06
març
09

Onzè dia de vaga de fam (5 de març)

Avui estava molt cansat, m’ha costat força llevar-me. Segurament perquè ahir vaig anar a dormir tard. La resta de gent que es quedava a dormir amb mi s’han llevat d’hora i s’han posat a fer coses pel 8 de març. Finalment m’he llevat cap a quarts de 10 i he fet els controls mèdics rutinaris.

A mig matí, han vingut de Llibertat.cat per realitzar-me una entrevista. Hem estat una bona estona. Un cop acabada ens hem posat al dia de com està el pati. Per aquells moments ja hi havia força gent a l’habitació, hem estat una estona discutint sobre diversos temes. El tema del dia ha sigut la decisió de la Mesa del Claustre de la UB ha ignorat el Reglament d’eleccions d’estudiants i el resultat del referèndum, l’únic que es feia mig vinculant, ha quedat en paper mullat.

També hem parlat de la brillant resposta per part d’un vicerector de la UAB, la primera declaració sobre la vaga de fam, on desmentia la censura que està aplicant la UAB. Suposem que la brigada que cada matí neteja la universitat de cartells i pancartes ho fa per voluntat pròpia, també suposem que la notícia de l’Edifici d’Estudiants sobre la vaga també es va despublicar per art de màgia i suposem que el control dels mitjans de comunicació que accedeixen a veure’m també és perquè els de seguretat no tenen res més a fer.

Amb això de la UB i el que estem vivint a la UAB, em fa pensar que és el que realment els hi fa por. SOvint han dit si la meva salut val la lluita contra Bolonya, el que em pregunto jo és si evitar un debat o resoldre un conflicte, val la salut d’un estudiant. No sóc jo qui està posant en perill la meva salut, sinó ells que per no acceptar quelcom tan bàsic com un debat de la comunitat universitària sobre la universitat que volem deixen que un estudiant mantingui una vaga de fam. Tot plegat denota de quin peu calcen aquests individus que imposen el nou model d’universitat.

La resta del dia ha sigut bastant monòton. A mitja tarda ha vingut un company en representació de la Fundació Lluís Maria Xirinacs per donar-me suport i ànims i per entregar-me un dossier sobre una conferència realitzada per en Xirinacs. Hem estat parlant una estona sobre en Xiri i la lluita estudiantil, així com de la vaga de fam en sí.

A banda d’això, avui ha sigut el dia del suport per part de mares i pares de coneguts. Per diversos mitjans he rebut suport i ànims de mares i pares de companys antics de classe o del poble. A la tarda també he aprofitat per sortir a donar un vol, feia molt bon dia, tot i que feia fred, durant la meva caminada el vent s’ha comportat i era suportable.

Avui he estat força cansat, tot i així, les cames les tenia més bé, avui no em molestaven tant. Durant el matí no he tingut cap mareig, a diferència del dia anterior. Des de fa uns dies que consumeixo molta més aigua que al principi i, en conseqüència he d’anar més sovint al lavabo. Al vespre, he tingut un parell de marejos, de fet no les he tingut totes amb un d’ells. He pensat que potser era degut a que estava bebent aigua sola i potser això ho ha afavorit.

Advertisements

11 Responses to “Onzè dia de vaga de fam (5 de març)”


  1. 1 joan
    Març 6, 2009 a les 1:27 pm

    “No sóc jo qui està posant en perill la meva salut, sinó ells que per no acceptar quelcom tan bàsic com un debat de la comunitat universitària sobre la universitat que volem deixen que un estudiant mantingui una vaga de fam”

    Com pots tenir tan poca vergonya de dir q ells estan posant en perill la teva salut quan n’ets i seràs TU l’únic responsable del que et pugui pasar? Recordem que NINGÚ t’ha obligat a fer la vaga de fam, HA ESTAT UNA INICIATIVA TEVA, sigui pel motiu que sigui.
    Amb aquests tipus de comentaris si q desmotres de quin peu calces tu..

  2. 2 Pau
    Març 6, 2009 a les 1:47 pm

    Bé, no t’has pas de sorprendre de res, el tipus de raonament d’aquesta nano és molt bàsic. També pel campus pots trobar pintades que posa “El tripartit està matant el Tomàs”. Només cal que hi posis veu de criatura…

    Realment et penses que un amb un règim d’ampolletes de Fontvella estàs fent res de profit per ‘la pública’ com dius?

    Responc ja a la pregunta de “I tu? Què fas?”:
    Jo faig més que tu.

  3. 3 estudiant
    Març 6, 2009 a les 8:23 pm

    jo més que tu, jo més que tu! jajaj això sí que són criaturades! creix una mica i, quan ho hagis fet, potser entendràs el perquè de la gent que lluita.
    Realment, ironitzant d’aquesta manera tot el que es diu, només mostra que no tens idea política de res. Bé, pots viure al teu món feliç tota la vida. Segueix essent així d’ignorant.

    anims tomàs, no estàs sol.

  4. Març 6, 2009 a les 10:42 pm

    Els “Demòcrates” de pa suc amb oli es neguen al debat i als referendums…

    Huguet, no pots amagar el teu ramalasso estalinista… I ERC callant la boca sense criticar el seu conseller anti-diàleg (quina vergonya!)

  5. Març 6, 2009 a les 11:35 pm

    Ei què tal? Jo acabo de menjar, i com que anar a dormir amb la panxa plena no és bo què millor que voltar una estona per internet…

    El cas és que em sembla una falta de respecte anar de màrtir per una tonteria així. Espero que com a mínim et sàpigues contra què protestes de la pe a la pa, perquè sinó la decisió passa d’estúpida a completa criaturada.

    He parlat amb un nen d’Àfrica i està molt content que comparteixis la seva situació. Ell també passa gana, no pas voluntariament, i a diferència de tu no té l’opció d’estudiar.

    Lamentable actuació la teva, però estem en un país lliure i no seré jo qui et vingui amb moral ni a dir-te que jo tinc raó. És la meva opinió, la d’algú que no morirà d’inanició.

    Atentament…

  6. 7 Jaume
    Març 7, 2009 a les 1:51 am

    Tomas,
    Tot i reconeixent el teu compromis i voluntat de transformacio em sembla que t’ has equivocat de cami i heu comes un greu error estrategic. Una vaga de fam es la mes extrema de les protestes pacifiques. Emprant-la esteu assumint que ja no us queda res mes a fer mes enlla d’ oferir un martir a una causa que, lamentablement, heu perdut i no pas per no tenir la rao o que no siguin justes les vostres demandes. A mes a mes correu el risc de caure en un personalisme que encara us augmentara la percepcio de grupuscul minoritari que el rectorat (que al mateix temps us permet utilitzar les instal.lacions de l’universitat en quelcom que res te a veure amb activitat academica) us vol penjar. Pintades amb falc i martell recolzant la teva vaga de fam son esperpentiques i absolutament contraproduents. Reflexiona i feu un proces d’ autocritica. Aquesta vaga no porta enlloc i crec que vosaltres mateixos comenceu a adonar-vos-en. Penso que tens molt mes que aportar que simplement demostrar que la teva forca de voluntat s’imposa sobre les teves necessitats vitals. I un ultim comentari, cuida una mica el to de les teves intervencions per aqui. El pontificar no et fa pas tenir mes rao i la teva capacitat dialectica no resisteix gaire fora del vostre grupet. Perdona per escriure sense accents. Molta sort i molts anims.

  7. 8 carles
    Març 7, 2009 a les 2:36 pm

    De botiflers i farsants el món en va ple

    Cas omís als provocadors, els indiferents i els conformistes…

    si vària gent més seguís el teu exemple, bolonya ja seria història.

  8. 10 aida
    Març 7, 2009 a les 5:30 pm

    totalment d’acord amb el carles

    la gent critica perquè no sap que més fer, vacila perquè la seva vida encara té menys incentiu, i es rendeix perquè sap que mai farà res amb la seva actitud.

    Tomàs, el que fas és digne de valorar i, els que t’entenem, sabem que tot el que diuen aquesta colla de “dropos” no és més que una muntanya de merda.

    Ànims, aquesta lluita és de tots.

  9. Març 12, 2009 a les 10:33 am

    A mig matí, han vingut de Llibertat.cat per realitzar-me una entrevista. Hem estat una bona estona. Un cop acabada ens hem posat al dia de com està el pati. Per aquells moments ja hi havia força gent a l’habitació, hem estat una estona discutint sobre diversos temes. El tema del dia ha sigut la decisió de la Mesa del Claustre de la UB ha ignorat el Reglament d’eleccions d’estudiants i el resultat del referèndum, l’únic que es feia mig vinculant, ha quedat en paper mullat. /// És a dir, que ara la culpa és del claustre… la normativa deixa ben clara que el vot és precensial i indelegable, i es va fer la mateixa pregunta als presents que al referèndum: Sí o No a la moratòria. Dels representants d’estudiants que en total haurien de ser 90 en van assistir poc més de 40 i al final en van quedar poc més de 18.

    Amb això de la UB i el que estem vivint a la UAB, em fa pensar que és el que realment els hi fa por. SOvint han dit si la meva salut val la lluita contra Bolonya, el que em pregunto jo és si evitar un debat o resoldre un conflicte, val la salut d’un estudiant. No sóc jo qui està posant en perill la meva salut, sinó ells que per no acceptar quelcom tan bàsic com un debat de la comunitat universitària sobre la universitat que volem deixen que un estudiant mantingui una vaga de fam. Tot plegat denota de quin peu calcen aquests individus que imposen el nou model d’universitat./// Por no crec, en tot cas dubto que tinguin gane de donar més veu o protagonisme a una sola persona la qual està actuant en nom del SEPC, i el fet que sigui una sola persona qui ho fa encara diu més. A més, debat n’hi hauria pogut haver des de fa anys, fa anys que es tracta el tema, però com sempre, es molt més fàcil demanar alguna cosa sense més argument que l’exigència.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: