19
març
09

Vinticinquè dia de vaga de fam (19 de març)

Avui ha començat el dia mogut. La manifestació començava a les 12h i mitja hora abans havíem de fer una roda de premsa amb el metge i un portaveu del SEPC. Així que, a quarts d’11 havíem de marxar de la UAB per arribar a Barcelona amb prou temps com per passar abans a recollir el material per la roda de premsa. Hem carregat el cotxe amb una cadira de rodes, per si de cas, i amb aigua a dojo.

El viatge a Barcelona ha sigut ràpid, però hem sortit tard. A dos quarts passats de 12 ens plantàvem a Pl. Universitat. Ja hi havia un bon gruix de gent. Al cap de poc, hem començat la roda de premsa, hi havia tots els mitjans. No ha sigut massa llarga, el portaveu del SEPC ha exposat el rebuig a l’actuació policial del dia anterior i ha anunciat que dijous vinent es convoca vaga general; el meu metge ha exposat el meu estat de salut i altres qüestions referents a l’equip mèdic; jo simplement he exposat com hem trobava i quines eren les meves intencions, he respost quatre preguntes i hem donat per finalitzada la roda de premsa.

En aquell moment, han entrevistat a un representant de l’Associació Catalana pels Drets Humans que, juntament amb altres entitats i col·lectius, han presentat un comunicat criticant i exigint responsabilitats per la càrrega policial del dia anterior. S’ha de dir que avui m’he assabentat que fins i tot s’havia carregat contra un nen de 10 anys i que alguns vídeos mostren la intencionalitat dels Mossos d’Esquadra quan carreguen contra la premsa, tot i dir que no els van identificar. Els Mossos van carregar amb tal ràbia i bogeria que crec que si no portessin el casc haguéssim pogut veure com brollava escuma de les seves boques.

Durant el dia han anat sortint condemnes sobre l’actuació policial, són molts els mitjans, veïns i persones que van rebre agressions. Veient l’evidència que plasmaven les imatges, fins i tot autoritats dels Mossos d’Esquadra i la conselleria d’Interior han hagut d’admetre que es van produir errors i que potser no es va actuar degudament, per cert, animo a escoltar el Mosso que ha anat al programa El Club de TV3, els Mossos haurien de mirar una mica més qui envien a parlar. Ara, tots aquells que els han defensat o defensen, han quedat retratats, per voler defensar la repressió d’un sistema que, donada l’evidència, ni el propi sistema pot defensar.

Bé, acabada la roda de premsa, hem anat una estona a Plaça Universitat (la roda de premsa es realitzava davant del Rectorat), ens hem assegut al sol i allà hem esperat fins que els darrers manifestants han enfilat per Pelai. Després, hem emprés el camí de tornada a la UAB. M’ha sentat bé sortir d’aquí i veure tot l’ambient de Plaça Universitat, una munió de gent demanant la dimissió del Conseller d’Educació per la impresentable LEC i el grupet festiu que acompanyava el bloc per la universitat pública. En fi, la veritat és que no m’he cansat gaire perquè he estat tota l’estona assegut, tret dels pocs metres que m’he mogut per allà (també em convé caminar).

Un cop a la UAB, hem estat mirant el seguiment de la manifestació. Hi havia una gentada. A mitja tarda, han anat arribant companys de la manifestació i ens han explicat com ha anat tot. La valoració és força positiva, el seguiment ha sigut molt àmpli i les xifres parlen de desenes de milers de persones. Bé, tot plegat, bones notícies per l’ensenyament públic.

Bé, durant la resta del dia hem tornat a veure vídeos de les carregues policials i els que hi eren han explicat com els hi va anar. Lògicament, avui han vingut els que bonament estaven en condicions, molts han passat el dia descansant al llit per les contusions rebudes. Cap a les 10 del vespre, m’han trucat d’IB3 ràdio, avui hi ha hagut, també, càrregues policials contra una concentració a Mallorca de solidaritat amb els fets d’ahir a Barcelona. Bé, m’han entrevistat sobre la vaga de fam i, seguidament, hi havia un debat sobre Bolonya i els fets ocurreguts a Palma.

Aquesta nit passada, m’ha costat força adormir-me tenia moltes molèsties a la cama dreta, a la part de l’angonal, a banda, de les ja recorrents molèsties a les cames. He de destacar, també, que aquest matí, fins al migdia, he tingut sordesa a l’orella dreta, cosa que m’ha molestat força, sobretot durant la roda de premsa. Cap al migdia m’ha tornat l’oïda, i ja he sentit bé fins ara. He notat el cansament i el desgast d’haver baixat a Barcelona, però el fet de que em toqui l’aire, el sol i l’ambient de la plaça m’han animat força.

Advertisements

9 Responses to “Vinticinquè dia de vaga de fam (19 de març)”


  1. 3 Pau
    Març 20, 2009 a les 9:36 am

    L’avui diu,
    “L’estudiant ha perdut ja nou quilos”

    El blog del Tomàs diu,
    – Salut del 25è dia de vaga de fam: Pes: 51.8 Kg
    – Salut dia 2: Pes: 56.8 Kg

    A mi em surten 5kg des del dia 2. La salut del dia 1 no apareix al blog. Suposo aquests kg els vas perdre durant la preparació prèvia, cosa molt diferent. O potser vas perdre 4kg el primer dia?

    Per cert, continuant amb el diari, davant la pregunta de si val la pena jugar-se la vida veig que sempre surts amb la pregunta de “si les autoritats consideren normal que un estudiant s’hagi de posar en vaga de fam per demanar diàleg”. Això no només és fugir d’estudi, sinó que no s’atén a les teves reivindicacions i que demanen moltes més coses com per exemple la retirada d’expedients (podem veure les reivindicacions al mateix blog):

    1.- Totes les negociacions entre les autoritats universitàries i els estudiants han de basar-se en les demandes que s’estan realitzant des del moviment estudiantil. Aquestes demandes són la paralització del procés de Bolonya, mitjançant una moratòria als nous plans d’estudi, i l’obertura d’un procés de debat entre tots els estaments universitaris (Professorat, PAS i Estudiants) per marcar el rumb de la universitat pública.

    2.- S’ha d’aturar la criminalització que pateixen els estudiants crítics amb l’EEES. Això significa que s’han de desactivar tots els mecanismes coactius i sancionadors que existeixen a les universitats, i, per començar, s’han de deixar sense efectes les sancions imposades a 28 estudiants de la UAB. També hi ha d’haver un compromís, per part de tots els rectors, de resoldre pacíficament i amb diàleg tots els afers i conflictes que s’originin dins dels recintes universitaris, rebutjant així utilitzar instruments basats en la força.

  2. 4 Maria
    Març 20, 2009 a les 9:41 am

    Ei noi, jo t’encoratju perk no tornis a menjar mai mes! No se com us atraviu a comparar aquest xaval amb el Gandhi, crec que hi han unes quantes diferencies, no?¿? Per favor, no et sentis tan heroi perque no estas millorant e res Catalunya sino que la empitjoras tu i tots els teus!!!!!!!!!!!!!!

  3. 5 Coral
    Març 20, 2009 a les 4:35 pm

    Molts ànims Tomàs!!!!!

    No ens faran callar a cops de porra: cap agressió sense resposta!
    SÍ A LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ!

  4. 6 Francesc
    Març 20, 2009 a les 7:15 pm

    Maria,

    No sé com escriure per no ofendre’t. Sembla estrany que davant d’una persona que porta 25 dies de vaga de fam, l’únic que se t’acudeixi sigui desitjar-li la mort.

    T’has plantejat per què lluita? Saps que està lluitant pel dret a l’educació pública dels teus fills?

    Tampoc pots negar que en Tomàs no ha fet res, de fet, ja ha fet molt més del què la majoria de catalans fan en tota una vida. Si depengués de tu si que ningú faria res, tothom acceptaria qualsevol cosa per imposada que fós.

    Els Països Catalans estan molt orgullosos de tenir un Tomàs.

    Ànims Tomàs!!! La repressió no ens aturarà!!

    • 7 Maria
      Març 20, 2009 a les 7:51 pm

      Noiet a molts altres països no hi han Tomasos del collons i el nivell de vida es molt mes elevat, en TOMASOT haura fet moltes coses pero no ha aconseguit res, perque de fet lo important aqui es fer, SENTIRSE! I despres als demes que els donguin pel cul, si em d’aguantarvos quan cremeu les papereres de la universitat o pinteu les parets, etc

  5. 8 beta
    Març 20, 2009 a les 9:15 pm

    Realment admiro la teva voluntat i el teu compromís amb la causa. Jo també soc anti-bolonya, també he corregut davant els Mossos, també m’he deixat la veu cridant en contra d’aquesta repressió policial indiscriminada, PERÒ crec que la causa, encara que sigui molt important, no mereix ni justifica posar en joc la teva salut. Deixar la vaga de fam ara no seria tirar la tovallola ni molt menys. Crec que molts et demanaríem que una vegada i una altra que reflexionessis sobre això, i que deixessis ja la vaga de fam. T’asseguro que t’aplaudiríem igual.

  6. 9 català
    Març 20, 2009 a les 10:50 pm

    Maria, veste’n al zoo.

    ànims, noi! Estem amb tu!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: