Vintisetè dia de vaga de fam (21 de març)

Avui el dia ha sigut força tranquil. No m’he llevat massa tard tampoc, però m’he despistat i entre una cosa i l’altra m’he fet les proves una mica més tard del normal. De bon matí, ha vingut mon germà altre cop, ahir ja em va dir que potser es passaria avui i s’hi quedaria una mica. Poc després, ha arribat un company de militància de la UB-Mundet, feia temps que no el veia i, de fet, m’ha sorprès i agradat la seva visita. A mig matí, tots els que estàvem per aquí hem sortit una estona a passejar. No hi hem estat gaire, no feia gaire bo i aviat hem tornat a ser a l’Edifici d’Estudiants. De fet, he caminat una mica més del que em convenia crec. La qüestió és que hem anat fent, caminant endavant, i llavors quan ens n’hem adonat, hem hagut de fer tot el camí de tornada i com a conseqüència d’això, em trobo força cansat.

Quan el company de Mundet ha marxat, de seguida han vingut els pares de la meva xicota com cada dissabte. M’han portat un diari comarcal i hem estat parlant, com sempre, de com està el pati pel poble i la comarca. També m’han transmès mostres de solidaritat diversos del poble. Han aprofitat per fer una pancarta per penjar-la al poble per fer-ne difusió. Durant una bona estona hem estat jugant a cartres, érem força colla i hem passat una bona estona. Ha arribat un moment en què el soroll i tot el conjunt de converses paral·leles m’ha molestat. El metge ja m’ho ha dit alguna vegada que em puc atabalar una mica, i avui això ho he notat i ho he hagut de dir als companys.

Durant la tarda, hem mirat la pel·lícula La Haine. Jo no l’he seguit gaire, i m’he posat a mitja pel·lícula i m’ha costat força seguir el fil de la pel·lícula, tot i així m’ha semblat molt interessant i bona. Després, hem estat parlant i, entremig d’això, hem descobert que el membre de seguretat portava pistola. Ens hem quedat força sorpresos, i han anat a parlar per esbrinar el perquè, però no s’ha mullat més enllà de “per si de cas”.

Ja entrada la nit, no he fet gaire res més. Ens hem quedat un grupet de persones i hem estat parlant, durant algunes hores, sobre temes molt variats i, fins i tot, que portaven polèmica. Durant el dia, he aprofitat per escoltar el CD de música marroquí que em va portar la meva amiga del Marroc, el CD està molt bé, té música molt variada i m’agrada prou.

Bé, per les altres coses, els dies passen de pressa i no faig gaire res en concret. De salut, potser avui em trobo una mica més decaigut. No sé si és per la caminada que he fet o perquè estic més dèbil en conjunt. Els músculs també em fan més mal ara a la nit. Les cames me les trobo carregades i els braços em pesen una mica. Espero que demà em trobi una mica millor, al menys durant el matí.

Per avui ja n’hi ha prou, no sé què més explicar i estic una mica cansat i espès, així que el millor és que em retiri a descansar.