08
març
09

Salut del 14è dia de vaga de fam

sin-titulo-2sin-titulo-1 dscf2404

Pes: 53.3 Kg

Temperatura: 36.1º

Pols: 51 pulsacions/minut

Tensió: 96 (màxima) i 61 (mínima)

Cetonúria: nul·la (matí) i nul·la (vespre)

Anuncis

14 Responses to “Salut del 14è dia de vaga de fam”


  1. 1 Clara
    Març 8, 2009 a les 3:16 pm

    Tomàs. comparteixo els teus motius polítics i estudiantils que t’han diut a fer una vaga de fam. Estic d’acord, ¿però només TU en tot l’estat espanyol? em sembla un acte egocentric per ser l’heroi d’una lluita que no comença amb Bolonya. No ets tu qui ens derrimirà de l’assetjament que tant parleu, no ets un heroi, ho series si encapçalessis una vaga de fam de diferents estudiants de cada una de les universitats espanyoles. Això és una lluita estèril i egoïsta, pensa qe altres estudiants estem fent assambles, reunions, posant pancartes, assistint a classes, tallant el trànsin en dies de vaga, etc.
    ¿´Vols ser un idol? llavors acaba amb la vaga de fam i aglutina tots els moviments estudiantils. D’altra manera no ho seràs, malgrat que per aconseguir-ho perdis la salut. És absurd Tomàs… molts més dels que tu penses lluiten per arribar a un diàleg social. Ens agradi o no no estem en una societat d’herois, estem en una societat en la qual si no unim les nostres exigències per al nostre futur i els de les generacions que ens venen al darrera, res en obtidrem.
    A la UPC el dia 10 de març es fa un referèndum per decidir si es congela el pla de Bolonya i es remprén el diàleg social, i així en moltes altres universitats de l’estat, i perdona si et molesta no ha estat degut a la teva vaga de fam que primer haurien de començar els treballadors, recolzats pels sindicats independents, quan no tenen què donar als seus fills ni tan sols una rialla. La crisis també beneficia als més corruptes.
    Disculpa les faltes ortogràfiques que hi hagui en aquest escrit: el dia 3 no vaig dormir preparant els actes de la vaga del dia 4 de març, aquesta nit he estat estudiant i llegint, i ara vaig a distreure’m amb els meus companys i també treballarem una bona estona els actes del dia 18.
    Com veus no estàs sols, però ningú es vol proclamar heroi.Seria un acte d’egocentrisme imperdonable quan som tants els que estem lluitant per al mateix fi.

    Ànims i recorda que tancat tu sol no contribueixes a la lluita que ens uneix.
    Sigis valent, acaba amb aquesta estèril vaga de fam i uneix-te a tots els els carres, les places, les aules, i allà on puguem parlar amb tu sense aquest aïllament.
    A nosaltres no ens ve el metge a veure cada dia, entre els membres del sindicat ens donem recolzament i no permetem el que ells voldrien: deixar d’estudiar i no relexionar en col·lectivitat.
    Et desitjo el millor malgrat no comparteixi la teva actitud.
    No són temps d’herois, ni màrtirs ni mites. Són temps per sentir-nos tots més units.

    • 2 aida
      Març 8, 2009 a les 7:48 pm

      Hola Clara.
      Només volia puntualitzar que el Tomàs mai s’ha declarat un heroi de res. El tomàs treballa a la seva Assemblea i al SEPC també, igual que tu ho fas a l’Assemblea. Si algú t’ha dit que volia ser el representant de tot el moviment estudiantil s’ha equivocat, i si tu mateixa t’has fet aquesta idea penso que és molt errònia.

      Crec que tots els que estem lluitant per la pública hauriem d’aprofitar aquest acte de valentia que, en realitat ens està fent de trampolí per estar més aprop del nostre objectiu, que mai, ni per ell ni per a ningú, ha estat el protagonisme.
      Només vull que t’ho repensis, has estat dient durant tot el text que té afany d’heroi. Ell, més que ningú, no deixa de menjar per ser cap heroi. Ell, igual que tu, lluita per aturar Bolonya, i ho fa d’una manera que ningú s’ha atrevit a fer.
      Hauríem de veure-ho com a molt positiu per a tots.

      Bé, només volia assegurar-me que no hi havia malentesos.

      Que vagi bé.

      • 3 Clara
        Març 8, 2009 a les 9:13 pm

        Aida,
        crec ue ets tu qui hauria de repensar la teòria que exposes. No necessitem un trampolí, ni és un acte de valentia emprendre una vaga de fam.
        Per evitar el malantés, que crec que hagut per part teva en llegir la meva opinió i d’altres estudiants que pensem així et convido a reflexionar, reflexionar per tu mateixa. Hi ha molta literatura dels moviments socials i estudiantils, sempre és bó llegir de diferents fonts per acabar fent-te la teva pròpia idiologia.
        Dius:
        “Crec que tots els que estem lluitant per la pública hauriem d’aprofitar aquest acte de valentia que, en realitat ens està fent de trampolí per estar més aprop del nostre objectiu, que mai, ni per ell ni per a ningú, ha estat el protagonisme.”

        Jo et dic:
        Vull veure en Tomàs, a tu i a tots els estudiants i part del professorat que també duu la seva lluita contra Bolonya prenent els carrers, compartin la mateixa pancarta, això és el que vull, compartir la seva valentia colze amb colze, la lluita és de tots. Aida, no necessitem trampolins, necessitem gent activa, que ens aglutini, que ens porti a fer-nos molt més forts del que ara volen transmetre els medis de comunicació.

        Jo vaig intentar entrar a veure el Tomàs, no estava a la llista i no vaig poder, però si tu tens la sort de comunicar-te amb ell diga-li que el volem al nostre costat, sa i fort.
        La lluita no és un fet individual.
        Endavant Aida, però pren del missatge el més essencial. Segur que ens tobarem en alguna manifestació i no ens coneixerem, però tots sabrem el que reivindiquem i exiguim.

      • 4 Alberto Padrós
        Març 8, 2009 a les 10:35 pm

        Tomàs, estoy de acuerdo con el planteamiento de Clara y que hoy hemos discutido con otros compañeros del Sindicato.
        Si encima no sabemos interpretar los mensajes y hay cierta reticencia con los comentarios que no estan en la linea de la Asamblea, poco podremos avanzar.
        “A la calle que ya es hora de pasearnos a cuerpo,y mostrar que vivimos, anunciamos algo nuevo” G. Celaya

    • 5 tomàs
      Març 9, 2009 a les 12:38 am

      Hauries d’entendre que la lluita té molts front i moltes formes, i la meva, no és més que una altra forma de lluitar. En cap moment m’he presentat com un heroï, ni un màrtir, aquesta atribució, en tot cas, la fas tu, dedueixo, per no tenir ni idea de qui sóc ni com sóc.

      No parlaré sobre el tema de la vaga del 4 de març ni del que en penso del Sindicato d’Estudiantes, qui la organitzava. En tot cas, si aquell dia no vas poder dormir, doncs mira, un o dos cops a l’any que feu quelcom, tampoc us farà mal.

      Per altra banda tinc claríssim que no estic sol, de fet, la vaga de fam no és una decisió meva, sinó del conjunt del nucli del SEPC i compta amb suport de les assemblees de facultat. Ara bé, tinc els meus dubtes que tu i jo siguem companys de lluita.

      Sobre l’aïllament, no és culpa meva que no deixessin entrar a tothom, tot i que ja està solucionat i ara ja no hi ha problemes per accedir-hi i venir a veure’m. Penso que ho dius per això, perquè entenc que sense coneixe’m és molt agoserat dir, i que ho faci algú que treballa amb el Sindicato d’Estudiantes, que m’uneixi als carrers, places i aules.

      Que em vingui a veure un metge no implica que deixi d’estudiar i de reflexionar en col·lectivitat, ni de rebrer el recolzament tant del SEPC com de les assemblees.

      Si el problema que teniu és que esteu perdent protagonisme, si és que encara us en queda, el problema d’egocentrisme el teniu vosaltres. Nosaltres tenim clar que volem aturar Bolonya i, evidentment, no ens quedarem de braços plegats perquè estiguem fent vaga de fam. La vaga de fam és una forma més de lluita i pressió, si no enteneu això, és que potser teniu altres interessos diferents als d’aturar Bolonya.

      • 6 Ferran
        Març 9, 2009 a les 1:01 pm

        Tomàs, no trobo el lloc on la Clara s’hagi declarat membre del Sindicato de Estudiantes.
        Dius: “Penso que ho dius per això, perquè entenc que sense coneixe’m és molt agoserat dir, i que ho faci algú que treballa amb el Sindicato d’Estudiantes, que m’uneixi als carrers, places i aules.”
        Respectem totes les opinions, justament la Clara ha mostrat entendre’t i respectar-te en tots els missatges.
        ¿i si ho fos seria un delicte?

      • 7 Ferran
        Març 9, 2009 a les 10:47 pm

        No he vist enlloc on la Clara digui que milita al Sindicato de Estudiantes. I sense tenir la certesa desqualifiques als que ho poden ser, en tot cas et pregunto ¿és un delicte ser del Sindicato de Estudiantes?
        Dius: “No parlaré sobre el tema de la vaga del 4 de març ni del que en penso del Sindicato d’Estudiantes, qui la organitzava. En tot cas, si aquell dia no vas poder dormir, doncs mira, un o dos cops a l’any que feu quelcom, tampoc us farà mal.”
        No entenc aquest poc respecte per la gent que visitem el web i ens preocupem per tu i pel futur de la uiversitat pública, no la teva, sino la de tots.
        La prepotència no porta enlloc.
        Reflexiona

  2. 8 Nomoltllunydenlloc
    Març 8, 2009 a les 6:11 pm

    Nano, només espero que no portis tot això de la vaga de fam fins a les últimes conseqüències, al cap i a la fi, lúnic que surt perdent ets tu.

  3. 9 V
    Març 8, 2009 a les 7:22 pm

    No entenc aquells que vos dediqueu a insultar a Tomàs diguent que va d’heroi, de lider, etc. Crec que ell no pretèn ser res d’això, simplement posa el seu granet de sorra a la lluita contra Bolonya. Tot el meu suport!! Ànims!

    • 10 Clara
      Març 8, 2009 a les 10:13 pm

      Insultar? no he trobat cap missatge en el qual se l’insultés.
      Ans al contrari, el que se li demana és no deixi la salut ell sol. Granets de sorra n’hi ha tants que no cabrien en cap bloc.
      Endavant Tomàs, ningú t’ha insultat, et volem al carrer amb nosaltres.

    • 11 mar
      Març 9, 2009 a les 8:59 am

      Estic totalment d’acord amb la Clara, i penso que s’haurien de respectar més les OPINIONS dels que escriuen a en Tomàs, tant les que dónen suport (que la majoria són respectades) com les que no ho fan, que sovint són criticades i es prenen com atacs en comptes d’opinions!
      Tomàs, encara que no entengui aquesta postura, ànims i força!

  4. 12 Raúl
    Març 9, 2009 a les 6:42 pm

    Las palabras, por lo general, tienen la mala costumbre de tener significado, un significado que, en principio, se establece por convención y que, a la larga, viene a ser “legitimado” por el organismo competente y entra en el diccionario.
    Después de leer toda la ristra de comentarios que ha generado el comentario “crítico” de Clara, se me queda una sensación extraña, como de haberme perdido algo. Me explico. Dice Tomás que él no es un mártir. Me he quedado estupefacto porque, la verdad, la actitud de un alumno que se declara en huelga de hambre por una causa -sea ésta la que sea- yo la tenía catalogada en mi diccionario mental como la actitud de un mártir, alguien que se sacrifica por algo en lo que cree. Al leer el comentario de Tomás en el que se desmarcaba de esta definición me he dicho, ostras, Raúl, debes estar equivocado, y he acudido al diccionario de la R.A.E. donde se define mártir, en su segunda acepción, como: “persona que muere o sufre grandes padecimientos en defensa de sus creencias o convicciones”. Claro, me he dicho, debe ser que en catalán mártir quiere decir otra cosa, así que, internet mediante, me he ido al diccionari de la llengua catalana y cuál no habrá sido mi sorpresa al descubrir la siguiente definición de la palabra mártir, también en su segunda acepción: “persona que pateix per restar fidel a una causa”.
    Quizá en la zona de Berga el significado de la palabra mártir sea distinto por esto de la variación dialectal, pero vaya, a mí me parece evidente que, si hacemos caso al diccionario, tu actitud, Tomás, es la de un mártir.

  5. 13 soc
    Març 10, 2009 a les 7:53 am

    i jo, raúl, em pregunto: i tot i que fos un màrtir, s’ha presentat mai com a tal?

    El que sí que és un lluitador, que té uns ideals ferms i que no prefereix ser d’aquells que s’asseuen al sofà a veure la tele, que va a classe com una ovelleta i que li és indiferent l’educació de les properes generacions.

    Encara que molts no ho aconsegueixin entendre, s’ha desmarcat del ramat, ha fet, el que molts de vosaltres i jo no hauríem fet per cap ideal. Màrtir? Per mi lluitador.

    • 14 Raúl
      Març 10, 2009 a les 4:52 pm

      En ningún momento he puesto en duda el valor de su acción ni su condición de luchador, ni le he acusado de “ir de mártir”, me he limitado a constatar que a veces uno es algo aunque no quiera serlo; quiero decir que, por mucho que yo negase -por poner un ejemplo- ser un animal bípedo, mientras camine a dos patas seguiré siendo un animal bípedo, me guste o no me guste el calificativo. A veces uno es lo que es, se presente como se presente.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: