15
març
09

Vintiunè dia de vaga de fam (15 de març)

Avui, com tant d’altres, ha sigut un dia tranquil. De fet, fins la tarda no ha passat res d’especial. He estat fent feina però no he aconseguit acabar-ho i ho he deixat estar durant una estona. Avui em sentia cansat, i he estat descansant fins ben entrada la tarda. Els companys volien que sortís a donar un vol, però no ho he fet fins a mitja tarda, quan ha vingut mon germà, la xicota i una amiga, popularment coneguda com la veïna del pis de Barcelona.

Hem estat parlant una estona i finalment m’he decidit i hem anat tots quatre a donar un vol per la universitat. Com que ja tinc una mica cansat tot el paisatge de per aquí la Cívica, he decidit anar cap a Lletres i fer la volta baixant per educació. Déu n’hi do la volta, però he aguantat força bé. M’han estat explicant que avui la Plataforma Prou Sal! tornava a manifestar-se tallant el desdoblament a l’alçada de Sallent. Ho han confirmat els meus pares que, malgrat saber-ho, han sortit tard de casa i s’ho han trobat.

Poc després de marxar mon germà, la xicota i la amiga, ha arribat el metge. Com sempre, s’ha estat mirant les proves del control mèdic. De moment sembla tot a lloc. M’ha remarcat que hauria de veure més aigua i més ara que sembla que bé el bon temps i que, per tant, me’n farà falta més. També m’ha comentat que hauré de començar a descansar més i a autoprotegir-me, ja que porto força temps amb la vaga de fam i tard o d’hora començaré a sentir-me més xafat i cansat.

Després de marxar el metge, al cap d’una estona, ha arribat el meu germà petit acompanyat d’un dels nostres cosins, els seus pares i la tieta. Aquest cap de setmana l’havien passat plegats i aprofitaven avui, que baixaven els meus pares, perquè el meu germà torni a casa. Hem estat parlant, m’han donat suport, ànims. Poc després han arribat els meus pares, m’han portat correspondència i uns mitjons (se’ls van deixar al cotxe el darrer cop). Ràpidament s’han posat a parlar sobre com està anant tot i de la poca resposta institucional vers el tema.

És d’agrair veure que, gent tan heterogènia, em doni suport i ànims, més enllà de la família. Qui pensi que la vaga de fam no servirà de res, és que no analitza bé les conseqüències perquè no només servirà sinó que ja està servint. Està servint per posar sobre la taula el futur de l’ensenyament superior, que la societat en prengui consciència de la seva importància i, el que és més important, que tingui una postura sobre el tema. Ha ajudat a que molta gent, aliena a la comunitat universitària, s’informi sobre el tema. No dic que les conclusions de tothom siguin de rebuig a l’EEES, però almenys, cada cop menys, la gent no es mostra indiferent sobre el tema, sinó que ara té una opinió.

També és cert que encara hi ha molta gent al sac de la indiferència, però hem arribat a sectors on, sense la vaga de fam, segurament no hi haguéssim arribat. De fet, jo ja estic satisfet si fem que mirem més enllà dels nostres problemes més propers per entendre que el que passa a la societat és cosa de totes i que, a més, ha d’estar en mans de totes. Ens hem condemnat a un sistema on uns polítics ens escolten cada 4 anys i durant la resta d’anys fan i desfan com els hi rota, amb la barra de negar-te referèndums al·legant que el que demanes ja ha estat aprovat pel Parlament de torn.

Bé, al vespre, després de marxar tota la tropa familiar, he aprofitat per adherir-me a la Plataforma Prou Sal!, que encara no ho havia fet. Abans de marxar la família han arribat altres companys per quedar-se a dormir avui. I bé, hem estat fent cosetes fins que m’he posat a escriure el diari. Per cert, sembla ser que la inauguració de Can Capablanca va ser un èxit, que hi havia molta gent i que l’espai és molt gran i està molt bé.

Advertisements

22 Responses to “Vintiunè dia de vaga de fam (15 de març)”


  1. 1 guapo
    Març 15, 2009 a les 10:52 pm

    molts, molts ànims!

  2. 2 Aida
    Març 15, 2009 a les 11:22 pm

    Admiro molt el que estàs fent i realment espero que aquest acte totalment pacífic sigui tingut en compte. Ànims i cuida’t molt.

  3. 3 Clara
    Març 15, 2009 a les 11:42 pm

    Que passis una bona nit Tomàs.
    Em sap molt greu constatar que molt poca gent de la que s’està mobilitzant des de fa anys contra l’EEES desconegui qui és en Tomàs Sayes i que està duent una vaga de fam a favor de l’ensenyament públic de qualitat i contra el Pla de Bolonya.
    Pels meus estudis, em moc molt per les universitats del nostre País i les de l’estat espanyol, quan parlo amb gent de les diferents Assemblees, pregunto si saben que hi ha un noi que està en vaga de fam, és decepcionant veure que més del 90% et desconeixen.
    Llavors, jo que no comparteixo aquesta vaga de fam, parlo de tu i en certa forma faig proselitisme de la teva causa. Mai et desecredito, només els donc l’adreça del blog perquè sàpiguen el que fas tu i part del Sepc.
    I més greu en sap quan segueixis parlant amb aquest to de superioritat, de fer creure a la gent, i potser a tu mateix, que aquest acte heroic empapera tots els carrers del planeta. Avui em sap greu sentir-te dir com si fossis un guerrer del segle S.XVIII:

    “És d’agrair veure que, gent tan heterogènia, em doni suport i ànims, més enllà de la família. Qui pensi que la vaga de fam no servirà de res, és que no analitza bé les conseqüències perquè no només servirà sinó que ja està servint. Està servint per posar sobre la taula el futur de l’ensenyament superior”.

    En una llarga vaga de fam, el que es manté més temps en estat d’alerta positiva són les capacitats cognitives, per tant, sigues més modest, a ningú has de demostrar el que estàs aconseguint, no som tan ignorants com ens classifiques. Ho aconseguirem, però a conseqüència de la lluita de molts que no et coneixen ni militen a les teves files.
    El sac de la indiferència ningú aconseguirà mobilitzar-lo, ni tan sols pels milers de nens que moren de gana arreu del món sense possibilitat ni de beure aigua, ni tenir una enganxina amb els seu rostre, ni un llapis per fer una pancarta exigint un glop d’aigua.

    Tamàs… em retiro d’aquest blog, perquè no necessito cap gurú, ni pope ni heroi a qui seguir.
    Molta sort i salut Tomàs.

  4. 4 Joan Xammar
    Març 16, 2009 a les 12:50 am

    No, Clara, no marxis. OStres, això s’està buidant. I a sobre en Tomàs contra la sal. Clar, com que no menja!

  5. 5 Pau
    Març 16, 2009 a les 9:33 am

    Si, si, fas molt bé d’anar-te convencent de que la vaga ja ha servit per algo. És molt necessari que al menys tu t’ho creguis. A partir d’ara Tomàs, tot allò que s’aconsegueixi fes l’exercici mental de dir-te “Si no fos pel meu patiment, això no hagués estat possible”. Un altre exercici que també t’anirà molt bé és que cada cop que vegis un missatge al blog que no t’agrada pensis “Com a mínim jo estic fent quelcom per la pública”. Imprimeix-te els missatges de suport per anar-te’ls rellegint sempre que et vingui el dubte de si ha valgut la pena. I sobre tot, Tomàs, ves-te repetint “No sóc pas burro jo, tinc estudis”, i després “No sóc pas un cap-quadrat del sepc, tinc ideals propis”.

  6. 6 Pau
    Març 16, 2009 a les 9:49 am

    Ep, me n’havia oblidat Tomàs. Explica’ns això de la pastilla.

    • 7 Joan Xammar
      Març 16, 2009 a les 7:05 pm

      Pastilla? Té relació amb l’activitat sexual del Tomàs durant la vaga de fam? Abans, als nois que anaven a la mili els donaven bromur a la sopa. Era potser una llegenda urbana. El bromur -segons es dèia- calmava les ànsies sexuals d’aquella joventut tancada i una mica brutota. Això obre una altra escletxa interessant. Ja no sé quants dies de vaga de fam portem. Admeto que en Tomàs no mengi (bé, però tampoc sóc tonto, eh?). El que ja és més difícil és tants dies sense femella i més amb aquesta primavera i de la manera que està el campus…Afortunadament, ja sabem que la Natura va preveure substituts.

      Això també em permet contestar el “mestre” que no sé què diu de canibalisme.
      Ai, la carn!

  7. 8 Ferran
    Març 16, 2009 a les 9:51 am

    Clara, et dic el mateix que el Joan. Si tu també marxes el blog no té sentit perquè només intervindran ells, hem de fer notar que no són els únics, un blog sobre l’EEES sense crítica constructiva ni debat dóna lloc al que ells volen: autoploclamar-se dirigents, segur que es creuen que ja han escrit la història.

    • 9 Joan Xammar
      Març 16, 2009 a les 1:16 pm

      La història no sé si l’escriuen, però sí que embruten les parets. Es creuen els hereus del maig francès i dels Almogàvers. Una mescla de leninisme, espardenya i rastes que no saps com menjar-te-la. Per això en Tomàs fa vaga de fam.

      • 10 un mestre
        Març 16, 2009 a les 5:02 pm

        Joan Xammar .
        ” Lástima de carne humana dejada y podrida en su totalidad…
        De servir, no podría ser utilizada ni tan siquiera en un acto de canibalismo… y claro está, los sesos para los perros.
        Yo como no soy animal solamente, aprendí a respetar y dialogar sobre todo ; otros sólo muestran sus miedos y con la palabra sus defectos . El tuyo perder el tiempo y creer que no te comerán lo gusanos, sino que irás al cielo…Inocente , es el título universitario que persigues y tu “Master” Inocente en el reino de los Inocentes.

        Salud Tomas ,te equivoques o no, mereces ser escuchado.

  8. 11 Marina
    Març 16, 2009 a les 2:17 pm

    Molts i molts ànims!!!

  9. 12 Roger
    Març 16, 2009 a les 4:56 pm

    Quines barbaritats que dius Joan! I tu què t’autoproclames Ferran?

    Molts ànims Tomàs!

    Roger

    • 13 Joan Xammar
      Març 16, 2009 a les 7:00 pm

      Bé, era broma, però no estava malament com a definició, ho has de reconèixer. Ei, us agradaria que embrutessin amb pintadotes el vostre magnífic local de Can Capablanca?

  10. 14 estudiant UB
    Març 16, 2009 a les 7:00 pm

    ànims tomàs!! tota la xusma que critica no podrà deslegitimar la vertadera lluita en defensa de la pública, la resta són trepes que només volen més punts per la poltrona

    la lluita continua!

  11. 15 Joan Xammar
    Març 16, 2009 a les 7:08 pm

    On the other hand, I listen every day en Tomàs. His writings are my spiritual foods.And the graffitis of SEPC my daily slogan.

  12. 16 Joan Xammarillo
    Març 16, 2009 a les 7:10 pm

    Hola, sóc el nebot d’en Xammar i us dic que no feu cas al meu tiet (sí, ja sé que es diu “oncle”, però no és popular). El pobre està preocupat perquè diu que li estan segrestan la personalitat falsos Xammar. Ben aviat treurà una nota d’aclariment.

  13. 17 Joan Xammar
    Març 16, 2009 a les 7:22 pm

    Bé, adéu. JA no vull ser còmplice d’aquestes dues possibilitats:
    -Si no hi ha vaga de fam, és una broma.
    -Si hi ha vaga de fam, és una estupidesa.

    Xammar tornarà si el púbic ho demana.Sort a tots. Una última qüestió: el llit de les fotografies , el poses tu o la rectora?

  14. 20 Yo
    Març 16, 2009 a les 9:48 pm

    Sois unos toca narices y no vais a conseguir nada.

  15. 21 Lluís
    Març 16, 2009 a les 10:43 pm

    Es vulgui o no gràcies a la lluita estudiantil i sobretot a la vaga de fam d’en Tomàs, molta gent del Berguedà i d’arreu de les comarques dels Països Catalans ha conegut els efectes contraproduents de l’imposició de l’EEES.

    Ànims i una abraçada ben forta!

  16. 22 estudiant eco
    Març 16, 2009 a les 11:21 pm

    felicitats per la teva tenacitat, Tomàs!
    ànims i que la lluita per la pública continui


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: