ha sort i tens nota suficient.

      El punt 3 et responia a tu pero no era per tu, era una pregunta al aire, perque tothom diu uyy amb bolonya s’haura de estudiar a temps complert uyy que no es podrá treballar i estudiar. Home potser si ho vols fer tot rodó i en 4 anys no, pero si ja ara la majoria de gent no la fa en els seus anys, i ´molta gent de la que treballa va fent-la al seu ritme doncs cap problema.

      Les beques, si tens matricula de batxiller et pagan el primer any crec, pero les beques generals de l’estat, al menys fins ara no depenien de la nota (o no era el prioritari) sino dels recursos. I a primer te la poden donar o no. Un cop te l’han donada, si que per que te la tornin a donar t’has de matricular d’un número de credits mínims i aprovar el 80% o el 90% dels matriculats, pero aixó ho veig lògic. Aíxi que tampoc has de perdre la esperança amb aixó.

      M’en vaig per les branques, tornem al punt 3, si al final no tens beca i tampoc gaires calers doncs sempre pots provar de trobar una feina a mitja jornada (el tipic de llocs de menjar ràpid o altres llocs on hi ha molta rotació, molta flexibilitat i estan acostumats a treballar amb estudiants i donen mes facilitats, i anar fent la carrera. Es millor si saps que només podras aprovar 4, agafarte 4 i intentar aprovarles que no agafar les 6 i suspendre 2 o per intentar aprovarles totes anar ben saturada i que surti pitjor. Perque cada cop que tornes a matricular una asignatura que ja has fet puja el preu del credit, llavors xino xano, doncs també s’arriva i el títol es igual de valid.

      Molta sort Saiko


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: