23
març
09

Vintivuitè dia de vaga de fam (22 de març)

Avui ha tornat a venir el meu germà de bon dematí. Pobre aquest cap de setmana ha fet temps complert fent-me companyia. Es volia esperar a que arribessin els meus pares però quan ja s’ha fet tard ha decidit marxar. Els meus pares al final no han baixat perquè ma mare no es trobava bé i al final han decidit quedar-se, a més durant la setmana ja vindran a veurem que han de baixar més d’un cop a l’hospital. Al matí he aprofitat el bon temps i la companyia de mon germà per sortir a caminar una mica i seure una estona a la Cívica.

Avui havien de venir companys de la Universitat de les Illes Balears, anaven a Burgos i de tornada volien passar per aquí, al final, però, han allargat més a Burgos i vindran demà. Avui hem estat tranquils, no he tingut visites remarcables, més enllà de la gent del SEPC. Ahir, es va quedar un munt de gent a dormir. M’ha sabut molt greu que a mitja nit m’he hagut de llevar per anar al lavabo i sense voler he aixafat a un company que dormia plàcidament. M’he sentit fatal.

A la tarda ens hem posat a escoltar Cesk Freixas, segurament un dels cantautors que més m’agraden i que, ja de passada, agraeixo el seu suport expressat en aquest bloc. Mentrestant, m’han estat comentant novetats del bloc, bàsicament, els comentaris que deixa la gent. No acostumo a mirar-ho jo, estic massa cansat com per llegir tants comentaris, em conformo amb un resum de com està el pati. Hi ha alguns dels comentaris que, fins i tot, desitgen la meva mort. Segurament no tindran tanta sort, segurament saben que, com diuen els espanyols, la “mala hierba nunca muere”.

Fent un repàs, ha servit per riure una estona, realment hi ha gent que està dedicant esforços i moltes hores a escriure al meu bloc, amb no sé quines bajanades molt creatives, tot i que ja van de cap a caiguda. Els hi diria que no val la pena que llencin el temps d’aquesta manera, però la meva recomanació seria envà. Es deuen sentir realitzats intentant criticar la vaga de fam, dic intentant perquè pels comentaris que hem llegit tenen de tot menys arguments sòlids. N’hi ha un que fins i tot posava plats i menjars, suposo que a l’espera que m’agafés un atac d’ansietat o quelcom semblant. No deu entendre que no portaria tants dies si una cosa tan simple em pogués afectar de tal forma.

Tot plegat, però, reconforta ja que, quan els contraris es posen nerviosos i es llencen amb una ofensiva tan curiosa, demostra que la feina s’està fent bé. A més, es donen casos de mateixes persones escrivint sota pseudònims diferents per semblar que més gent està escrivint. Si he de ser sincer, em fa una mica de pena que algú arribi fins a l’extrem de fer aquestes coses, fruit, segurament, de la inseguretat en allò que es pensa i es creu, volent convèncer, no per raó, sinó pel nombre de persones que diu la mateixa idea. Estic content, doncs, que s’estigui fent bona feina i que, a més, ningú perdi el temps contestant aquest tipus de comentaris i dediqui el temps per coses més profitoses.

Bé, la resta del dia, ha continuat amb tranquil·litat. He tingut força mal de cap al llarg del dia. Com ara ja de costum, estic força cansat i amb les cames bastant carregades, mentre estic estirat no ho noto, però cada cop que m’aixeco per anar al lavabo se’m fa bastant pesat i feixuc. Quan ho noto més, però, és quan ho he de fer a mitja nit, em costa molt, no només per la son, estic com molt més cansat.

Anuncis

11 Responses to “Vintivuitè dia de vaga de fam (22 de març)”


  1. 1 binnic
    Març 23, 2009 a les 6:51 am

    Ànims Tomàs, segueix així!

    • 2 MAAAAARTA!
      Març 23, 2009 a les 7:20 am

      Ei a mi em sembla de puta mara el que fas pero que sapigues que el rectorat no es opresor, ja que us dona LOCALS I DINERS perque us pogueu organitzar! El defecte que teniu (i per aixo no triumfeu) es que seguiu fent servir un vocabulari que ja esta obsolet. Com voleu petendre frases com VIUREM LLIURES I MNORIREM! Per favor. Siusplau Tomas respon a aquest comentari, que vull saber la teva opinio!!

  2. 3 els meus desitjos
    Març 23, 2009 a les 11:28 am

    tomàs ànims , no menjis ni veguis … fes-nos un favor i vola lluny d’aqui amb perroflautas i pies negros com tu no caleu ni tu ni els desgraciats dels teus amics!!! feu tots vaga de fam siusplau!!! i moriu!!!

  3. 5 els meus desitjos
    Març 23, 2009 a les 11:30 am

    teneis canos de niños, para defender idelaes infantiles, por eso nunca llegais a ningun sitio, has visto alguno como tu con mas de 40 años… tarde o temprano se madura..hazlo o muere y pasa a ser una figura!!!

    • 6 binnic
      Març 23, 2009 a les 2:20 pm

      “Ideales infantiles” on els veus?

      • 7 Pau
        Març 23, 2009 a les 2:47 pm

        Com? Tu no els veus binnic??????

        Bé, ja que sé que sou dels que us agraden les frases fetes, et diré que no hi ha pitjor cec que el que no vol veure.

      • 8 binnic
        Març 23, 2009 a les 7:55 pm

        Jo vull que m’expliquis quins són aquests ideals infantils.

        Crec que pots titllar els nostres ideals de moltes maneres, però mai infantils, tingues clar que si lluitem pel que creiem, el que creiem no és infantil, car si ho fós no mereixeria la nostra lluita. Entens?

      • 9 Pau
        Març 24, 2009 a les 8:43 am

        “Jo vull que m’expliquis quins són aquests ideals infantils.”

        Binnic, dir coses com “Viurem lliures o morirem”, “La lluita és l’únic camí” o “Independència, socialisme o mort” a mi em semblen totalment de criatura. Lluites a mort pel socialisme? Au calla!

        I et responc: No, no entenc el que has volgut dir amb aquest raonament que has fet sobre el que creus i el que lluites. Ni ho entenc jo ni ho entén cap persona mitjanament raonable, perquè el que has escrit no supera un anàlisi sintàctic, i no diguem ja un anàlisi lògic.

  4. 10 Pau
    Març 23, 2009 a les 12:10 pm

    Tomàs diu,
    “Es deuen sentir realitzats intentant criticar la vaga de fam, dic intentant perquè pels comentaris que hem llegit tenen de tot menys arguments sòlids.”

    Aquesta capacitat de reflexió i d’autocrítica és de les coses més grans que tens Tomàs. Però en el teu estat cal que comencis a confiar una mica més en tu mateix i deixis d’escoltar-te als que no opinen com tu.

    Independència i socialisme ja!! Viurem lliures o morirem!!!

  5. 11 Judit
    Març 23, 2009 a les 8:49 pm

    Hola Tomàs!
    Fa dies que vaig passant per aquí però fins avui no he gosat escriure.
    Estic en contra de Bolonya i em fa molta ràbia fets com els del passat dimecres.
    Només volia donar-te tot el meu suport, no et diré “ànims Tomàs, que tu pots!!” per què crec que lo de la vaga de fam et pot provocar greus conseqüències si la cosa s’allarga. De tot cor espero que la deixis, em fas patir noi.

    Per cert, passa de comentaris hipòcrites, hi ha gent que no té entranyes..

    Seguiré passant per aquí,
    et diria cuida’t però ja sé que no ho faràs.

    Judiit 😉


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: