21
març
09

Vintisisè dia de vaga de fam (20 de març)

Avui ha sigut un dia especial. Com no podia passar d’altra forma, és clar. No passa cada any que fas anys en mig d’una vaga de fam. Els meus companys m’han fet un original pastís compost amb aigua i un munt d’espelmes surant per sobre. També m’han fet una pancarta que esperaven que fos una sorpresa però com que han sigut poc hàbils i l’estaven fent al passadís, quan he hagut d’anar al lavabo els he enganxat a mig fer. M’ha sabut greu, perquè sé que ho estaven fent amb molta il·lusió i jo els hi he aixafat la guitarra, però bé.

Ha sigut un dia força emotiu, en algun moment, fins i tot, he estat apunt de que em caigués alguna llàgrima, però a mi em costen aquestes coses. Tinc massa interioritzat el meu rol de gènere, construït pel sistema, i la màxima de “els nens no ploren” em reprimeix sense ni adonar-me i interpretant que la meva reacció és la normal i correcta. Una lluita difícil, la de combatre els rols de gènere, però necessària i possible.

Durant el dia ha anat passant gent a felicitar-me, també he rebut correus, trucades i missatges. El metge ha vingut al matí, hem estat parlant de com em trobava i una mica de repàs de la jornada del dia abans. M’ha tornat a explicar quin era el meu estat, quines poden ser les conseqüències a partir i si continuava disposat a seguir amb la vaga de fam (aquesta darrera pregunta sempre me la han fet). Entorn a això hem estat parlant una bona estona, ell, lògicament, està amoïnat per la meva salut i, si més no, vol que tingui constància, en tot moment, de quin és el meu estat. La darrera decisió, però, és meva, mentre estigui en condicions per prendre decisions, i jo li he explicat que la meva intenció és continuar la vaga de fam.

A la tarda, he tingut l’agradable visita de mon germà i d’una amiga que el darrer any i mig ha estat per Bogotà i París. Ara ha tornat uns dies aquí abans de tornar cap a casa, ella és del Marroc. La vaig conèixer pel meu germà gran, no sé ben bé com es van conèixer amb ell, no sé si m’ho a explicat algun cop, però suposo per coincidència de classes. Ella havia vingut a Barcelona per acabar els estudis a la UAB. Total que vam aprofitar per ensenyar-li una mica els paratges de la nostra terra, les nostres festes i les nostres tradicions. Com que durant l’estiu va estar aquí, es va poder endur un bon recull de festes populars d’arreu. I bé, hem estat parlant de com li havia anat tot i m’ha portat un CD-llibre de música del Marroc. Una visita que m’ha fet molta il·lusió.

A estones, durant el dia, he estat fent feina al mateix temps que ens posàvem al dia de com s’estava resolent tot el conflicte dels Mossos d’Esquadra i com tots els partits intenten salvar els seus mobles mentre llencen pedres a la teulada dels altres. Divertit espectacle el d’aquest professionals que no goso ni anomenar-los polítics per respecte a la política. Aquesta ha quedat tacada per culpa de l’actitud d’aquests trepes que un cop a la seva butaca perden aquest món de vista i passen a viure en un on el que interessa és mantenir aquesta butaca i, si pot ser, que aquesta es converteixi en sofà-llit.

Han desprestigiat la política, estratègia molt hàbil per potenciar l’abstenció i la despreocupació del conjunt de la societat en aquelles qüestions que ens afecten. Fent, d’aquesta manera, que els seus propòsits de mantenir-se al poder siguin més fàcils d’aconseguir. Han assolit, al si de la societat, un sentiment de que la política és quelcom aliè i del que no ens hem de preocupar que ha potenciat el retrocés de les lluites socials pels propis drets i llibertats.

La política és cosa de tots i totes i és present, en major o menor mesura, més o menys explícitament en les nostres actituds, postures i opinions. L’existència en una societat d’una persona apolítica és tan absurda com l’existència d’un ésser humà sense aigua. L’abstencionisme, la indiferència o el passotisme són postures polítiques, malgrat no es vulgui reconèixer, que, en aquest, cas ratifiquen la idea dominant malgrat que el sentiment pugui ser el contrari (desmotivació pels professionals de torn).

Bé, la resta de dia ha sigut una mica com cada dia, no hem fet res d’especial. Jo també estava força cansat com per fer quelcom més especial del normal. De fet avui no he ni anat a fer una volta, avui també he tingut mal de cap i molèsties a les cames. Em sembla que posarem una pel·lícula i deixarem que el cansament superi les molèsties i m’adormi.

Advertisements

23 Responses to “Vintisisè dia de vaga de fam (20 de març)”


  1. 1 AEP-ero
    Març 21, 2009 a les 12:18 pm

    Des de la distància d’una altra organització, i sense compartir l’estratègia d’una vaga de fam que posa en risc la salut d’algú -també des del màxim dels respectes-: feliç aniversari i ànims, Tomàs.

  2. 2 guillem d'Alacant
    Març 21, 2009 a les 12:34 pm

    Hola Tomàs, felicitats tio i que faces molts més anys. Felicitats també per la valentia i la constància que estàs demostrant. Ánims per a resistir company, per a tu i per a tots els companys que mantenim la lluita contra la intransigència del poder.
    S’ha demostrat que ni les autoritats universitàries ni les autoritats polítiques estan disposades a dialogar, però m’imagine que això tu ja ho deuries de saber ben bé abans de començar aquesta acció. És el mateix que amb les carregues polícials dels últims dies. Els companys i les companyes que s’enfronten contra els mossos amb els llibres a la mà saben que l’únic que poden fer és exposar el propi cos a la brutalitat de les porres, però així es demostra clarament com funciona la democràcia formal del capitalisme. Tu t’estàs jugant la vida per a exigir un dret tan bàsic com és poder participar democràticament en el futur de la societat de la qual formes part. Estàs demostrant que en el sistema actual això no pot ser, perquè només poden decidir els que tenen el poder econòmic.
    Resistir és vencer, i la resistència es fa cada cop més forta en tot el país i a tots els pobles d’Europa. A Alacant, el dijous 12, després de la manifestació, vam ocupar un aula que serà gestionada pels estudiants per a desenvolupar el treball de l’Assemblea d’Estudiants. És un espai dins de la Universitat que hem alliberat de les institucions jeràrquiques que silencien la veu de l’estudiantat.
    Una volta més et vull donar ànims i enviar-te força perquè pugues continuar resistint.
    Salut Tomàs.
    Ja no ens alimenten molles, ja volem el pà sancer,
    La vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent. (Ovidi Montllor)

    • 3 Ana
      Març 21, 2009 a les 8:47 pm

      Per molts any Tomas, disruta dels diners que us dona el rectorat opresor! and regarding the police, pleace come soon unless you want us icking these guys!!!

    • 4 MIKI!
      Març 21, 2009 a les 8:55 pm

      Esta gente se financia con el dinero de todos! Abajo el SEPC, niños de teta!! Vais de que os oprimen y os proporcionan locales, dinero par hacer los poster tuticolor! Venga va, volver con los papis y dejadnos en paz!

      No vuelvas a comer nunca Tomas!

  3. 5 binnic
    Març 21, 2009 a les 12:45 pm

    Per molts anys Tomàs!

  4. 6 John xamms
    Març 21, 2009 a les 1:12 pm

    Best regards for catalonia’s students. Fourth day of freeedom in UB!

  5. 8 Núria (Vilafranca)
    Març 21, 2009 a les 1:29 pm

    Felicitats :)))

  6. 9 Marc (lletres)
    Març 21, 2009 a les 4:17 pm

    Felicitats Tomàs!!!

  7. 10 John xamms
    Març 21, 2009 a les 5:24 pm

    Congratulations, Tomàs. We will hope that police will go to vist quickly.

  8. 12 Luard
    Març 21, 2009 a les 6:42 pm

    Felicitats!
    ànims company, guanyarem!

    • 13 Anna
      Març 21, 2009 a les 6:53 pm

      Que esteu jugant un partit de futbol o que? Si a cas seria bencerem! jajajaja, tot i que sou de lletres no sabeu fer servir ni les paraules!!

      • 14 Xony melenas
        Març 23, 2009 a les 12:34 am

        Carai,

        Bé, no em posaré a corregir les tonteries que, en general, deixes anar en els teus posts tot i així em sembla divertit (ja no és ni indignant perquè em sembla una gran broma) que una persona que escriu BENCEREM té els sants collons parlant en plata de dir que algú no sap fer servir les paraules.

        Apa, no perdis passa més el temps en aquest blog i ves a fer una altra cosa per desfogar-te que t’anirà millor i no posarà (tant) en evidència la teva manca de tacta, de pensament crític i d’intel·ligència en general si m’ho permets.

        Per cert, ànims Tomàs! Totes estem amb tu! (bé, les que tenim dos dits de front com a mínim)

      • 15 Xony melenas
        Març 23, 2009 a les 12:35 am

        * tacte

  9. Març 21, 2009 a les 7:25 pm

    Davant “d’estudiants” que es manifesten en contra el Pla Bolonya, només queda condemnar la violència esdevinguda arrel dels enfrontaments provocats per uns que no tenen cap mena d’aspiració de futur, que defensen una postura obsoleta fruits d’ideals que l’únic que han causat es mort i pobresa, i els altres que sota les ordres dels que ho han volgut tallar de soca arrel han desmesurat la seva força. Entenent però la motivació d’aquesta, provocada pels qui no tenen res a estudiar l’endemà i si més no, tan els i rota que la resta tingui que fer-ho per lliurar-se un bon futur o assolir un enriquiment personal o vocacional. Aquest col•lectiu no representa el pensar de la gairebé totalitat dels estudiants i per desgracia no se’n adonen del que demostren portant els seus actes reivindicatius a aquests extrems. Sabent perfectament què és el que es trobaran en una manifestació no autoritzada de matinada, on ja assumida la seva falta de veu recorren al més bàsic i fàcil provocant de retruc que en un dia com el d’ahir estudiants de la UB històrica se la trobin tancada, i molts hagin d’anar a altres biblioteques per estudiar. Per desgràcia, aquest grup de radicals continuen sense adonar-se del que són, ignorants criticant a qui no toca i obrint-li pas als autèntics enemics. En un mon completament manipulat pels medis, on ens han ensenyat des de una perspectiva descendent, per als qui ens mengem les imatges ens sentim superiors, la sang de la jornada. Saben, els primers que hi cauen en aquestes manipulacions, són aquestes persones.

  10. 19 MIKI!
    Març 21, 2009 a les 8:52 pm

    Como m ustaria veros viviendo en un pais comunista! Sin poder hacer nada para mejora la vida de vuestros hijos.

    Dejar en paz las paredes de la universidad que son de todos! Que pasaria si ahora unos puts nazis tambien las pintaran?

  11. 20 Felip
    Març 21, 2009 a les 9:04 pm

    Eh que et vols suicidar dons fes-ho, pero no montis un numeret i vagis de màrtir per la vida. Anda que podrien anar els mossus a obligar-te a menjar a cops de porra.

  12. 21 Jo
    Març 21, 2009 a les 9:45 pm

    Crec que cadascú és lliure alhora d’escollir la manera de lluitar pel que creu que és just,no?. Així que no entenc perquè sempre hi ha gent que va criticant a la gent que té inciativa. Que no teniu res millor a fer?
    Deixeu que cadascú faci el que vulgui.

    Per cert, moltes Felicitats Tomàs!Tot i que una mica tard!

    Segueix escrivint i ànims!Que això ha de ser molt dur!

    • 22 MIKI!
      Març 22, 2009 a les 12:23 pm

      Si, pero esta gente quema el moviliario, pina paredes y hacen piketes obligandonos a salir de las aulas. Me parece muy bonito que tengan iniciativa pero que no nos vengan a joder a los dmas

  13. 23 Marta
    Març 21, 2009 a les 10:06 pm

    Per molts anys, Tomàs!

    I molts ànim per seguir endavant.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: