23
març
09

Vintinovè dia de vaga de fam (23 de març)

Avui al matí estava força cansat. Durant la nit m’he hagut de llevar un munt de cops per anar al lavabo i n’estava ressentit. He decidit allargar una estona més i dormir fins més tard. Finalment, però, tampoc m’he llevat gaire més tard. De bon dematí ha vingut una professora que estava fent el doctorat. Ens ha vingut a transportar-nos la seva preocupació per la situació. No estava d’acord en el que deia però tampoc tenia massa esma, ni ganes, d’encetar un debat sobre la vaga de fam, així que he deixat que els meus companys parlessin amb ella. No me n’he pogut estar i al final he fet algun comentari.

A mig matí m’ha trucat RAC1 per fer-me quatre preguntes donat que demà farà 30 dies de la vaga de fam. No hi hem estat gaire i el noi ha sigut molt comprensiu i amable. Després de RAC1 m’han trucat de Vilaweb, el primer cop que ho fan, no enteníem que Vilaweb encara no hagués publicat res. Ha sigut breu, per telèfon també, i bastant comprensius amb la situació. A la tarda, han vingut de El Directe, aquest si amb càmera per fer-me alguna fotografia i amb gravadora per la veu. A aquesta entrevista ja estava bastant cansat i potser si que se m’ha fet llarga, tot i així, el noi ha sigut comprensiu i tampoc ha volgut atabalar-me gaire.

Avui he tingut algunes visites, està bé la vaga de fam perquè m’està servint per poder veure a aquelles persones que en circumstàncies normals, costen de veure. El que s’ha de fer per poder veure a amics i companys! Per altra banda, també ha vingut una altra professora que també estava preocupada pel meu estat de salut i per tot plegat. Aquesta entenia més les raons i el conflicte existent i no hi ha hagut discurssió en aquest sentit, però si que hem estat parlant de com estava tot. En aquell mateix moment també hi havia una companya de comunicació que ha vingut, també, a donar-me suport, estava indignada pel silenciament i el passotisme vers la vaga. No la coneixia, però de seguida hem trobat tema de conversa.

Al final de la tarda ha tornat a venir l’exicerectora d’estudiants que ja havia vingut uns dies (setmanes potser) enrere. Hem tornat a discutir sobre la vaga de fam i sobre com s’està portant a terme l’aplicació de l’EEES. En aquest ja hi he participat una mica més, potser massa i tot. Bé, estava preocupada pel meu estat de salut i intentava que em replantegés la vaga de fam. En algun moment la discussió, per discrepàncies, ha sigut una mica pujada de to, cosa que lamento ja que no era la inenció. Darrerament m’exalto a la mínima, ja ho deien que la vaga de fam em canviaria l’humor, ja de passada aprofito per disculpar-me amb els companys de militància i d’assemblees que darrerament potser estic una mica impertinent.

Després de marxar la vicerectora, hem estat parlant una bona estona. Mentre debatíem i parlàvem, jo estava més aviat escoltant, han arribat companyes de la UB, s’han disculpat per no haver vingut abans, cosa que entenc ja que si tothom em vingués a veure, qui faria la feina? Bé, els hi hem explicat del que estàvem parlant i han optat per quedar-se escoltant la conversa, ja que eren temes de la UAB, els hi queda una mica lluny.

Poc després de marxar les de la UB, hem decidit que avui al vespre, si tenim temps, mirarem de mirar una pel·lícula per distreure’ns. No sé si l’aguantaré tota, avui, per motius que ja explicaré demà, estic bastant més espés i cansat. He tingut mal de cap durant el dia i les cames carregades. Sort que avui he pogut anar al lavabo que tinc més aprop a partir de més d’hora i així m’he estalviat unes quantes passejades.

Anuncis

29 Responses to “Vintinovè dia de vaga de fam (23 de març)”


  1. 1 entrecot de vedella
    Març 24, 2009 a les 8:43 am

    Enga, ànimos pels casi 30 dies muchacho!

    Saps? M’han robat un boli Vic, necessito els teus consells:

    Començo una vaga de fam o m’emmanillo a algun jutjat?

    Merci Tomàs. T’ho agraeixo molt.

    Sort i endavant.

    La lluita no s’acava… Maulets! i coses d’aquestes tope guais…

    tens costo?

    Fem un botellón?

    Calla, ara no hi he donat que no menges ni beus.

    Enga!!!

    Entrecot! Aiu perdó… Agur!

    • 2 MARTAAAAAA!
      Març 24, 2009 a les 2:04 pm

      Ei a mi em sembla de puta mara el que fas pero que sapigues que el rectorat no es opresor, ja que us dona LOCALS I DINERS perque us pogueu organitzar! El defecte que teniu (i per aixo no triumfeu) es que seguiu fent servir un vocabulari que ja esta obsolet. Com voleu petendre frases com VIUREM LLIURES I MNORIREM! Per favor. Siusplau Tomas respon a aquest comentari, que vull saber la teva opinio!!

    • 3 MARTAAAA!!!
      Març 24, 2009 a les 2:05 pm

      Ei a mi em sembla de puta mara el que fas pero que sapigues que el rectorat no es opresor, ja que us dona LOCALS I DINERS perque us pogueu organitzar! El defecte que teniu (i per aixo no triumfeu) es que seguiu fent servir un vocabulari que ja esta obsolet. Com voleu petendre frases com VIUREM LLIURES I MORIREM! Per favor. Siusplau Tomas respon a aquest comentari, que vull saber la teva opinio!!!!!

  2. 4 entrecot de vedella
    Març 24, 2009 a les 8:45 am

    ai perdó…

    Vic va amb “B”

  3. 5 Joan xams
    Març 24, 2009 a les 11:38 am

    Cada cop em costa més trobar-te. No t’amaguis, home , que ara hi ha històries wapes al teu diari.
    Quina ganduleria! Home, jo perdo el temps amb vosaltres, ho rconec, però fill meu, un mes sense fotre brot. I pagat per la Universitat Pública!

  4. 6 binnic
    Març 24, 2009 a les 11:48 am

    Ànims Tomàs!

  5. 7 solidariedade
    Març 24, 2009 a les 12:03 pm

    Desde Galiza te mandamos um fuerte abrazo y ánimos para seguir esta lucha.
    Paremos Bolonha
    Galiza, PPCC LIBERDADE!!

  6. 8 Diana
    Març 24, 2009 a les 12:24 pm

    Hola Tomás!
    …hoy un mes! y la fortaleza de tus convicciones te han llevado hasta aquí. Sin duda el movimiento, en esta etapa del ciclo de luchas anticapitalistas en marcha -como tú mismo las posicionaras- eleva el carácter ético y político de las acciones colectivas que se impulsan; y anima a cada vez más gente, a asumir los retos, de manera coherente!

    La huelga de hambre ha sido en muchas partes y en distintos momentos, una fuerza profundamente inesperada de transformación. Uno de esos lugares, fue la Bolivia de 1978, donde…

    “(…) cinco mujeres voltearon una dictadura militar. Paradójicamente -según Eduardo Galeano- toda Bolivia se burló de ellas, cuando iniciaron su huelga de hambre. Paradójicamente, toda Bolivia terminó ayunando con ellas, hasta que la dictadura cayó”.

    http://www.blogcatalog.com/search.frame.php?term=huelga+en+bolivia&id=ab1f12fde54c766cbb6b47405db75aa5

    http://www.blogcatalog.com/search.frame.php?term=huelga+en+bolivia&id=48455cde44dc815b28ffd57a50461716

    http://www.bolpress.com/art.php?Cod=2007101013

    Mucho se ha logrado! …y hay mucho por hacer, entre quienes no hacemos ayuno!
    Ánimo Tomás! …tú ya das tu aporte!

    diana.

    p.d. ayer en la tarde quise transmitírtelo, pero sólo dió para conocerte y percibir tu claridad, y tu manera tranquila de “estar”!

  7. Març 24, 2009 a les 12:52 pm

    Ànims des de Mallorca!! Aquí tens el suport de molta gent que et segueix cada dia de ben aprop!
    Però també estigués vigil·lant, que no t’ha de passar res! Molts ànims!!

  8. 10 BOICOTEJAR
    Març 24, 2009 a les 12:59 pm

    El millor que podem fer és ignorar aquest blog:
    – Els que estem lluitant contra l’EEES perquè aquesta gent no ens representa i només fan que criminalitzar-nos a tots de ser complices, complices de què?

    – Els que esteu a favor de l’EEES perquè ningú té dret a dir-vos que sou uns traïdors, traïdors a qui?

    – Els que som o no som d’aquesta minoria del SEPC i no estem d’acord amb la seva postura autoritària, perquè els hi estem fent propaganda gratuïta.

    Si No participem s’alimentaran de la seva pròpia prepotència, ben trist, per cert.
    Així es moriran d’avorriment i ja veurem que aviat acaba aquesta vaga el senyor LogoTip.

    PROU D’ ALIMENTAR EL SEU EGO.
    Prou de llegir tanta estultícia.
    SILENCIEM EL BLOG !!!!!!!!!!!!!!

  9. 11 MaDUIXES AMB naaaaaTTTTTAAAA!!!!!!!!!!!!!
    Març 24, 2009 a les 1:15 pm

    …XOCOLAAAAAAAAAAATAAAAAAAAAAAAAAAA DESFEEEETAAAAAAAAA

    MELINDros!!!!!!!!!!!!!

    .+oymho++sdh:`
    :hm/.hmo+oN:““-oyyhsoooo+.
    `/+oddy/-/ys+-+…“`..-/.“..+Ns`
    -dsoo/`+mh-::.““`.::““`…“.oN/
    :yys+:`ody.“““..hymd`….“..“-M`
    /ooo+–:/ooo+“.`.soo+.““..“.“m.
    ./`-+/-`/soo/`.““..““““..`.`m.
    so/sooo:./oo-.“`..“““““`.`.-h
    `://yo+/-““.“`.`/hd““““`…h.
    `-o`/++o“.:..“.“-o:`..“““`-/s
    so“-.`:::+o-/m:`.“““.““`..-d`
    :m`ooo.`.-…ym/“`…..““.–/yd.
    N:+sys-“`.“““““““..-/:./N+
    +m—-:/.`.`./.““““..`-o//++sN.
    sd“`+s…`:y-“`…-+oo+o++++//do
    hdo….-………::/—++++//++sN`
    `om+.`……-//:—.-++++//++++ds
    .+yhs-“-/o:–..:/++++//++++/+M-
    “`:mo…-://///////++////yd`
    .sms+++++++////:://////dy
    /ymy+/////////+++++oss-/sys
    .oddo///::///+mMMMMMMMMMm`
    — :hmsyddddshMNyyMM/.::`
    +dmNmo+.-soossyyMMN. -MMdosMm/+//yMM+.
    yMMh+yMmhMhdddddMMM/ `MMo//NMo:/+yMMo:
    yMy ::hM/::-`.MMM/ `MMyhdmMd/::sMMo:.
    yM/-oo+`hMMMMMM-MMM- NMN+/oMM/:/+MMs:/`
    sMy-+mM:hMs///:-MMM. NMM` .mms://MM+//:
    :MM/:MM.hMhooo/-mMM/“ NMm MMo:/sMMy///`
    `mMMMN/ /NMMMMMydMMMMMsNMy dM+ -dMMm+++:
    :odMo “` -//:::-:My /h: shhs///+.
    .:` `/o: /+ `-. hs +o -/+shhy.
    `dd:dmmo /MMs dM.mMm NM` dM` .NMddMh
    hm. :MhoMoMN` .:- sN/ mM`oo/ yM- hM. `Mm//MN`
    sMo yM+yM:hM+ sMN yMM/mN:MN` sM- sM/ `Mh.:NM/
    -Md dM:MMhhMd MMM-yMMMNN`MM+ sM- +M/ -MNdmNMo.
    NM/Mm+MmdhMm NMMshMoMMN`MMy sM- +M/ /Ms..yMo:
    hMMM/dM: mM`oMMsdM`mMm/MMy sM- sMhs` oM/ oM+/.
    :md/ ss hM-/Nh.sh +m+oMMo hM: /o+/“NM- oM-./
    -+` :oo` smNMMN `ho -+` “

    _

  10. 12 MaDUIXES AMB naaaaaTTTTTAAAA!!!!!!!!!!!!!
    Març 24, 2009 a les 1:15 pm

    perdona,,, és una imatge ascii pero es q

  11. 13 MaDUIXES AMB naaaaaTTTTTAAAA!!!!!!!!!!!!!
    Març 24, 2009 a les 1:15 pm

    no es veu gens de beeeeeeeeeeeee!!!!!!!!!!!!!!!!

  12. 14 binnic
    Març 24, 2009 a les 1:16 pm

    Que patètics que sou, aquests que comenteu amb coses de menjar…

  13. 16 MaDUIXES AMB naaaaaTTTTTAAAA!!!!!!!!!!!!!
    Març 24, 2009 a les 1:21 pm

  14. 17 MaDUIXES AMB naaaaaTTTTTAAAA!!!!!!!!!!!!!
    Març 24, 2009 a les 1:23 pm

    HMMMM QUE sucÓs I SUCULENT!!!!!!!! ÉS HORA DE DINAR…

    NO T’AGRADEN AQUELLS LLOMILLOS FREGITS AMB FORMATGE FOS A DINS???

  15. 18 MartÍ
    Març 24, 2009 a les 1:35 pm

    Hola Tomas, he trobat aixó a la xarxa i ho volia compartir amb tu i tots aquesta colla de funcionaris que cobren de tots per desmoralitzarte. Jo no soc tant valent ni tant fort per seguir el cami de la no-violencia, per que plori la meva mare prefereixo que plori la seva… Peró us admiro, aquells que feu valer la força de la rao i no la rao de la força.

    Passi el que passi recorda respirar, sobretot.

    Una abraçada angoixada per la teva salut.

    Carta a un policia armat (Lluís M. Xirinacs, 1976)

    Barcelona, 21 de març de 1976
    Al carrer Entença, davant de la presó Model

    A un policia armat,

    Em costa de parlar amb tu. M’han pregat que t’escrigui una carta i, sincerament, em costa. Et trobo tan lluny! Tu sempre parles en castellà, jo en català. T’estic escrivint en català i em produeix estranyesa. Mai no havia parlat a un policia en català. Sembla absurd. I, en realitat, l’absurd és que al meu país no hi hagi policies del meu país. Jo us conec bastant bé perquè he estat vuit vegades a comissaria, perquè he fet amb vosaltres un viatge en cotxe de Girona a Zamora i de Barcelona a Madrid, perquè he mantingut llargues converses amb vosaltres a l’Hospital Clínic, on em mantingueren incomunicat uns quants dies, ja fa cinc anys. Moltes, moltes vegades he entrat en contacte amb vosaltres,
    amb les vostres porres, amb les vostres atencions, amb les vostres empentes, amb els vostres problemes familiars, amb
    les vostres puntades de peu, amb les vostres preocupacions íntimes. Us conec bastant bé. Us he estat observant llargament des de la finestra enreixada de la presó de Carabanchel, mentre dia i nit muntàveu la guàrdia en les garites de la muralla o quan, de 9 del matí a 9 del vespre, ficats en el cotxe patrulla blanc, vigilàveu els «captaires de la pau» que munten la guàrdia, tot esperant l’amnistia, davant de la presó Model de Barcelona. I us conec per moltes coses més que allargarien massa aquesta carta. M’agrada conèixer les persones d’aprop. I us estimo profundament. Hi ha gent que us té un odi concentrat, altres us tenen compassió, altres són amics vostres, altres són els vostres amos i us utilitzen. Jo no tinc per ara cap policia amic, però us estimo profundament. Encara no s’ha inventat cap estat en el món sense policia. És possible que algun dia s’hi arribi. Avui, no. Els policies són necessaris. Feu, doncs, un servei i cal tenir-lo
    present. Un dia, estava jo detingut dins d’un cotxe patrulla, un «gris» a cada costat en el seient de darrera, estrets, i el
    «cabo» i el «xofer» al davant. El cap manipulava el ràdio-telèfon. Es sentia la veu de «Jefatura» ordenant a un cotxe patrulla d’acudir a salvar una velleta intoxicada per una escapada de gas en un pis del carrer Menéndez Pelayo.
    – Veu com els policies també fem coses bones?
    Em digué el cap. Jo no li vaig respondre perquè guardava silenci en protesta de la injusta detenció meva. Però era ben
    cert. Els policies també fan coses bones i àdhuc coses heroiques.
    Un altre dia, davant meu, un policia com tu es tragué la porra i, sense avisar, es posà a pegar a la gent que estava amb mi. Jo li vaig cridar:
    – Això està molt mal fet!
    Ell em feu:
    – Tot el que fa la policia està molt mal fet.
    – No. La policia fa coses ben fetes, però això està molt mal fet.
    I marxà sense picar més.
    La policia fa coses ben fetes i àdhuc, per desgràcia, és necessària. Molta gent que odia la policia, que la critica o que
    crida en les manifestacions: «dissolució de cossos repressius!» o «policies assassins», potser no pensa que, gràcies a innombrables serveis de la policia, sovint ignorats, resten ateses moltes necessitats, que altrament produirien greus inconvenients a la població. La policia ajuda en moltes necessitats, atén a molts accidents, evita molts accidents.
    Aquesta és la raó de l’existència de la policia. És un servei per al poble.
    Però els poderosos, escudats en aquest servei, fan servir la policia per a imposar als febles la llei del més fort. És una
    operació tràgica. Gent del poble, sovint la més pobra, la més oprimida, és comprada amb un atractiu sou de 25.000,-
    pessetes al mes –mai no havien vist tants diners junts!– per anar contra el poble, contra els companys i a favor de l’opressor del poble, de l’opressor dels companys. Això, si es fes amb plena consciència, tindria un nom: Traïció. Però qui entra de policia, degut a la misèria i a la ignorància que pateix, no sap el que fa. La seva traïció al poble no és conscient. I després, un cop dintre del cos, els superiors ja vetllen prou per a omplir-li el cap d’idees d’odi contra els treballadors, contra els estudiants, contra els manifestants, contra els partits polítics del poble, contra el mateix poble.
    L’obra mestra dels poderosos és aconseguir enfrontar el poble contra el poble, mentre ells es freguen les mans de satisfacció.
    Jo estimo profundament els policies, però no tinc cap policia amic. Jesús manà d’estimar àdhuc els enemics. Jo considero els policies enemics del poble i, per tant, enemics meus. Vull referir-me als policies del meu país. Són traïdors al poble i, per tant, enemics. Molts són traïdors inconscients, alguns en són conscients. Tard o d’hora us aneu adonant del paper que us toca fer en aquest país. Un trist paper.
    – Però l’Església també a Espanya serveix els poderosos.
    – Una gran quantitat de sacerdots i de fidels ens hem separat d’aquest servei i ens hem passat al servei dels oprimits.
    Vosaltres, per això, ens perseguiu i ens odieu. Jo he sentit de la vostra boca a «Jefatura»: «¡ya verás tu que mal la
    pasarás cuando se levante la veda de curas!». Crec que vosaltres també hauríeu de plegar de servir els poderosos.
    – Jo he de mantenir una família i vostè, no.
    – Poseu-vos a treballar en un altre ofici.
    – No guanyaríem tant perquè no tenim ofici.
    – Altres obrers ho fan i també tenen fills.
    Sí. Fer-se policia és una solució fàcil, però, en les actuals circumstàncies, greument equivocada.
    Potser són pocs els teus companys que saben que són traïdors al poble, però inconscientment sí que ho saben molts. Es
    veu en la vostra mirada insegura. Es veu en el nerviosisme que teniu quan us veieu obligats a detenir un innocent. Es
    veu quan marqueu distàncies amb la policia secreta de la brigada d’investigació social. «Ells cobren molt i treballen
    poc, nosaltres cobrem poc i treballem molt i, a sobre, ens tracten a patades» em deia un policia armat, que em vigilava
    en una de les cel·les fatídiques de la Via Laietana. Sabeu que sou traïdors perquè altrament no gosaríeu pegar tan fort i tantes vegades a gent pacífica i desarmada. Esteu inconscientment disgustats amb vosaltres mateixos. La vida us ha fet
    caure en una ratera. Us espanta la sort correguda per la policia salazarista portuguesa. Us havíeu acostumat a actuar
    arbitràriament sense conseqüències. Us havíeu acostumat a obeir sense pensar, àdhuc quan allò que us manaven era
    quelcom de monstruós i inhumà. Heu fet coses molt dolentes, durant massa temps i ara la gent ja no diu: «aquest policia
    és dolent», sinó que diu: «la policia és dolenta». Ara us sentiu com una fera acorralada i carregada de por. Us esteu
    tornant extraordinàriament agressius i perillosos. Darrerament vosaltres provoqueu la gent i la gent us provoca a
    vosaltres: el poble contra el poble, mentre els poderosos es fregueu les mans. No us adoneu de la trampa?
    Sou del poble, sou uns servidors del poble, hauríeu de sentir simpatia per les reivindicacions populars, pels partits i per
    les organitzacions sindicals populars, pels estudiants preocupats per la situació dels oprimits. Sou del poble i potser veniu de les zones més oprimides. Perquè no torneu a posar-vos al servei del poble oprimit fent tots els sacrificis que calgui?
    Abans de tancar aquesta carta, escrita a peu dret davant de la presó, interrompuda mil vegades per les moltes persones del poble que s’adhereixen a la meva petició d’amnistia, et voldria fer una confessió estranya.
    M’heu pegat, m’heu detingut, m’heu insultat moltes vegades. Saps què penso, per exemple, quan estic arrupit a terra,
    les mans al cap per protegir-lo, mentre rebo la pluja terrible dels vostres cops de porra? Sento una fonda tristesa de que
    us vegeu obligats a pegar-me. Em sap greu ésser ocasió de que perdeu la vostra dignitat d’homes pegant un company
    innocent i indefens. I m’avergonyeixo de l’acumulació d’avantatges que m’ha deslliurat de veure’m obligat a ésser
    policia d’aquest règim, mentre que vosaltres, mancats d’altres sortides, provinents de terres explotades per gent de la
    meva terra i d’altres terres, us veieu forçats a fer el trist paper que feu. Jo, ric de possibilitats, vosaltres caiguts en la
    ratera fatídica de trinxadors de l’autèntic privilegiat. La injustícia que m’ha fet a mi home de carrera us ha fet a vosaltres homes de la porra. I aquesta injustícia clama venjança. Quan em pegues, policia, sense tu saber-ho, es realitza un acte de justícia. Tu alliberes d’una justa ira inconscient donant-me cops i jo m’allibero d’una justa vergonya de privilegiat rebent cops. Quan arribi la societat que jo vull, tu no em pegaràs perquè no em tindràs enveja, perquè tu i jo tindrem igualtat d’oportunitats davant la vida.
    Aquell dia ens podrem donar una forta abraçada.
    Lluís M. Xirinacs.

  16. Març 24, 2009 a les 1:43 pm

    jo, de debò no se que busqueu… que algú m’expliqui qué té de perillós Bolonia… jo vull poder treballar a qualsevol país de la UE… i que es modernitzi el sistema universitari espanyol, que és carca a morir…

    També m’agradaria que algú m’expliqués perquè no hi ha aquestes “revoltes” a la resta d’Europa…

    Potser el nostre sistema universitari és millor que el d’Europa i tenim por de sortir-hi perdent amb el canvi? sincerament ho dubto molt…

    De debò que no us entenc…

    • 20 binnic
      Març 24, 2009 a les 1:49 pm

      Aquestes “revoltes” hi van ser a Grècia, i ara hi seran a Itàlia i a França. Que tu no ho vegis no vol dir que no hi siguin.

    • 21 Jordi TM(Facultat d'Educació UAB)
      Març 24, 2009 a les 3:51 pm

      Bolonya té de perillós que va ser ideat per seguir les directrius de la OMC. Et convido a informar-te sobre a què és dedica l’Organització Mundial del Comerç i com es dedica a primar interessos econòmics davant dels socials. La seva finalitat es forçar lleis per liberalitzar els mercats. T’imagines un país on es retallin les inversions en educació, on les empreses comprin escoles i patrocinin productes, i on els estudiants no siguin discents sinó clients?

      I per poder treballar a Europa no cal aplicar Bolonya, es pot reformar l’actual per fer-ho possible, docns hi ha carreres que ja permeten aquesta mobilitat europea i no els ha calgut el Pla Bolonya. Modernitzar el sistema universitari? Sí es pot, però per això no cal Bolonya, cal augmentar les inversions en educació pública, i casualment és el que evitar la OMC en benefici del lliure mercat.

      • 22 Jordi TM(Facultat d'Educació UAB)
        Març 24, 2009 a les 3:53 pm

        * Volia dir: On diu “cal augmentar les inversions en educació pública” volia dir :”cal augmentar les inversions públiques en educació”

        Perdó per l’errata

      • 23 Segu
        Març 24, 2009 a les 5:43 pm

        Bolonya és una declaració de no més de 4 pàgines on es detallen les intencions de la universitat europea per tal de modernitzarse i seguir criteris més o menys comuns. Entre ells:

        – Contar les carreres per esforç de l’estudiant, no per esforç del professor (per això els crèdits ECTS són per hores totals d’estudis, no de classe.)
        – Adoptar un sistema comú de titulacions a tot europa. Els famosos “Graus + Posgrau”. S’especifica explícitament que el Grau ha de tenir validesa a tota la UE (on reconeguin Bolonya) i han de durar com a mínim 3 anys [les universitats d’espanya -fora de les catalanen- van demanar que aquí siguin 4 anys, cosa força nociva però que té les seves raons…) i els Posgraus seràn com els doctorats i màsters actuals, un suplement OPTATIU.

        I unes quantes coses més que podeu llegir en aquest document: http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_15759149_1.pdf

        En resum, de què es queixa la gent? De la desinformació que ells mateixos han creat i han anat realimentant:
        – Diuen que no volen pagar per hores de feina seves, sinó per les hores que fa el professor (com es fa actualment). Tot i que això és una visió molt molt i molt interessada i capitalista, no m’hi ficaré. Comentaré el problema que genera aquest métode: que els estudiants puguin no anar a classe, no fer feina, i rebre un diploma per estudiar un dia i oblidar-se les coses el dia següent. Òbviament no ho fa tothom, però és un problema extés i conegut. Jo personalment prefereixo que els crèdits em reconéguin la feina real que faig JO, no la que un professor es passa a la pissarra… En fi, qüestió d’opinions?
        – Estem en un país on tothom vol tenir-ho tot i tenir-ho grats. Ho sento profundament, però això és complicat que passi. Mentrestant Bolonya vol aconseguir que es pugui tenir un títol vàlid en només 3 anys – 4 a espaÑa, que certes universitats volen aconseguir pressupost amb això de forma “bruta” – per a tot Europa. Si després vols continuar i especialitzar-te, pots, però recordem que ningú t’obliga a fer-ho…

        I jo ja m’he enrollat prou per avui, si voleu discutir més, potser hi tornaré…

  17. 24 Ramagu
    Març 24, 2009 a les 1:55 pm

    Vinga Tomàs!

    la lluita continuaa!

    ets el meu referent!

    ||*||

  18. 25 Jordi (Facultat d'Educació UAB)
    Març 24, 2009 a les 3:31 pm

    Molts d’ànims Tomàs!!
    La gent dirà que és una bogeria, la gent s’en riurà, la gent despreciarà la teva acció…però en el fons, tenen por. Una burla no amaga res més que por, por a que tots i totes poguèssim arribar un dia a ser com tu, a lluitar per les nostres conviccions com tu ho fas.

    Els nostres somnis, els seus malsons!!

    i recorda, els fruits no es recullen al moment, tot té el seu procés de maduració. I en última instància, les bones idees són les que queden.

    Salut company!

    • 26 Segu
      Març 24, 2009 a les 5:45 pm

      Si li desitges salut, no l’animis a seguir maltractant-se el cos…

      Per altra banda, si tant heroi el considereu, feu com ell; i no l’animeu des del buffet de la facultat.

      • 27 Jordi TM(Facultat d'Educació UAB)
        Març 24, 2009 a les 7:25 pm

        Re-llegeix el que he dit,
        gràcies!

      • 28 Segu
        Març 24, 2009 a les 10:34 pm

        Rellegit i em sembla que em reafirmo.

        Per cert, què saps tu, o vols saber tu, del que pensen els altres? Com vas per la vida escampant tant alegrament els pensaments i sensasions ajens de gent a qui ni coneixes?

  19. 29 Gala
    Març 25, 2009 a les 8:52 pm

    per favor, arribats a aquest extrem…no creieu que ja n’hi ha prou? fins on ha d’arribar això…és que deixareu morir a un company? és necessari crear un màrtir? és molt complicat el terreny on us eu ficat, ara ja no es pot fer enrere pq heu deixat recaure massa responsabilitat en aquest noi i provablement seria interpretat com una derrota. Penseu en com es pot sentir realment aquest noi, a banda del que us pugui dir, està sota una gran pressió; Tots sereu culpables de les consequències irreversibles que pugui patir, perquè espero que no el deixeu morir, i és que sou vosaltres qui heu propiciat que s’arrivi a aquesta situació, aquest noi tenia i té uns ideals en els que estic segura que creu fermament, però aquesta vaga de fam és excessiva i de segur que ni ell esperava arribar a aquests extrems. Entre tots vosaltres heu anat creant una bombolla al voltant d’en Tomàs i en sou responsables des del moment en què vareu votar a favor daquesta proposta i vau acceptar que un unic integrant del cepc iniciés la vaga i fins avui mateix que encara animeu i elogieu en Tomàs perquè segueixi amb la vaga. I ara es veu empresonat dins d’aquesta bola, és com fotres en un camí d’una sola direcció i on només hi ha sortida si es retrocedeix. Què passaria si decidís abandonar? i que passarà si es manté ferm i acaba morint?

    Molta gent posicionada en contra de bolonya també estem en contra de perllongar aquesta vaga de fam, no vull que això em representi com a estudiant. Desitjo aquests canvis en el replantejament de l’educació publica tan com vosaltres però no crec que aquesta sigui una via gens adequada i desitjo de tot cor que primer s’aturi aquesta vaga de fam i despres entre tots, inclòs en Tomàs, intentem aturar bolonya, o si més no, intentar millorar la qualitat de l’educació.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: