Reunits els membres de l’equip mèdic de la vaga de fam d’en Tomàs Sayes valorem: Que davant la fragilitat en que es troba actualment el pacient, com a conseqüència de 30 dies de vaga de fam, hi ha prou elements com per considerar que l’entorn actual no permet fer un seguiment acurat del seu estat de salut i les previsibles complicacions.
Per tant recomanem: que en Tomàs Sayes sigui traslladat a un centre hospitalari amb la màxima brevetat possible on s’hi pugui fer un diagnòstic del seu estat actual i un seguiment més detallat sobre el seu equilibri metabòlic i altres alteracions viscerals.
L’equip mèdic
Pep Aced Masjoan
Col·legiat núm: 9855
Robert Casamayor Macià
Col·legiat núm: 10789
Josep Maria Sans Escolà
Col·legiat núm: 10393
Bellaterra, 24 de març de 2009
vagadefamperlauniversitatpublica.wordpress.com 
Estás haciendo con tu conducta extrema, que todos estemos pendientes de ti, pero no de la manera que tú quieres ni la gente que tú pretendes.
Tomàs, no podrás volver a estudiar NI EN UNA UNIVERSIDAD PÚBLICA NI EN UNA PRIVADA PORQUE TE ESTÁS MATANDO Y A LOS RESPONSABLES POLITICOS PARECE NO IMPORTARLES.
Vuelve a la lucha desde la vida!
Vuelve a defender tus ideas desde el debate!
Te dejo una frase de un librepensador como tú, latinoamericano, un verdadero “anti-sistema” de su época, frase que la dijo antes de su exilio por estar en contra del poder fáctico.
“BÁRBAROS, LAS IDEAS NO SE MATAN” Domingo Faustino Sarmiento
Ei a mi em sembla de puta mara el que fas pero que sapigues que el rectorat no es opresor, ja que us dona LOCALS I DINERS perque us pogueu organitzar! El defecte que teniu (i per aixo no triumfeu) es que seguiu fent servir un vocabulari que ja esta obsolet. Com voleu petendre frases com VIUREM LLIURES I MNORIREM! Per favor. Siusplau Tomas respon a aquest comentari, que vull saber la teva opinio!!
(No deixare d’escriure aixo fins que algu em respongui, DONEU LA CARA, us emporteu els diners de tothom i aneu de revolucionaris?)
A mi hem fascina el fet de que facin la vaga de fam en un local de la UAB i es queixin de les restriccions horàries que pateixen. Que no tenen un local, un pis o similar on fer la vaga? Per tenir un matalàs i una estelada no cal gaire espai i allà segur que podrien fer els horaris que els vinguessin de gust i deixar entrara a qui fos.
Hola Marta:
Me gustaría hacerte una pregunta porque no logro entenderte bien… el rectorado, dices tú, les da dinero y el sitio (que dicho sea de paso es PÚBLICO, o sea, DE TODOS)para que los estudiantes se organicen en sus reclamos?, es así? o te he comprendido mal?
Lo del volcabulario es para meditarlo, es cierto lo que dices, los nuevos movimientos sociales carecen de una epistemología adecuada, porque amiga mía, HAY QUE FUNDARLA, y para crearla es imprescindible LA ACCIÓN, EL PARTICIPAR, INCLUSO EL EQUIVOCARSE, porque ustedes como jóvenes están transitando un nuevo camino y están descubriendo NUEVAS ESTRATEGIAS PARA ENFRENTARSE A LOS MALES DE VUESTRA ÉPOCA, aunque también hay males “universales” o mejor dicho “universalizados” por intereses espúreos presentes desde tiempos inmemoriales.
Pues si que les da el dinero
Sí, sens dubte. El teu comentari és el més adient per dir-li a un jove que està en vaga de fam, oi? I encara t’atreveixes a defensar el rectorat que ha expulsat uns quants joves de la universitat, un dels motius pel qual en Tomàs ha decidit tirar endavant aquesta vaga de fam. I ja m’ho diràs tu, però no sé quina de les paraules de la frase “viurem lliures o morirem” és la que està obsoleta… potser és que tu t’has modernitzat massa i ja no queda bé parlar de termes de llibertat? Qui sap…
PS: No sé què deu pensar-ne la resta de gent, però per mi no ets gaire benvinguda aquí. Qui entra acusant de lladres a la gent del SEPC i donant suport al rector no crec que hi pinti massa, per aquí… així que si vols, no deixis d’escriure, però si et plau, intenta escriure bé ja que t’has de fer pesadeta, que almenys no hagis d’utilitzar majúscules que denoten un toc d’agressivitat i recorda que els teclats també tenen accents!
“No sé què deu pensar-ne la resta de gent, però per mi no ets gaire benvinguda aquí.” Perdonaaaaaaaa???
Què passa que aquí només pot entrar-hi la gent que va a favor de la vaga de fam i en contra de bolonya??
No parleu de llibertat?
El mateix respecte que demaneu per la decisió presa per en Tomàs, apliqueu-la a totes les opinions que sorgeixen al voltant d’aquesta decisió comporta! I si en algun cas no hi estàs d’acord o creus que va errada, collons li expliques i llestos!!! (parlant de obrir diàleg…) Però no cal menjar-se així a la gent només pel que opini no??
Alba, no sé per què però no puc respondre’t a tu directament.
Respecto la llibertat d’expressió, sens dubte. Penso que és un dret de l’ésser humà. No tindria cap problema en acceptar un únic missatge d’una persona que creu que en Tomàs s’està equivocant. Jo mateix he deixat un comentari encoratjant-lo però dient que penso que no hauria d’anar més enllà amb la vaga de fam, perquè tindrà repercussions greus.
Altra cosa és el que està fent la Marta. Si navegues una mica pels comentaris de les actualitzacions veuràs que està deixant missatges indiscriminats acusant a tort i a dret l’actitud del SEPC i d’en Tomàs, i exigint resposta per part seva. No sé què pretén amb aquesta actitud tan egocèntrica i agressiva i, realment, si en Tomàs la llegeix no crec que estigui en condicions per respondre les seves bajanades.
Res més.
Pero en resum, que en feu dels diners del rectorat? Que us estan finançant! Jo crec que us ho haurieu de fer mirar una mica. Si parlesiu de bolonya com una cosa negativa, que pot causar efectes negatius encara, pero esk hi ha un tiu que si esta jugant la lluita. Ni que hi hagues Franco!
Bé, ni sóc del SEPC ni conec tot el tema del finançament que dius per part del rectorat, així que d’això, poca cosa en puc dir.
I ja es parla de la negativitat del Pla Bolonya, i es lluita per aturar-ne la implantació, i de fet és per això que en Tomàs està en vaga de fam.
PS: No cal una dictadura per poder fer vagues de fam (tot i que depèn de com es miri, l’actitud dictatorial de l’Estat espanyol no es pot qüestionar de cap manera…).
Freski i les vostres pintadetes: Els qui van a favor de bolonya al GULAK! cada dia la veig, cada dia de la meva vida em crema per dins. I ara intentes fer fora a una persona que l’unic que busca es una resposta? Aleshores l’unic que hem queda dir es: “lluitare contra els opresors com vosaltres que impedeixen el lliure pensament” Saps de qui es?
Espero fer entendre algun dia que no sóc del SEPC i, per tant, les pintades no són “nostres”… tard o d’hora, crec que ho aconseguiré!
Si vols et repeteixo que no tindria res en contra de la Marta si l’únic que vingués a fer fos donar la seva opinió sobre l’assumpte (bé, res en contra amb unes quantes cometes, però no cal donar detalls). Altra cosa és que la noia faci “spam” i vingui a tocar els nassos, que a mi em sembla diferent. Ara, almenys, espero que deixi d’escriure, que ja li ha respost algú!
Pero esque aixo va per al SEPC, ara ningu es del SEPC, joder quina mala sort! Havera l’actitud del SEPC es una vergonya aixi com la de tots els Punkitos i Hippitos, pero esclar, si els critiques et diran que estas generalitzant i englobant, etc. Aleshores la meva solucio va apareixer quan em vaig fixar que a tots els cartells tuticolori i pintades hi havia la firma del SEPC. Ara els estic criticant a ells. Si no ets del SEPC no tas de sentir ofes pels meus comentaris, jo esperu que vinguin els de SEPC i responguin.
Per començar, em podria sentir ofès per estar-m’hi incloent (tot i que no és el cas). Però malgrat no ser del SEPC, m’ofèn (no és que m’ofengui tampoc, perquè no m’importa massa el que pensi la gent, més aviat és que m’aboca a respondre), no només perquè tinc companys que hi militen, sinó perquè comparteixo ideals i lluita.
Ara critiqueu a la MARTAAAA perquè insisteix?!?!?!??!?!?!? Pero de que aneu!? Vosaltres n borreu les vostres pintdetes i ens les tenim que tragar cada dia! Vosaltres intenteu destacar cada dia, i em de callar?!?!?!
Sí, critico a la Marta. I no entenc què vols dir amb que nosaltres esborrem les nostres pintades… m’ho expliques?
Aquí ningú intenta destacar per ser més guai i més xulo, aquí si s’intenta destacar és per intentar fer reaccionar sobre el Pla Bolonya i que la gent s’assabenti de la vaga de fam que està fent en Tomàs. Si es tractés de destacar per donar a conèixer l’organització no crec que hi hagués ningú en vaga de fam, així que fes-te mirar què dius…
PS: No cal que callis. Fes les teves pintades en contra del Pla Bolonya. I no sé si és de la meva incumbència, però ja que parles en plural dient “hem de callar”, a qui et refereixes?
ola tomas es pero ke et milloris i fes cas eeeeeeeeeh!!!
Bé Tomàs, només dir-te que ara t’has de cuidar més que mai.
Estem pendents de la teva evolució.
Una abraçada.
Ànims!
Eii Tomàs, molta sort, molta força, entre totes podrem.
Un abraç
La mesura la dóna el sofriment
i també dóna el goig i l’esperança.
Voguem contra corrent i a cada riba
hi ha gent que ens recrimina i ens combat.
I ara propòsits i silencis fan
un sol recer i a l’arbre de les hores
el temps detura el temps i s’hi emmiralla.
Tot és risc i fulgor enllà del gest
i quietud de bosc a l’esplanada
dels anys i dels projectes. Molt endins
hi ha el neguit que desvetlla poderosos
contrallums i l’arena en què tota aigua
s’exalta i mor.
Xarxa de vent, la tarda
sotmetrà l’infinit a la mesura d’un sol mot:
som. La resta és pura anècdota.
Tomàs, tot el meu suport, així com el de totes les companyes que estam pendents del teu estat de salut…!
Ànims, de debò!
Ets un exemple per tots i totes, perquè Bolonya ens afecta a tots i a totes!
Ens afecta a tots i totes però el que es juga el coll és ell. L’aplaudiu però no us jugueu el vostre…. curiós…
Nosaltres ens la jugarem dijous manifestant-nos, tenint aquella colla de salvatges anomenats mossos davant nostre apunt de carregar.
Wow! quins super-revolucionaris que esteu fets. També portareu pacífiques estelades de dos metres? També us anireu acostant a la línia policial amb les vostres llances disfressades de bandera per davant com si allò fos bravehart o ves a saber tu el que?
Prou victimisme i no cal que us aprofiteu dels interessos dels mitjans que volen carregar-se al Saura com sigui i juguen amb vosaltres. Quan convé com bufeu cap on faci falta per inflar més la pilota, no?
binnic, que imbècil ets si el Tomàs és el teu exemple. Comença a pensar per tu solet, o ¿ potser la teva mamà t’acompanyarà dijous perquè els mossos no et trenquin la roba que t’ha comprat per anar a la uni? perquè clar, el teu exemple no hi podrà estar. Si ensopego amb tu et fotré un clatallot binnic a veure si despertes.
Els mossos son massa violents pero vosaltres us creieu herois salvadors de la causa, i com a conseqüencia totes les vostres ccions estan justificades! Si vingues la policia espanyola, serien els mossos qui s’hi enfrontarien i no vosaltres, cobards!
Sí, és evident. Els Gossos d’en Saura anirien a atacar a la policia enviada pels seus companys de govern…
Se que el que fas és legítim. La teua decició i els actes que dus a terme porten implícit un missatge tan important i necessari pels companys i les generacions futures que probablement no podrem tornar-te el teu esforç mai.
Només espero la mateixa resposta responsable per part de les institucions i les persones que en aquest moment les representen i gestionen el poder.
La UAB se juga quelcom més que un acte de protesta. Si ens deixes res tornarà a ser igual.
una abraçada molt forta i cuidat molt, sis plau
La UAB es juga? Sou vosaltres els que jugueu amb ell, els que l’inciteu i l’animeu en comptes d’ajudar-lo a fer la reflexió de que res és mes important que la vida i que, per descomptat, un pla d’estudis no és més important que una vida humana.
Ja ets prou grandet per saber les conseqüències i riscos del que fas, i per tant d’assumir-los.
Així que només em queda desitjar-te molts ànims!!
Sort! i gràcies pel teu exemple de lluita, coherència i conviccions!
Doncs mira jo mateix moltes vegades he comés errors de judici tot i tenir la convicció de que coneixia els riscos i de que era el correcte, a tu no t’ha passat mai?
Doncs imagina’t com seria l’error si a sobre en aquell moment els teus amics, coneguts i un col·lectiu on t’hi sents integrat t’inciten i t’aplaudeixen a que cometis un error.
Tots us preocupeu pel Tomàs però ningú el convida a reflexionar sobre si la vaga de fam és una bona mesura, sobre si val la pena arriscar una vida per això.
Vistos els comentaris sobre els mals de cap, la cetonúria, etc… és de calaix que en Tomàs està al punt en que poden esdevindre lesions cerebrals cròniques. De debò el seguiu animant a que insisteixi amb la vaga de fam?
Crec que els suposats amics i companys d’en Tomàs demostreu molta ideologia però molt poca humanitat i respecte per la vida.
A mi em faria vergonya formar part d’aquest circ que heu muntat on un estudiant es juga la vida mentre l’aplaudiu i en feu cartells.
Si la teva decisió és tirar endavant amb la vaga de fam, tot el meu suport (i el de molts altres), perquè aquesta no és una decisió fàcil de prendre ni crec que es decideixi d’un dia per l’altre. Tot i això, t’encoratjo a deixar-ho (tot i que si no has fet cas als metges, no sé si serveixo de gaire…). Una retirada a temps sempre és una victòria, i ara més que mai necessitem gent amb vida que lluiti pels carrers; els màrtirs, si han de seguir silenciant-los, tant els mitjans de comunicació, com el rector de la universitat, etc., més val que no hi siguin. I pensa-ho bé, que les seqüeles no són acudits d’infants, i l’aigua amb sals no crec que t’ajudi gaire d’ara en endavant…
Tot i això, una abraçada ben forta i molta sort!
Ànims Tomàs!
Et tenim molt present. Estem amb tu, tant si continues com si no.
El món no es mereix que moris!
Ànims!!!
Llavors, ha estat ja hospitalitzat?
En principi no. Segons les últimes notícies que es tenen, s’hi ha negat.
Gràcies. Em sembla increible que tot i així, encara ningú faci res al respecte…
Merda de món…
Tant si acaba be com malament d’aquí 5 anys ningú recordarà aquest bon home mal aconsellat. Senzillament tindrem un pla d’estudis o un altre. Ben mirat és d’una ironia macabra que fa por…
Bé, en tot cas per ell servirà d’alguna cosa, i malgrat que influencii a un percentatge baix de gent, no es tracta tant de fer arribar un missatge a molta gent i que cadascú l’interpreti com vulgui, sinó de poder transmetre uns valors ni que sigui a una única persona i ajudar a aquesta a crèixer, no creus?
Mal aconsellat o no, algo d’esforç, persistència, força de voluntat i altres aspectes positius en podrem treure.
El Tomàs es pot haver negat a anar a l’hospital, però algú s’hauria de preocupar per ell, començant pels seus companys fins a representants del Rectorat de la UAB.
Ara ja no es pot deixar que ell decideixi quan ha d’anar a fer-se un control a l’hospital,crec que la seva debilitat ja no el deixa descirnir fins on pot arribar.
Penso com l’Aida, algú ha de fer alguna cosa. I espero que aquest “algú” es doni per al·ludit.
I millor que calleu tots aquells que encara li doneu ànims per seguir aquesta vaga de fam, ara és millor que ell es recuperi, i els que l’empenyeu muntanya avall continueu la vaga de fam vosaltres, però no ho fareu perquè sabeu que és inútil.
Tothom qui li dóna suport es preocupa per ell. Hi ha qui pensa que ha de seguir; hi ha qui creu que més val deixar-ho arribats a aquest punt. Jo, personalment, sóc partidari de la segona opció, no em cansaré de dir-ho. Però malgrat tot, la decisió suposo que és seva, i si ha decidit iniciar una vaga de fam és perquè té les coses molt clares (ningú comença una vaga de fam com si fos encendre la Playstation i jugar al Pro Evolution Soccer, espero). És per això que sí li podem donar la nostra opinió, encoratjar-lo a seguir o a deixar-ho, però finalment la decisió és seva i no podem obligar-lo a fer res.
Jo penso que és indignant que ningú faci res, però no volia dir per aturar-li els peus, sinó en quant a escoltar la seva protesta…
No crec que a aquestes alçades hi hagi gaire gent que vulgui que continui. Els que el recolzem molt menys, ja que ens preocupa la seva salut. Però ens limitem a respectar les seves decisions, i a recolzar-lo en la mesura que sigui possible, malgrat no estar-hi d’acord. Quina altre cosa es podria fer sino?
ànims tomàs, que podem!
no sé com es mesura la nostra victòria perquè és complexa i difícil, però sí que sé que ens acostem a la moratòria.
mantinguem fermes les nostres conviccions i la voluntat de fer-les valer.
salut i canya fins al final!
Ens acostem a la moratòria o ens acostem a la mort d’un noi pel qual dins de 2 anys només el seguiran plorant els pares i els germans?
La salut és incompatible amb la canya fins el final.
Sembla que estiguis parlant de guanyar una guerra, no una reivindicació social.
Vagues de fam al món actualment:
Colin Duffy, expresoner de l’IRA en arrest domiciliari des del 14 de març.
14 treballadors del petroli al Kazakhstan demanant la nacionalització de Burghylau oil
Sudeshi Panigrahy en vaga de fam per una disputa de terres després de la mort del seu marit amb les institucions de Bargarh, India
Amelie Van Esbeen, 93 anys, no està malalta però vol morir, no li concedeixen l’eutanàsia.
Nomboniso Gasa, activista de Zimbabwe per cridar l’atenció sobre la crisi que viu el país.
Ahmed Zuhair, pres a Guantanamo alimentat des del 2005 amb una sonda nasogàstrica.
Treballadors de la planta d’acer Zlatoust a Rusia per reclamar millores a la jornada laboral.
Jorge Luis Garcia Perez (Antunez).Opositor Cubà hospitalitzat en estat greu després de 24 dies de vaga de fam.
Al costat d’algun d’aquests fer una vaga de fam per un pla d’estudis sona si mes no ridícul i desproporcionat.
Doncs suma-hi a la llista en Tomàs. Pot quedar ridícul o no, però és una realitat.
No és una realitat Freski, és un reality show. Sumar-lo a la llista il·lustrativa que ha escrit en Schrödinger quedaria totalment ridícul.
Ens hem d’avergonyir de les nostres lluites perquè no es poden comparar amb la lluita contra la sida, la fam al món, els conflictes forans com el de Palestina-Israel, etc? Penso que no. Però si tu t’avergonyeixes de la lluita que fa la gent del teu voltant (perquè entenc que tu no la fas), no afecta pas el moviment.
Doncs no Freski, jo no l’ha faig. M’he informat i crec que els termes en que plantegeu les coses no s’ajusten amb la meva visió de les coses. També penso que el pla Bolonya no és meravellós però si millor que l’actual i molt millor que la vostra proposta inexistent.
Sóc mala persona per això o tinc dret a pensar per mi mateix ni que sigui sense que surti del meu cap? Perquè pobre de mi com digui segons que a les assemblees “participatives”
Schrödinger:
Bé, és que Bolonya com a pla doncs és una bona iniciativa i té aspectes positius i molt favorables…és la seva aplicació al nostre país la que deixa molt que desitjar…
Suposo que millor que l’existent, és, ara, és que cal reformar l’existent. Cal fer una reforma a nivell educació molt gran perque hi ha un enorme forat, anomenat ESO on els nanos poden no fotre ni brot, suspendre un piló d’assignatures i anar passant de curs…
Ara, mentre les lleis es segueixin aplicant sense consultar un únic professor ni un alumne…no sé com coi volen solucionar els problemes quan els desconeixen.
Si es igual el que es reivindica, el que importa es com se senten al fer-ho! Es creuen que han de convatir un enemic que resideix en tot. A l’esglesia tambe fan un discurç similar als d’aquests payus!
Segueixo dient que no hem d’avergonyir-nos de les nostres lluites només perquè en comparació amb altres grans fites no sigui cap gran proesa.
El fet no es que t’avergonyeixis o no. La idea es que poseu en una balança dues coses.
Vida d’una persona – lluita contra bolonya
que preval? Si no tens la resposta clara tens una crisi de valors important i preocupant per algú que viu en societat.
Bé, jo no et posaré res en balança. Ja he repetit més d’una vegada en aquesta entrada que penso que en Tomàs hauria de deixar la vaga de fam, perquè més val tenir-lo reivindicant amb vida que no pas que sigui un màrtir. I jo puc dir això o el que em sembli, però en Tomàs farà el que cregui, ja que la decisió de continuar o deixar-ho és a les seves mans.
Los efectos de una huelga de hambre
Desde un punto de vista médico, una huelga de hambre total puede eliminar la actividad total de un organismo humano en un tiempo comprendido entre quince días y un mes, según las reservas energéticas de que disponga cada organismo. Si de la huelga de hambre no se excluye el agua, la muerte tarda aún unas cuantas semanas en sobrevenir. Y si se le suministran alimentos por procedimientos médicos (normalmente paraenterales) el organismo puede vivir unos dos meses más.
El agua, durante una huelga de hambre, evita que la muerte se produzca por deshidratación al ser necesaria hasta para las funciones respiratorias.A los cinco días de iniciada una huelga de hambre empiezan a dañarse dos órganos claves: riñones e hígado. A partir de la primera semana comienza la degradación del sistema circulatorio. La acidosis (descenso del ph de la sangre) empieza a dificultar las funciones del corazón. A partir de los veinte días esta insuficiencia puede producir paros cardíacos. El cerebro empieza a perder parte de sus funciones vitales. Como este órgano no puede funcionar si no es con una aportación de glúcidos, y aunque al cabo de los primeros ocho días existe ya una adaptación del cerebro que reduce el consumo de proteínas para utilizar en su lugar las sustancias que fabrica el hígado a partir de las grasas, la pérdida de sus funciones vitales se hace patente a partir de la tercera semana. Empiezan a hacerse ostensibles los mareos, pérdidas de memoria y de visión y fuertes sensaciones de vértigo.
Al no ingerir alimentos (se calcula que unas mil calorías constituyen una reserva energética para doce horas y que el cerebro consume 150 gramos de glúcidos en una semana, que generalmente no se tienen como reserva en un organismo) el hígado se ve forzado a trabajar a tope produciendo unas sustancias -los cuerpos cetónicos- que intentan sustituir la función de las proteínas en el funcionamiento de los órganos vitales.
Estos cuerpos cetónicos explican el mal olor del aliento y de la orina en las personas en huelga de hambre.
El deterioro completo de las grasas del organismo humano se puede realizar en menos de cincuenta días en una persona que pese setenta kilos (si esta persona es mujer la destrucción total de los tejidos adiposos puede durar una o dos semanas más, dado que tienen mayor número de tejidos de esta índole). A partir de este tope, lo normal -salvo casos realmente excepcionales- es la inmovilidad absoluta y la pérdida del conocimiento, para entrar posteriormenté en estado de coma. La muerte por inanición se produce en días, y generalmente es por causa del no funcionamiento del cerebro o por fallo cardíaco.
http://www.elpais.com/articulo/ultima/ETA/hombre/puede/soportar/ochenta/dias/huelga/hambre/elpepiult/19770827elpepiult_1/Tes/
NO ENS CALEN NI HEROÏS NI MÀRTIRS PER A DEFENSAR LA UNIVERSITAT PÚBLICA!
LES VAGUES DE FAM ES FAN PER CAUSES MOLT MÉS GREUS, NO PER DINERS.