En Tomàs Sayes començà, en un acte de valentia i fermesa militant, el passat dia 23 de Febrer i davant la negació permanent de diàleg per part de les institucions universitàries una vaga de fam indefinida per tal fer efectives les dues reivindicacions del moviment estudiantil: la moratòria en l’aplicació de l’EEES i la readmissió dels estudiants expulsats de la UAB.
Amb aquesta acció contundent i extrema es pretenia forçar a les institucions a iniciar un diàleg amb la comunitat universitària per tal de resoldre el conflicte que ja s’havia fet evident durant els darrers mesos amb els tancaments i les ocupacions a moltes de les universitats dels Països Catalans.
Un cop més la resposta de les institucions ha estat nul·la, negant en tot moment el diàleg i no només traient importància a l’acció d’en Tomàs sinó silenciant-la i censurant tota mostra de suport.
El rectorat de la UAB per altra banda, no ha mostrat mai ni el més mínim interès per l’estat de salut d’en Tomàs i ha permès que la vaga de fam arribés a posar en greu perill la salut del vaguista amb el resultat de la seva hospitalització.
Per tant, considerem a Anna Ripoll, Ester Crespo i Santiago Guerrero així com tot l’equip de govern de la UAB, la comissionada d’universitats Blanca Palmada i el conseller d’innovació, universitats i empresa Josep Huguet; responsables directes de la negativa de diàleg amb la comunitat universitària, de la censura i la repressió que esta patint el moviment estudiantil i sobretot de l’estat de salut crític actual d’en Tomàs i totes les conseqüències que es puguin derivar de la vaga de fam.
Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans considerem que el conjunt del moviment estudiantil està legitimat per a utilitzar tots els mitjans necessaris per a aconseguir aturar el procés de Bolonya i emplacem a les autoritats a reconsiderar la seva postura intransigent i autoritària.
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Bellaterra, 25 de març del 2009
vagadefamperlauniversitatpublica.wordpress.com 
Els unics culpables de l’estat del Tomàs es ell mateix, i vosaltres per no ajudar-lo. I bé que el rectorat envia 2 metges cada dia, ho vulgueu o no, per mirar l’estat del Tomas oi? Que es aixo de que mai s’ha interessat pel seu estat de salut? Pf. Fàstic.
FAMILIA!
Analitzant i valorant els comentaris que s’han anat fent en aquest bloc durant tot aquest temps, se ma ocorregut proclama aquest bloc com a principal EIX reaccionari en contra dels moviments radicals d’ultra esquerra! Ja que hi ha hagut una proliferació massiva dels comentaris crítics en contra del egocentrisme del SEPC and company!
A més a més, ja que aquesta “gent” no representa ni a una part significativa dels estudiants, proposo que des d’aquí ens organitzem per intentar neutralitzar les seves accions. Demanar que els tallin les SUBVENCIONS que reben per part del rectorat per tal de mantenir les parets sense pintadetes ni cartells tuti colori encolats directament!
Les VAGUES les fan els VAGOS! Jo vull aprendre!
Espero les vostres respostes i iniciatives!!!
Hi haurien pebrots? Jo m’hi apunto!
Hi man! This could be a great idea, just tell us where and when! Freedom!
jo també m’apunto!!!!
per això faig propaganda del blog d’en tomàs, perquè els sepcians es retraten ells mateixos… ah…
i atencio, que ara demanen llibertat per enric duran… el robin hood, … hmmm aiii… ilusos.
Com cony s’ha d’alliberar si ha robat diners del banc?
jo tambe ho faré i diré que lluito pels meus ideals: “vui viure com una jefa la resta de la meva vida, no et fot”…
Als qui més interessa la desinformacio sobre bolonya es a aquesta purria! sempre critiquen que es privatitza, que si precarietat, pero mai reparteixen ni aborden la font primaria. 4 eslogans i ja es queden tant amples. Aixo si, sempre des del dret col.lectiu que preval sobre el individual!
Visca el progres! Adeu a les ideologies obsoletes!
M’apuntu!
En economia apoyamos al plan, ya que nos facilitaria la posterior integracion de los estudiantes al mercado laboral! No se entiende como los mismos chavales que van de obreros y todo el rollo, les importe una mierda que su carrera no sirva nadamas para decir que tienen una “Llicenciatura”. Esque además a la que pueden motan una huelga para no ir a classe.
Haver si os enterais que vosotros no estais oprimidos, si a caso el contrario, teneis demasiadas facilidades para montar vuestros grupitos.
Que les dejen de dar el dinero de todos, y que éste se emplee para fines educativos!
mANU, company! El que intentarem es crear un grup d’oposició a les principals corrents “revolucionaries” per tal de fer d’aquest país un lloc on el progres sigui l’objetiu sense que s’hagi de discutir a cada pas amb els radicals de sempre que tenen un punt de vista com a mínim esbiaxat, sobre els principals drets humans. Intentarem fer entendre que com més desenvolupat es un país, menys inusticies es solen produir, ja que la gent aleshores disposa de les eines necesaries per formar-se i decidir pel seu compte!
Estudiants de veritat responeu a la crida!
http://www.llibertat.cat/content/view/5047/1/
Desitjo de tot cor que en Tomàs tingui en els propers dies motius per deixar la vaga perquè voldrà dir que s’avança en la lluita contra Bolonya i, sobretot, que aquest patiment inhumà ja s’acaba per ell.
Sort i ànims!
l’únic que ha volgut dir és que ha salvat la pell, res més.
Ah… desprès d’aquesta vaga, Tomàs, ja no seràs el mateix.
Reconéixer que t’has equivocat seria lo últim que voldries fer, ja que dins de nosaltres les persones, sempre creiem que sofrir per alguna cosa és tant útil.
el primer que diràs serà allò de :
-No me’n penedeixo.
desprès diràs:
-No ho tornaré a fer, pero no me’n penedeixo….
i desprès…? què?
sofrir 30 dies i pico per haver-se equivocat, seria massa dur de reconéixer.
És probable que quan siguis un iaio vell i tronat et sigui més fàcil de riurete’n de tu mateix, hauràs passat per molts episodis, alegries i frustracions, que tard o d’hora eclipsaràn allò que ara sents tant present.
Ara pensa en el que vols fer, tens una cosa que ningú de nosaltres tenim tant com tu: voluntat.
nomès et cal dir el que sigui i ho aconseguiràs. Utilitzaho per un bé per al món, però de veritat, sense morirt’hi. ets massa valuós per malgastarho així.
CanviaR/rectificar és de savis.
Au!!! vigila que no pillis una diabetis. fes cas als/les doctors/es!!!
Tomàs, no necessitem màrtirs! Ara més que mai necessitem qui encapçali la lluita des del carrer!
Freski…
La dignidad de una persona está en respetarse a si mismo. La dignidad de los demás está en que respetarse a si mismo no tenga que costarle a uno la vida.
Tomás tomo una decisión valiente, y de su dignidad decide él, supongo que teniendo en cuenta todo lo que para él tiene sentido.
Igualmente nos toca a todos nosotros tomar una decisión valiente y ser dignos de algo (cada cual de lo que estime conveniente).
Tenemos los compañeros que nos merecemos.
Tenemos los políticos que nos merecemos.
Tenemos los banqueros que nos merecemos.
Si queremos vivir gratis… obtendremos una vida que no valdrá nada.
Cuando los que pretenden vivir del cuento son demasiados… los que tienen dignidad tienden a morirse (y no sólo físicamente, sino lógica y éticamente… de puro asco que da seguir viviendo).
A Tomás lo matamos entre todos, porque no le interesa vivir en un mundo que no ve dignamente viable.
¡Venga, disfruta del próximo Madrid-Barça!
En cap moment pretenia fer entendre que no estava a favor de la vaga de fam si era decisió d’en Tomàs i ell la volia fer. Ans al contrari, jo li he donat tot el meu suport mentre ha durat, tot i que hagi pogut, o no, estar-ne a favor.
PS: No miro el futbol. Així que espero que el gaudeixis tu!
Així que espero que el gaudeixis tu!
No domino suficientemente el catalán (más bien nada si no es extrapolando entre los varios idiomas que si domino) así que no se que pensar de esta última frase.
En cualquier caso, mi intervención no era un reproche personal sino más bien una invitación genérica a reflexionar sobre la figura del mártir que mencionas, ya sea desde el punto de vista de quien es compañero preocupado o desde la del adversario indiferente. La mención al Madrid-Barça sólo pretendía ser una referencia al tipo de materia sobre el que desgraciadamente prefiere “reflexionar” la inmensa mayoría cuya pasividad es la única razón por la cual algunos como Tomàs han de llegar a acciones tan extremas para que su opinión encuentre audiencia.
Tampoco a mi me interesa el fútbol… 22 locos corriendo durante 90 minutos detrás de un balón… exageraría si te dijera que no soy capaz de nombrar algún equipo más, pero ni de lejos llegaría a citarte la mitad de los que componen la liga. ¡Hay tantas cosas más importantes que hacer! Y aún sin poder hacer, antes prefiero pensar.
Siento que te haya molestado al tomártelo como algo personal… si esa hubiera sido mi intención habría escogido a alguien con un perfil más apropiado.
Tranquilo, que tu comentario no me ha molestado. Leyendo la resta de comentarios que han dejado ciertos elementos, pienso que aunque me hubiera tomado tu comentario como algo personal, tampoco podría haberme ofendido!
I no oblidem en Montilla, en Zapatero i en Pujol. Principals responsables del que li passi a partir d’ara al carallot d’en Tomàs.
Ups, se m’ha escapat un insult no?
JAJAJJA! Com molava la pintada: “EL TRIPARTIR ESTÂ MATANT EN TOMAS!” semblava ironica (la llasima esque no ho era)
Ànims Tomàs! Entre totes ho aturarem!!!!
“Per tant, considerem a Anna Ripoll, Ester Crespo i Santiago Guerrero així com tot l’equip de govern de la UAB, la comissionada d’universitats Blanca Palmada i el conseller d’innovació, universitats i empresa Josep Huguet; responsables directes de la negativa de diàleg amb la comunitat universitària, de la censura i la repressió que esta patint el moviment estudiantil i sobretot de l’estat de salut crític actual d’en Tomàs i totes les conseqüències que es puguin derivar de la vaga de fam.”
Com podeu tenir tan poca vergonya de dir que l’estat de salut crític d’en Tom’as és culpa de l’equip de govern de la UAB? Però que us pensaveu que perquè un simple estudiant universitari de l’autònoma inicii una vaga de fam s’aturaria tot un procés a nivell EUROPEU com Bolonya? De veritat, gent com vosaltres, tindria que estar tancada en el psiquiatric més proper. Indignant
Home, jo no sóc del sepc, però no cal ser gens intel·ligent per entendre que no només la vaga del tomàs, sinó tota la lluita és culpa seva.
No han cedit en absolutament res. La inversió extraordinària que van anunciar a bombo i platillo no serveix ni per cobrir el deute de la UB, imaginat si ho repartim amb totes les universitats del estat espanyol.
Segón, ets un autèntic desinformat, però no et preocupis, és normal, el que no farà la premsa és informar-te, hauriem de començar a entendre que contra més diaris llegeixis menys saps sobre la realitat. PERQUÉ RESULTA, LISTILLU, QUE EL PLA BOLONYA ES DESENVOLUPA A NIVELL DE L’ESTAT ESPANYOL, L’ÚNIC QUE EXISTEIX A NIVELL “EUROPEU” -Alemanya i anglaterra s’han desvinculat ja de Bolonya, i aixó que aquest s’inspira suposadament en el model anglés- ÉS UNA DECLARACIÓ NO VINCULANT.
De veritat, gent com tu s’hauria de preocupar de contrastar la informació en comptes de dir el primer que se’t passa pel cap.
Per cert, ÀNIMS TOMÀS! ESTEM AMB TU!
Pero si els vostres lemes son de “SEMPRE EN LLUITA”. Es a dir, dona igual qui governi etc, que sempre estareu tocant els collons! Els unics “opresors” son els que no deixen estudiar fent barricades de pacotilla. A i per cert, no us i mateu pk aki no hi ha ningu del SEPC, no donen la cara mai!
Ànim Tomàs! Des de l’Assemblea de Maulets la Plana, al País Valencià, et donem el nostre més gran suport!
Procés de Bolonya, Procés de la Vergonya!
ànims als cabrons que escriviu al bloc, des de l’anonimat ens portareu a un món millor…
solidaritat amb en tomàs!
Anònims com tu?
I cabrons perquè per pensar diferent? Potser t’hauries de mirar al mirall i descobrir en que t’has convertit.
No et queda més que insultar als que pensen diferent?
Un món millor només és possible si el fem com tu creus que ha de ser? a la teva manera?
Que et fa suposar millor o més legitimat que aquells que anomenes cabrons? Alguna mena de dret diví?
Suposo que si es permet el luxe de titllar-vos de cabrons no és perquè penseu diferent, sinó per com mostreu els vostres pensaments. Cal tenir pebrots per atrevir-se a entrar a un blog d’una persona que està en vaga de fam només per riure-se’n. Això sí que converteix a alguns elements en cabrons.
“Cal tenir pebrots per atrevir-se a entrar a un blog d’una persona que està en vaga de fam només per riure-se’n”
Ui si, s’han de tenir molts pebrots, si. Uf, molts. I tots els que no donen ànims al Tomàs és perquè se’n riuen d’ell. Lògica aplastant, Freski.
I si s’han de tenir pebrot per entrar al blog d’un altre a escriure el que no li agrada ja no et dic els pebrots que s’han de tenir per pintar a les parets que són de tots l’opinió d’uns quants. I pintar insistentment, perquè, les pintades al campus són molt més abundants que alguns missatges tipus spam que han aparegut per aquí. I no diguem ja lo fàcil que és esborrar un missatge i lo car que és repintar el campus.
Ui, i l’anonimat!! Que guapo passejar-se per la facu amb passamuntanyes o amb un mono i anar fent pintades sobre el que un pensa amunt i avall!!! Això si que és tenir pebrots!! I res d’anonimat, res, que també els he sentit després al bar fanfarronejant amb els amics, “je, je, com hem deixat la facultat nano!!”. O també cal dir que les pintades venen firmades, a nom dels Sepc, que matxos els del Sepc…
Simplement patètic, i per colmo vens ara aquí a plorar que la gent que entra al blog no li faci reverències al nou lider estudiantil de torn.
Sempre és maco veure com la gent afegeix tocs de subjectivitat als textos que llegeix, eh? Perquè sinó no puc entendre d’on treus, del meu text, la idea que qui no dóna suport és que se’n riu. Simplement estava fent una crítica a tota la gent que entra a aquest blog per fer mofa de la reivindicació d’en Tomàs, res més.
Si Freski, potser no ets tant bàsic com per fer aquest tipus de raonament que t’he endossat. Però has perdut ni un segon en justificar un insult per la gent que entra al blog encara que sigui per dir “bacallà amb samfaina”.
Si la resta de missatge no se t’aplica, t’encoratjo a que ara em diguis què n’opines
d’algú que pinta per tot arreu reflexions tant transcendentals com la que ara encapçala la plaça cívica: “Viurem lliures o morirem”
Per cert, i això va pel Tomàs, ja que fa uns dies acabava el teu blog diari refermant-se en aquesta frase. On ha quedat això? Ja som lliures? Hem mort? En quins terminis es planteja la disjuntiva?
A mi el que em molesta es la necesitat que sempre teniu de REVOLUCIO! Tomas = Gandhi de Cerdanyola
Cal tenir més pebrots per animar una persona que s’està quasi suïcidant a que segueixi lluitant a veure si ho aconsegueix.
Pau, un parell de milionets de les antigues pessetes cada mes (com a mínim) li costa ala UAB la neteja de la prqueria del SEPC et altri. Confessat per la Rectora (o sigui que, en realitat, bastant més). Afegeix les subvencions que els hi donen, el local per a fer les seves porcades, etc.
I a sobre els pica que algú entri al blog a dir el que pensa!
L’únic responsable del seu estat de salut és ell mateix. Ningú l’ha obligat a deixar de menjar.
Ja esta bé de ximpleries
Quin gran heroi…..
que es cremi a lo bonzo i acabem abans…
LA QUE ESTA LIANDO ZAPATERO……
OBAMA DIMISSIÓ!!!
Repressió?
la repressió és quan la Mama no us deixa jugar amb la Play?
Que sabeu vosaltres de repressió?
Bé…en Tomàs ha estat ingressat…i ara què?
Continuarà la vaga de fam algú altre, es pensen fer noves mobilitzacions…?
Avui i demà dijous ja estaven previstes mobilitzacions, i continuaran, clar, però no seguint cap ídol de paper.
Jo tenía entés que eren vagues convocades per CAE i SEPC i que no eren per seguir un ídol de paper sinó protestes contra l’aplicació del Pla Bolonya i, la de demà en part també contra l’actuació dels mossos de la setmana passada…
Doncs tens ben entès.
Espero que a l’hospital de terrassa no siguin tan carallots de fer-li cas i que el lliguin al llit amb el suero enxufat, però JA!!!!!
El diàleg no serà possible, ni la readmissio dels estudiants, perquè la rectora, que ja és una dona gran, n’ha vist de tots colors, i no li posarà especial atenció ara al que faci el jove idealista del tomàs, com si es vol morir.
No sé qui ha dit Ripoll dimissió… a vere, jo he tingut a la ripoll de professora a l’ Etse,,, i és de lo pitjor desprestigiaant alumnes, que es quedi al rectorat, que jo no l’aguanto, gràcies.
AH!!! SABEU ALLÒ DE… DIVIDE I VENCERÁS?
No us heu fixat en que els antibolonya es divideixen en dos???:
Provagues de fam vs. Vaguistes que la consideren ridícula.
No us dividiu, si voleu aturar bolonya, és qu es de ser inutiles.
Els extrems mai foren bons. I és més fàcil que us uniu en la segona opció que no pas en la primera.
Siguem coherents, si no aneu tots a lo mateix encara se us cagaran mes a sobre.
I deixeu de fer pintades i aneu més arregladets a les manifestacions, que no m’extranya que us peguin.
Jo també crec que en la lluita contra l’aplicació de Bolonya un dels principals problemes és que hi ha moltes discusions entre els tipus de mobilitzacions que es duen a terme, i que és necessari arribar a uns acords on tothom vulgui intervenir perque siguin accions més contundents…
Ara, on no hi sóc d’acord és en el comentari d’aneu més mudadets…Ja sé que és irònic i en un to humorístic, però sincerament, no duc rastes ni roba gaire rara i acudeixo a les manifestacions amb roba comprada a H&M, Bershka, Zara i tal, i em serveix de poc…
No crec que sigui gaire significatiu com vesteixi una persona o quin aspecte tingui, la veritat.
No Aida, no és significatiu la roba que portis, o no ho hauria de ser. I el problema seria que ho fos, no? No sé que ens intentes dir… Que els mossos carreguen de forma indiscriminada? Bé, en això ja t’han donat la raó la majoria dels polítics…
Intento dir que estic una mica tipa dels comentaris que es fan respecte els assistents a les manifestacions; no només perque la roba és poc significativa, sinó perque és una observació poc representativa dels que hi asisteixen de manera efectiva…
Això sí, cal anar-hi per veure-ho, perque els mitjans discriminen l’estética i destacaran per sobre dels demés aquells dels qui menys els agradin les pintes.
“Això sí, cal anar-hi per veure-ho”
Ep Aida, no et confonguis. Vaig, i he anat, a moltes manifestacions (I per cert, no porto rastes ni pintes rares, i em compro la roba al super.)
xDD doncs això, si jo ho deia pel comentari de Maduixes amb nata….per les perles que ha deixat anar de:
“I deixeu de fer pintades i aneu més arregladets a les manifestacions, que no m’extranya que us peguin.”
Home, seràs la “top-fashion” del moviment!
wueeeno vaaaaa!!!! retiro lo de l’estètica …
Pero no retiro lo de les pintadetes!!!! que els que pinten fan malveure el vostre moviment, i també ho fan els que trenquen vidres i porten martells a les manis,
Així que… si veieu algú pintant… aviseu-lo de la mala imatge que us dóna!
Més pancartes ok?
Jacques, la top fashion no sé, però l’excepció per a que certes acusacions absurdes respecte els assistents a les manifestacions, entre bastanta gent, potser sí…
És ridícul que hagueu utilitzat aquest noi, jugant amb la seva salut.
Hi han més maneres d’arreglar les coses no? i si és aquesta la solució i sou tant valents, perquè no us poseu tots en vaga de fam? potser així si que realment tindria repercussió!
ACCIÓ COL·LECTIVA és el que es necessita i no tanta tonteria…
salut companys i companyes!
Va ser decisió seva la vaga de fam, no està obligat a res.
Doncs si va ser decisió seva ara que ningú demani responsabilitats. Jo no veig, per molt que ho analitzi, un acte de valentia, ha estat un acte d’egocentrisme, perquè si som tants estudiants que estem en contra de l’EEES ¿Per què ell solet es monta aquest realty show?
Acte d’egocentrisme? Acusaràs tota vaga de fam individual com un acte d’egocentrisme? Per començar, la decisió de fer-la va ser d’en Tomàs, sí, però la proposta venia per part del SEPC. En qualsevol moment, si el SEPC hagués dit que s’aturés, en Tomàs hauria fet cas segurament, i, de la mateixa manera, la resta de gent del SEPC hagués respectat la decisió d’aturar la vaga de fam si hagués vingut d’ell.
Em sembla que tots som prou grandets com per no haver de discutir que, en la història, la valentia o l’egocentrisme són dos punts oposats, sí, però mirant un sol fet es poden obtenir tots dos; només depèn del subjectivisme. Ara bé, si tu creus que això ha estat només un muntatge per afany de protagonisme, endavant!, ningú t’hagués dit res si t’haguessis estirat al costat d’en Tomàs i t’hagués unit a la seva vaga de fam. O és que no volies fer-ho perquè no t’agraden els “reality show”?
Si, acte d’egocentrisme és prou encertat.
Perquè els missatges d’en binnic van amb quadradet?
Hi ha dues opcions:
-O és decisió seva (i llavors no sé per què tant interès en les seves masocades)
O bé, és decisió leninista del col·lectiu i , llavors, sí que em faria pena. I això fa veure com valoren aquests la llibertat individual!
TOMÀS SAYES = L’ESTUDIANT AMB LOGO PROPI!!!
Quanta comèdia, Déu meu.
Però que et creus? Que estem obligats a escoltar-te? Penca d’una vegada i deixa de xuclar de l’Estat, que et paga la carrera, les putes pintades, les destrosses i tota la lamentable imatge que doneu del moviment estudiantil, amb aquesta estètica de perroflauta salvador. Penós. I a sobre dient que es fa mal en plan masoca.
Va, parem la comèdia i a estudiar i treballar.
Les destrosess i pintades li costen a la UAB un mínim de 120.000 euros l’any,segons es va dir al darrer claustre general; la carrera del Tomàs ens costa 6000 Euros l’any i ara, a sobre, li hem de posar el llitet a la sanitat pública perquè el nen tenia ganes de fer una vaga de fam.
D’acord, guarim-lo, però després que enviïn els antiavalots i el portin directe cap a Berga amb el papa i la mama.
Ah, i molt aconseguit el dia: jornada de lluita + hospital . Què guai!
amèn
Quina ràbia que fa a alguns una actitud tan ferma d’un sol noi, oi?
Company Tomàs Sayes, disposat a comprometre la teva salut al servei d’una causa justa. No oblidaré mai aquest gest. I com jo, la resta de gent que no cobrem de l’Estat per a escriure bajanades.
Salut. Visca la terra.
Patètic sentimentalisme. La tierra para quien la trabaje
I les universitats per qui en vol un bon futur. Tota aquesta gent que l’any que ve ja no seran estudiants de les universitats però que ara estan lluitant en contra del procés de Bolonya perquè no volen aquesta reforma educativa pels que d’aquí uns anys ens tocarà ser a les universitats, em sembla que són els bons lluitadors. I en Tomàs n’és un; no pensis que la gent inicia una vaga de fam amb la mateixa facilitat que d’altres tenen per treure les porres i aplicar la seva democràcia. I aquesta poca facilitat per iniciar una vaga de fam ja t’asseguro que no vindrà realçada per convertir-se en un líder del moviment estudiantil, en una cara coneguda o en el que sigui; vindrà realçada per la reiterada desviació de la mirada per part de qui està al capdavant de tot això; vindrà realçada per la repressió que pateixen els estudiants que es manifesten…
A Mi ràbia no m’ha fet, m’ha fet patir. I el felicito per haverho acabat a temps.
Tomàs Felicitats!!!!!!!
et desitjo unes maduixes amb nata!!!
Acabo de llegir a l’Avui que en Tomàs ha abandonat la vaga de fam per greus riscos a la seva salut. El felicito per la seva decisió realment crec que és el millor que es podia fer. Si us plau demano tant al seu grup de suport com als que no el tenen gaire simpatia que respectin totalment la seva decisió, allò ha arribat massa lluny. No volem que en Tomàs pateixi físicament en el seu cos les conseqüències dels problemes que tenim a la Universitat. Espero Tomàs que et recuperis aviat i que poder comptar amb tu als carrers i a les aules. Molts ànims de tot cor, has estat molt valent però ja n’hi ha prou.
Sembla ser que ja ha deixat la vaga de fam, no? Doncs Tomàs, recupera’t aviat! Una forta abraçada!
ÀNIM TOMAS! Els collons q tens!
Demà pl. universitat a les 20h!
S’ha d’estar tarat per fer una cosa així. Jo hi enviava la Brimo per ajudar-lo a menjar.
JAJAJAJAJAJAJA Ja me l’imagino amb la manta de colors i una innocent bandera de 2 metres d’aquestes que estan de moda entre els amics de destrossar la propietat pública.
Tot és molt subjectiu. Tu creus que està tarat; jo penso que és una altra forma d’enfocar la lluita per uns ideals. Qui té raó? Suposo que tots dos; la diferència suposo que rau en el respecte que ofereixes tu i el que ofereixo jo. Però bé, no cal demanar l’impossible a la gent que es passeja arreu només per criticar…
És senzill
Vida humana versus canvi de pla d’estudis
Si tens dubtes tens una crisi de valors molt greu que evidencia que no estàs fet per viure entre d’altres éssers humans.
Jo no he decidit que en Tomàs faci la vaga de fam. Això ha estat decisió seva, i si ell creu que ha de fer-ho, si ell creu que pot disposar la seva vida a la lluita contra les reformes estudiantils, qui ets tu per dir qui té una crisi de valors? Només faltaria que tercers hàgim de decidir forçosament sobre la vida d’altri.
Alguns ens passegem arreu “per criticar” perquè estem farts d’assemblees que manipulen, que dirigeixen sempre els mateixos perquè ho porten decidit d’abans per no se sap quina estranya reunió clandestina, assemblees on no es respecten els mínims de coherència per tal d’assegurar el màxim consens i la màxima participació, on es convoquen assemblees amb menys de 24 hores d’antelació, on ningú sap per quin dret diví l’assemblea decideix per tothom, on les decisions d’una minoria d’estudiants que constitueix l’assemblea es creu amb dret de vulnerar els drets de la resta, on 50 persones poden impedir l’entrada de tota una facultat a treballar i estudiar, on no es critiquen actituds violentes a les manifestacions, on no es rebutgen accions fetes en nom de l’assemblea que malmeten el que és de tots (no només comunitat universitària sinó de tota la societat), on es justifica s’anima i s’aplaudeix actes violents i d’intolerància cap al que pensa diferent, on no es té la més mínima noció del que significa el respecte i la tolerància.
En definitiva alguns ens passegem per criticar perquè objectivament s’observa que el més democràtic i tolerant és allunyar-se de les vostres assemblees que les heu convertit en una mena de circ que alimenta els vostres egos i us regala una bona dosi d’autocomplaença.
Schrödinger, chapó
ANIMS TOMAS. El teu sacrifici hauria de fer reaccionar els responsables
TOMÀS CULPABLE!!!!
Sacrifici? Però sacrifici de què?
Esteu bojos.
Tomàs me n’alegro molt que hagis deixat la vaga de fam, pel teu propi bé bàsicament. Espero i desitjo que tothom entengui la teva decisió de vida, ja que és evident que has lluitat com ningú.
D’altre banda dir-te que malgrat no hem rebut resposta ni atenció dels rectorats i tota la pesca, no vol dir que la teva lluita no hagi servit per res.
T’asseguro que a molts i moltes ens has ensenyat fins a quin punt una persona ho arrisca tot pels seus drets.
Cada manifestació, abans de tot dubtava si tenia que anar-hi o no… i em deia… “tia… et fot ràbia perdre un dia d’apunts, mentres n’hi ha que fa 3 setmanes que no mengen res…!”
Espero que et recuperis aviat. 😉
Judiit
“T’asseguro que a molts i moltes ens has ensenyat fins a quin punt una persona ho arrisca tot pels seus drets.”
Una vaga de fam pel dert a fer classe també t’ho ensenyaria? I per la lliure circulació per un edifici públic?
Mare meva, quina polèmica.
En primer lloc, enhorabona al TOmàs per arribar on ha arribat, això són ganes de lluitar i el demés tonteries.
Tot i això, trobo PATÈTIC, i ho poso en majúscules pq es molt patètic que culpeu a gent (i aneu posant els noms per internet) a gent que no té la més minima culpa que el Tomas hagi acabat com ha acabat, això ha estat decssió purament seva o del conjunt d’antibolonya.
Considero correcte que us queixeu i que intenteu mantenir diàleg amb qui calgui per la vostra causa, però no considero ètic que culpeu a gent que no té cap culpa de l’estat de salut d’un noi que, per desgràcia, ha acabat una vaga de fam per motius de salut
Espero que en Tomàs passi bé aquests dies a l’hospital i que es pugui recuperar aviat.
Tot això és un puto reality show, un experiment. El Tomàs ha arribat, amb l’ajut d’un equip mèdic, just fins allà on podia arribar sense perjudicar seriosament la seva salut, i en aquest moment, aprofitant que el ressò mediàtic estava en el màxim que es podia esperara, se’n va a un Hospital, sota un dramatisme enorme de que si, que no, ai que no hi vull anar, ai que no prenc glucosa… però finalment deixa la vaga de fam.
Bé, doncs s’ha acabat la funció, no?
Ale doncs,
a cagar a la via.
Molt bé. Ei, salutacions a tots, ha estat un “Gran HErmano” molt wapo. Ha faltat edredón, però en aquest blog han aparegut força xatis (per cert, algú coneix “Maduixes amb Nata”?Sóna molt bé).
Au, fins una altra. Els que puguin que lliguin avui a les vuit.
Els “crítics” i els que no som perroflautas ens ho mirarem des del Zuric prenent una cervesa.
Un petó a tots i especialment al Tomàs, que ha demostrat com des de Berga es pot arribar al punt més alt del reality show universitari. I amb logo i tot, tio, com fardaràs !
Em podries explicar això del ressò mediàtic? Potser eś que estic aïllat de la societat, però no acabo d’entendre de quin ressò parles, perquè jo no he vist que la vaga de fam així tingut gaire ressò.
Freski, clica al link que posa repercussió mediàtica, a dalt a l’esquerra. Però si vols també podem repescar alguna frase del Tomàs “Avui han vingut a entrevistar-me els de Vilaweb. Ens ha estranyat molt que tardessin tant…”, o les ploreres dels primers dies perquè encara no havia sortit a la tele…
Home, tampoc vulguis una primera plana, no et flipis. A vegades penso que els que animeu al Tomàs de veritat penseu que tot això mereix l’atenció de tot Catalunya.
Em sembla bastant insuficient. No sé si a TV3 no en van parlar fins passat el quinzè dia de la vaga de fam o pels voltants…
Doncs no sé si vull o no una primera plana, però penso que aquesta notícia és de més pes que moltes altres a les quals els mitjans de comunicació donen més importància. Però bé, això també és qüestió de quins ulls observen, no?
Homeeeee…. No siguem criatures… Que els mitjans de comunicació donen importància a determinades coses per sobre d’altres que se’n mereixen més és un fet de tota la vida. És més important la lluita contra Bolonya que si es lesiona en Messi o la Shakaira té un nou novio? Si clar, però està clar quines noticies van per davant de les altres i aquest és un fet que ara no ve a cuento.
Estàvem parlant de si ha tingut ressò mediàtic o no. I es clar que n’ha tingut!! Dins les noticies sobre la lluita contra Bolonya, que és on cal mirar-ho, n’ha tingut molt més del que li correspon al meu entendre. I pels comentaris del blog, et molesti o no, a l’entendre de molts altres.
Ánimo Tomàs desde Burgos!!
La Asamblea Contra la Merctantilización de la Enseñanza te da todo el apoyo y respalda tu forma de lucha, la lucha de tod@s.
STOP BOLONYA!! STOP LOU!!
¿Qué hace aquí un señor de Burgos?
Doncs jo trobo més normal que hi hagi un paio de Burgos donant suport que no pas gent de Catalunya burlant-se de l’acció d’en Tomàs.
Clar que si Freski, aquest lloc és per aplaudir i animar al Ghandi del Berguedà. De la gent que pensi diferent que el Tomàs no en volem saber res.
Simplement s’està qüestionant la normalitat i jo dono el meu punt de vista.
SEPC CULPABLE, SEPC CULPABLE!!! SEPC CULPABLE!!!!! SEPC CULPABLE!!!
Pau, tranquil, home, que ja marxem. Una abraçada.
SEPC ASSASSINS!!
TOMÀS CULPABLE!!! TOMÀS CULPABLE!!!!!
(ei, és rollo pintades que se que així us agrada…)
No t’agrada la meva?
TOMÀS aka L’ESTUDIANT AMB LOGO PROPI
Segur que té una carpeta amb tot els retalls de diari, cartells, adhesius, fotos de pintades i el diari revolucionari aquest del blog imprès. I en 15 dies tenim una xerrada debat amb Tomàs de convidat estrella, no t’ho perdis.
TOMÀS. NOMÉS AMB AIGUA TRIOMFARÀS.
El reality show d’en Tomàs: el Logo Tip de no jalar
Jo proposo una altra: FONT VELLA, L’AIGUA LLEUGERA QUE T’AJUDA A LLUITAR.TOMÀS.
per cert, ja podríeu esborrar l’ampolla de les vostres pintades. O penseu trobar un sponsor? Us passo una llista:
-solan de Cabras.
-font Vella.
-Aigua de Viladrau.
-aigua de València
Per fi acabes Tomàs amb el ridícul que has protagonitzat.
Jo pensava com pararies la vaga per no fer excessiva pena i m’has sorprès amb un as a la màniga.
Has estat ingressat per deixar de pendre glucosa 2 dies… no per l’acumulament i l’esgotament de la vaga de fam anterior.
Qualsevol persona perdria la consciència si en dos dies no ingeris sucres de cap tipus, portes el temps que portes de vaga de fam.
Bé, ja has acabat la broma, ja ets un heroi digne del programa de TV3 “Herois Qüotidians”
Què hem d’entendre per “una vaga de fam indefinida”?. Que s’acaba quan s’aconsegueixen els objectius que l’ha motivat?.
DIGESTIONS PESADES AMB BOLONIA? AMB LA DIETA TOMÀS T’APRIMARÀS.
Que s’acaba quan la persona implicada decideix fer-ho. No té gaire misteri la paraula “indefinida”:
– Indefinit: que no té límits fixats.
Sí?
La paraula “indefinida” associada a vaga, vull dir. No té límits perquè l’autor no l’abandona fins que ha lograt els propòsits que l’han engegat. Sí?
És indefinida perque ni ell, ni el SEPC, sabia quant duraria, però és indefinida en quant a nombre de dies…I al dir vaga INDEFINIDA no crec que s’estigui dient vaga INFINITA
Patètic tot! Suposo que els que heu organitzat tota aquesta patranya que la gent que no és de les vostres organitzacions us comença a odiar i que heu fet el pena!
Per cert allò de la porta del rectorat és relamnet patètic! Aneu a casa vostra i tireu els vostres pares per la finestra!
Jo vull una xapa del Tomàs! Per quan el merchandising?
però això seria capitalisme no?
avui n’he vist una pegatina en una paperera, pero l’he arrencada perquè fa brut.
Prou bruta que està la uni, per culpa dels “sepcians”, i prou gamberrades que fan.
Falta més gent com en Tomàs la resta l’hauriem de veure com un exemple de compromís i valentia, que per altra banda és molt complicat de trobar en aquests temps.
una abraçada forta pel Tomàs i milions de gràcies per deixar-se la salut pels estudiants que volem una universitat pública.
ànim noi que estem amb tu!
¿milions de gràcies per deixar-se la salut pels estudiants que volem una universitat pública? ¿ho he llegit bé?
1. S’ha deixat la salut, sí, però ha aconseguit tan com jo, a favor de Bolonya i tancadet a casa (i menjant calent a diari per si algú ho dubtava).
2. És digne d’agrair que algú es deixi la salut? Francament, suposant que estigués a favor de la moguda aquesta em preocuparia per ell, no l’animaria a seguir com sembla que facin alguns.
Resumint, que estigueu en contra de Bolonya d’acord, de fet té molts punts negres que com que a mi no m’afecten no me’n preocupo. Que penseu que és just fer marketing de la causa de maneres imaginatives d’acord. Ara bé, arribar fins al punt de donar les gràcies a algú per posar en risc la seva salut (i acabar claudicant més d’hora del que em pensava tot s’ha de dir) per aquí no hi passo.
Pots dir que l’admires, que és l’únic capaç de fer això, però donar-li les gràcies?
Que vagi bé la mani, no tinc cap dubte que la majoria no ho fareu però una dutxa de tan en tan va bé per aclarir idees i adonar-se de què val realment la pena. Així mateix, vestit amb robes decents un se sent més segur de sí mateix i no està sempre frustrat per problemes que potser no té.
Saludos!
HOla a todos de nuevo:
quiero que sepan que hoy mismo ha salido publicado en sendos periódicos de Baleares que “la policia se está preparando para la batalla”, en el Diario de Mallorca, en Sucesos y en el ültima hora, lo cual nos lleva a la fatal realidad de que a cualquieraque se interponga por delante sea por el reclamo que sea (anti-Bolonia, soporte a Enric Duràn o a Nuria POrtulas, salarios dignos, plataformas pro-ambiente etcetc) nos lloverán palos…
Hace varios dias que intento que partidos “de izquierdas” de aqui se mojen para defenderlos y nada de nada, lo cual hace imperativo que monten una buena estrategia de difusión para no quedar aislados, ya que ahora mismo los politicos han ciminalizado la protesta.
Vuestros padres y madres tienen que salir a la calle por ustedes, estar sentados a su lado en el campus, estar juntos, porque los padres tambie´n tenemos derechos a educar a nuestros hijos en libertad de pensamiento.
Dónde están los “adultos”?
NO ESTÁIS DEMOSTRAND0 ESTAR A LA ALTURA DE SUS HIJOS.
Mis respetos a todos los jóvenes que luchan, a todos los que piensan en mejorar las cosas, todos los que apuestan POR LA IGUALDAD DE OPORTUNIDADES, pero no os convirtáis en mártires de un sistema que ustedes no han formado, USTEDES NO SON LOS RESPONSABLES DE LA ACTUAL REALIDAD, lo somos nosotros, la generación de vuestros mayores.
Mejor jóvenes vivos y activos que serán los que gobiernen tras elrecambio generacional.
En Marc diu que és complicat trobar un tio com el LogoTip en aquests temps… enfin… potser que et passis per l’INEM.
Sort que s’acaba el reality show.
Una abraçada des de València, gràcies per tancar la boca a tots els qui t’havien posat en dubte, gràcies per desacreditar a aquells que diuen defensar la democràcia i el diàleg.
Para todos aquellos que escriben sobre el Tomàs de una manera u otra :
La democràcia simplement no pot funcionar (bé) si els ciutadans no saben que passa
Salut Tomàs.
Están pasando la marcha anti-bolonia de BCN en directo por
http://www.lavanguardia.es
se ve en la cabecera que hay profesores, padres además de alumnos, para que no digan mañana que eran un “grupo de niñatos y vagos veintiañeros”
Enhorabona a tothom!!! espero que aqui en Mallorca cunda el ejemplo.
Cecilia Hadad Beltramo
Qui es la noia que va enganxant pegatines pel metro de barna miran de forma descarada?
Endavant amb la lluita contra Bolonya!
Tomas, has sigut un exemple a seguir per molts… no facis cas de quatre desgraciats que escriuen aquí pagats pels de dalt per desanimar; doncs si a algú no li agrada la vaga de fam, no es passa el dia escrivint aquí com han fet alguns.
Aturem BOLONYA, i ara, Tomas, toca cuidar-se!
a mi la Ripoll em paga 1000 euros el comentari, t’apuntes?
Bé, només dir que també sòc universitari i que trobo que Bolonya està tan malament com el sistema acutal que permet que hi hagi paràsits autoanomenats estudiants que xupen dels papes i de l’estat fins que un dels dos els obliga a posar-se a treballar.
La vaga de fam és una manera com una altre de cridar l’atenció… Hi ha gent que es destrossa la salut prenent drogues els caps de setmana i uns altres que ho fan deixant de menjar dient que representen nosequé… Suposo que tots dos ho fan per ideals…
Jo sento vergonya que utilitzeu el nom dels estudiants per fer mogudes d’aquest pal, doncs almenys els kinkis qu es foten fins el cul de psicotròpics reconeixen que només ho fan per passar-s’ho bé.
Tan de victimisme i tantes polles, potser que us preocupessiu més per apendre coses que no pas de queixar-vos sobre el que l’estat repressor us impedeix apendre.
I respecte l’iluminat anterior que diu que “si a algú no li agrada la vaga de fam, no es passa el dia escrivint aquí com han fet alguns” que sàpiga que no, no m’agrada la vaga de fem i l’únic que pretenc és mostrar el meu rebuig a una ideologia que no m’agrada i m’intenten imposar (piquets, pintades, etc). Vaja… això em sona a alguna cosa…
Bones, bé, en tomàs ja està hospitalitzat però quasibé només ho sabem els que seguim aquest bloc. el dimecres mateix estava a la UAB i estaven tapant amb presses unes pintades que ho comunicaven. Jo no estic a favor de les pintades perque crec que no ens diu res quatre paraules escrites sobre una paret pública. Simplement pases per allà, i en el cas que ho llegeixis no et du més enllà aquesta informació. Jo no estic posicionada ni afavor ni encontra de bolonya. Porto un temps informant-me però només m’en puc informar mitjançant els que n’estan afavor i els que estan encontra i cadascú em dona els arguments oposats dels que m’ha donat l’altre posicionament respecte bolonya.
Per altre banda s’han fet vagues però per la manca informativa prèvia (d’arguments no subjectius)hi ha molts estudiants que no ens podem identificar amb aquesta protesta(i remarco protesta perque molta gent s’hi refereix com a lluita i trobo que té una connotació violenta que no ajuda gens a la protesta i que s’escoltaria molt més als estudiants si les reivindicions es fessin desde la bona educació ja que la violència només provoca rebuig.)
El que jo proposo es que es reparteixi informació contrastada amb els articles reals dels que es compon bolonya als halls de les universitats (a les àreas de descans dels estudiants) i que no hagi d’anar l’estudiant a preguntar a un taulell per informació perque 1r:hi ha molta gent que es pensa que la informació que en treurien seria subjectiva
2n:perque és molt millor per escrit i contrastat amb els articles reals de bolonya perque és llavors quan te n’adones de que allò que t’estan dient és veritat
Només és una proposta. Jo vull transmetre 1r de tot ÀNIMS a EN TOMÀS però recalcant de aue es vagi en compte perque molts estudiants no en saben de la vaga de fam, a moltes classes els professors fan acudits sobre el tema etc etc. I s’està jugant la vida i el que està fent no està tenint gaire ressò.
També m’agradaria dir que la manifestació d’air va ser exemplar, esperem que obri portes de diàleg.
“El dimecres mateix estava a la UAB i estaven tapant amb presses unes pintades que ho comunicaven.”
Dona, estaven tapant amb presses unes pintades que deien “Ripoll culpable”, “Ripoll assassina”. A mi em sembla perfecte que les tapessin ràpid ja que representen una forma vulgar i patètica d’eludir responsabilitats per part del Sepc i buscar treure un profit a la desesperada d’una vaga de fam que no ha servit per res més que per crear el que ja molts anomenen l'”estudiant logotip”.
pau perque no et limitas a donar ARGUMENTS PROPIS semblas un d’aquells “periodistes” de “salsa rosa” no paras de contaminar el blog, els qui escribim aquí és per aportar punts de vista, opinions, no mals rotllos. si vas encontra de la protesta aporta algo,és molt fàcil mofar-se dels arguments dels demés. un consell, revisa els teus o potsé no en tens…
A chaval, aqui anant tan del pal! Havera si et tindre que fotre un calvot!
uuuuuuuiiiii….. Quina reflexió més profunda nano. Si no saps trobar arguments als meus escrits és perquè ets una mica badoc, jo no hi puc fer res més.
“…els qui escribim aquí és per aportar punts de vista, opinions, no mals rotllos.”
Au vinga!!
En fin, como colofón a una huelga sin sentido, ahí va un cuento sin sentido:
Maravillas de la condición humana (ficción revolucionaria).
A finales de febrero de dos mil nueve, ante el evidente fracaso de las protestas estudiantiles contra la implantación del plan Bolonia -y la evidente degradación de la ya de por sí degradada enseñanza superior pública que dicha implantación supone-, un alumno de informática de la universidad autónoma de Barcelona decide, con el apoyo de sus compañeros de sindicato, dar un paso más allá en la escalada de protestas y declararse en huelga de hambre indefinida.
El ser humano dispone de dos operaciones fisiológicas sin las cuales el cuerpo no puede mantenerse con vida, dos condiciones sine qua non para la existencia: la nutrición y la respiración. Si un cuerpo humano deja de nutrirse, muere; si un cuerpo humano deja de respirar, muere. La única diferencia es de tiempo. Quizá sea esa condición de suicidio ralentizado, de lenta procesión hacia la muerte, la que dota a una huelga de hambre del halo cuasi místico que la rodea, de la fascinación que despierta.
Desde el principio, la radical protesta de Tomás despertó sentimientos encontrados entre los miembros de la asamblea de letras, que había sido algo así como el buque insignia de las fracasadas protestas del semestre anterior y exhibía orgullosa en su hoja de servicios la hazaña de haber ocupado durante un mes el edificio de la facultad y haber conseguido suspender, mientras duró la ocupación, toda actividad académica en sus aulas. La figura de Tomás, decía, despertó desde el principio sentimientos encontrados entre aquellos que se sentían a sí mismos como la vanguardia revolucionaria de la población estudiantil.
Por un lado y en primer lugar, la ya citada fascinación ante el heroico acto de su compañero de lucha y su sacrificio en pos de la universidad pública. Fascinación que se tradujo en la inmediata convocatoria de manifestaciones y días de huelga como muestra de apoyo a la protesta; la distribución desinteresada de camisetas, chapitas y pegatinas con la efigie del ilustre mártir de la causa; la realización de pintadas laudatorias a lo largo y ancho del campus e, incluso, algún que otro corte de la autopista AP-7 a su paso junto a la universidad con el innegable riesgo para sus vidas que de esta acción se desprende.
Por otro lado y de modo mucho más soterrado, corría entre los miembros más destacados de la asamblea de letras, grandes artífices de la épica ocupación del semestre anterior, una cierta sensación de envidia, como si todo aquello no fuese más que el producto de una confusión, una usurpación ilegítima; la certeza de que hubiese tenido que ser uno de ellos –y no un tal Tomás, de informática- quien diese aquel paso trascendental para la historia de las revueltas estudiantiles.
Una sensación que se fue acrecentando a medida que Tomás persistía en su mesiánica protesta y que llegó a su punto culminante el fin de semana que un destacado miembro de la asamblea de letras encontró, en una de esas paradetas que se montan en ciertos conciertos, junto a la clásica camiseta con el rostro del Che, una camiseta con el rostro de Tomás. En aquel momento sufrió una revelación instantánea que le hizo ver claramente cuál era la senda a seguir, por dónde discurría su camino.
Al llegar a su casa, todavía bajo el hechizo de su reciente epifanía, se sentó frente al ordenador y colgó un post en el blog de la asamblea de letras en el que se declaraba, dando una nueva vuelta de tuerca a la radicalización de las protestas que había supuesto la actitud de Tomás, en huelga de aire indefinida. Su madre lo encontró a la mañana siguiente tirado en el suelo junto a su escritorio, con los labios morados y un rictus como de victoriosa satisfacción en la cara.
Pudiera parecer un gesto absurdo y desmesurado, un sacrificio estéril y hasta cierto punto exhibicionista, pero lo cierto es que su drástica autoinmolación caló hondo entre la masa estudiantil y la huelga de aire indefinida, como si de un virus se tratase, empezó a expandirse entre el alumnado consiguiendo, en un plazo de dos años, paralizar la aplicación del plan Bolonia por falta de alumnos y eclipsar así la gesta de Tomás que, para entonces, llevaba más de setecientos días sin probar bocado.
Per què no repartim aquest text entre les aules?
és la hòstia…
Dios! No donguis ideas joder, que aquesta gent es fundamentalista revolucionaria!
…i sents la veu de la mama que et desperta per anar a classe
Ja ja ja!!! Un dels millors textos que he llegit que tinguin res a veure amb tot aquest maldecal boloñil! Felicitats a l’autor/a!!!
I la idea d’utilitzar el blog per fer contracampanya… PERFECTE!!!!
Quina llàstima que els estudiants amb seny no venen diaris i la premsa només s’interessa pels quatre penjats que fan soroll i no pequen (ni mengen).
a vore…. des de la contracampanya començarem a facilitar la feina al control de plagas:
1.”Per una universitat neta… tots tinguem un spray blanc i tapem les pintadetes”
2:”S’hauria de contractar algun artista per pintar la paret del bar de la plaça Cínica de forma més elegant i prevenir així que els grafiters del sepc radical hi dónin tocs d’incomodisme.
Un molaria un… gran tauró com el del raval? per exemple?
3. A replantar gespa.
4. Demanar al rectorat que reparteixi petits llibrets descrivint les característiques del pla Bolonya en plan realista:
ABANS: això…
Després: ALLÒ..
I PER AQUÍ acaben les meues propostes polítiques per a la millora de la convivència dels que venim aquí i ens entren ganes de marxar vista la deixadesa dels llocs més emblemàtics.
Comentari sobre la Cara de la UAB:
Qualssevol obra d’art feta entre dos artistes és una visió personal i subjectiva i per tant cap persona té dret a fer-ne interpretacions en cas que l’artista el qual ha pintat el lloc de forma legal estigui d’acord en aplicar els canvis. Esbiaixar el significat de les obres d’art sense tenir coneixença de com es fan ni tenir les habilitats necessàries per ni tant sols superar la seva qualitat és una enorme falta de respecte al treball que ha fet aquella persona.
La realitat és que tothom sap escriure, i pocs saben dibuixar.
Si somos antisistema mejor no recibir pasta “del sistema”, verdad?
Hay que dejar el dinero de los que tanto decimos “que nos oprimen, etcetc”
Por dignidad, digo…
PORQUE SI RECIBIMOS PASTA DE ELLOS SEREMOS COMO ELLOS, ES DECIR, DEPENDIENTES DEL DINERO.
VAYA CONTRADICCIÓN CAPITALISTA!
Pues esclar! Com podeu dir-vos oprimits!?!?!?!? De totes maneres, si segueixes en aquest espiral, al final us adonarieu que tampoc podrieu viure dins de la societat, ja que el menja, la roba, el transport, es simplement el resultat del sistema. La decencia d’un grup politic es molt dificil de mantenirla i es per aixo que arriba un moment on ja no importa res, i s’acaba acceptant els diners del recotorat i de qui fagi falta. La justificacio de que estan “lluitant” val per a tot.
Temps enrrere, els moviments socialistes tenien el maxim soport de les classes populars. Pk ara ja no es aixi? “No esque son uns conformistes…” Deixeu d’etiquetar a la gent si no voleu ser etiquetats vosaltres. PIJOS!
Mira que n’havia llegit de comentaris incoherents en els vostres posts, però aquest ja ha superat totes les regles de la lògica, com podeu culpar a algú que no sigui el mateix Tomàs del seu estat de salut? Eh? Com? En cap moment se li ha negat menjar, és ell que ha volgut deixar de fer-ho, si els responsables de la UAB o qui sigui no ha volgut obrir diàleg encara que algú estigui fent una vaga de fam mala llet, serà que no era tant bona idea…
Vinga Tomàs, si vols jo sí que em preocupo pel teu estat de salut i t’ofereixo una pizzeta ben calenteta acabada de sortir del forn!
no pensava escriure ja que jo soc obrer i ja fa temps que tinc cursats els meus estudis i per tant Bolonya m’afecte poc per no dir gens. escric perquè no puc aguantar la ràbia en beure una colla de desgraciats que es creuen amb dret a criticar un lluitador com en Tomàs. es pot estar a favor o en contra de Bolonya el que no es pot tolerar es la falta de decència i la poca vergonya que s’ha de tenir per provocar d’aquesta manera. que espereu aconseguir tòtils, que la gent com en tomàs que creu en el diàleg i les accions pacifiques abandonin aquesta via? que ens passem a les armes per aconseguir els nostres fins? si preteneu això no sabeu el que esteu fent i si finalment o aconseguiu ho lamentareu.
Qui et paga pau? en cap moment hem insultat en tomàs pel que ha fet. tu si als que critiquem deliberadament, no nomès els que no volíem que fes això, sinò que també critiques aquells que es queixen dels hàbits dictatorials del sepc.
bueno insultar….
li he dit que es un idealista.
Els altres no sé, he llegit moltes coses.
Quants parenostres he de resar?
Vinga va!
En Tomàs no és només un penjat. Siguem seriosos. És un desvergonyit que devalua la vaga de fam com a instrument de reivindicació.
La vaga de fam és l’últim (i sovint únic) recurs que té la gent en països molt pobres.
El que ha fet en Tomàs (noiet privilegiat de classe mitja del primer món estudiant universitari) és com a mínim criticable ètica i moralment, no només pel que fa a posar la seva vida en risc (que no ho ha fet) sino pel que representa de lluita de veritat una acció com aquesta en països on no hi ha llibertat d’expressió ni recursos de cap mena.
Tot plegat és vergonyós i aquest noi es mereix com a mínim un calbot i si hi hagués justícia li hauríen de fer pagar els recursos públics que ha utilitzat sense cap necessitat. Els diners públics no estan per això sino per ajudar als que realment ho necessiten.
Si senyor! Bravo! Ja prou! Està molt bé que lluitis pel què vulguis, però una vaga de fam… i a més llegint el text o s’acusa directament a diferents persones de l’estat de la seva salut és que…
A més, què és això de vaga de fam per la universitat pública… si l’estat o alguna institució que en depengui utilitzés missatges tant demagogs estaríeu tots tallant la diagonal, l’AP7, sense menjar i obrint blogs i grups al facebook perquè la gran massa ignorant que viu en aquest país s’hi apuntés.
Jo no soc estudiant , però soc ciutadà dels Països Catalans, i per tant, hem preocupo per la societat que “des de dalt” ens estan imposant de manera totalment anti-democràtica. És per aixó, que m’indigno quan veig tot el que esta passant amb el tema de Bolonya, i tot i no ser estudiant he anat a totes les xerrades que el SEPC ha organitzat a la universitat de la localitat on visc. Així com a les mobilitzacions, perqué jo entenc que el que passa a les universitats o als centres de primària i secundària (com la LEC) és cosa del camí “neoliberalitzador” que ja fa més de 100 anys ha agafat la nostra societat. Bolonya és un simptoma del sistema capitalista a les universitats. I com que m’oposo al model capitalista, m’oposo a l’EEES/bolonya. I comparteixo la manera d’analitzar la societat que fa el SEPC i la resta d’organitzacions de l’EI. Per tant participo activament de les seves mobilitzacions. I encara que no ho comparteixi tot, trobo denigrant i totalment lamentable els comentaris que alguns fan en aquest fòrum. El company, si company, Tomàs ha utilitzat un dels múltiples métodes que existeixen per exigir uns punts que part de l’estudiantat defensa (i si dieu que no us representa doncs problema vostre, podeu organitzar-vos en un sindicat que us representi i prou, però entenc que sou un gànduls i que sense alicients económics vosaltres no feu res). I punt, i a partir d’aqui, els únics que darrere de l’anonimat heu faltat el respecte sou vosaltres. Aixó aneu al Tomàs i li dieu cara a cara, o organitzeu una taula rodona-debat i porteu al Tomàs hi ho debatiu amb ell. Però des de l’anonimat és més fàcil, colla de cobards.
Si no us importa la societat doncs passeu de nosaltres i punt. Si no compartim la manera d’anilizar les coses, doncs vosaltres feu la vostra, jo fare la meva. Però, per davant de tot, valentia, i les coses a la cara.
Per la boca mor el peix.
Ànims Tomàs!
je vais tout de suite saisir votre flux rss car je ne peux pas trouver votre service d’abonnement email lien ou newsletter .
Est-ce que vous en avez? Please let me réaliser afin que
je puisse m’abonner. Merci
c’est le meilleur moment pour faire des projets pour l’avenir et c’est le
temps d’être heureux. J’ai lu ce message et, si je pouvais, je souhaite vouloir vouloir vous suggérer quelques choses intéressantes
ou conseils . Peut-être que vous pouvez écrire les prochains articles faisant référence à cet article.
Je veux vouloir lire encore des choses à ce sujet! utile que jamais.
|
Ahaa, c’est fastidieux dialogue au sujet de ceci post à
cet endroit à ce webpage , j’ai lu tout cela, donc à cette époque moi
aussi en commentant ici . |
Je suis sûr que cet post a touché tous les internautes spectateurs , c’est vraiment sympa morceau d’écriture sur la construction d’un nouveau weblog .
|
Wow, cet article est agréable , ma soeur cadette
analyse de choses, donc je vais tell elle. |
Enregistré comme favori , J’aime votre blog ! |
Vraiment cool! Quelques points très valables! J’apprécie que vous écriviez ceci article
et aussi le reste du site est vraiment bien. |
Bonjour, je crois c’est un excellent blog . Je suis tombé dessus
dessus;) je vais revisiter encore une fois
depuis book marqué il. L’argent et la liberté est le meilleur de changer, soyez riche et continuez à help
autres. | |
Woah! Je suis vraiment en train de aimer le modèle / thème
de ce site . C’est simple mais efficace. Il est souvent très difficile
d’obtenir cet “équilibre parfait” entre superbe utilisabilité et apparence visuelle.
Je dois dire que vous avez fait un travail incroyable avec cela.
De plus , le blog charge super rapide pour moi sur Opera .
Excellent Blog! |
Ce sont vraiment