05
març
09

Desè dia de vaga de fam (4 de març)

Ja estic al desè dia. Diuen que les xifres rodones sempre són importants, doncs aquesta no ho és menys. Avui feia un any de l’entrada dels Mossos d’Esquadra a la Facultat de Filosofia i Lletres. Ho recordo com si fos ahir, tant el moment de la càrrega policial, on, en mig de la foscor, les llums de les sirenes de les furgones dibuixaven les siluetes dels estudiants asseguts a terra i les ombres dels policies picant amb les porres, acompanyat de crits corredisses. Encara m’esgarrifa només de pensar-ho.

L’endemà, hi havia Consell de Govern, al qual hi havia d’assistir en tant que representant estudiantil. Així ho vam fer, i vam exigir responsabilitats per l’actuació desmesurada del cos policial. Segurament, fou des d’aquell dia que el govern de la UAB passà de sentir alguna cosa, a no sentir res. Aquell dia estava frustrat, no podia comprendre la complicitat amb la que actuaven la resta de membres del Consell de Govern. No em vaig quedar fins al final del Consell de Govern ja que havia de treballar, i en marxà, vaig decidir, abans, passar per la Plaça Cívica, sabia que s’havia convocat una concentració per l’entrada de la policia. Segurament va ser la millor decisió que podia haver pres, ja que en arribà a la Cívica en va sorprendre el munt de gent que hi havia. Això em va servir per animar-me, per entendre que la complicitat del Consell de Govern era fruit de la distància entre els òrgans de govern i la universitat.

Des de llavors, ens han anat titllant de minories i, fins i tot, de minories feixistes o antidemocràtiques. Sembla ser que, quan volen, les seves regles del joc no són vàlides i els representants d’estudiants escollits per eleccions no representen a ningú, sinó que són una minoria. Doncs bé, per minoria antidemocràtica segurament abans podríem concebre al càrrec de rector, que compta amb una participació de la comunitat universitària baixíssima i que el candidat escollit és la voluntat de només una part de la comunitat universitària, gràcies al vot ponderat.

En qualsevol cas, avui és un dia important perquè episodis com els de fa un any no tornin a succeir, perquè una universitat no pot apostar per resoldre els conflictes per mitjans coactius, sinó per utilitzar el diàleg.

A banda d’això, avui al matí m’he fet les proves corresponents, amb especial importància a les cetonúries, ja que el dia abans m’havien donat positiu. Al matí han donat negatiu i, per tant, no calia preocupar-se. Poc després ha marxat molta gent perquè s’iniciava el cercavila per recordar els fets de lletres de l’any passat. A mig matí, han vingut els metges, avui dos, per veure com estava i tot plegat. Tot normal.

Tot i així, avui si que m’he marejat més vegades en aixecar-me del llit per anar al lavabo. Aquella típica situació que s’enfosqueix tot i que sembla que hagis de caure però finalment recobres el control. A la tarda ja no he tingut problemes d’aquest tipus, però si que em notava molt cansat i no podia mantenir la concentració davant de l’ordinador perquè m’adormia.

Avui han tornat a venir els estudiants de comunicació que la setmana passada em van dir a veure si podien fer un treball que tractava sobre Bolonya i, en especial, la vaga de fam. Bé, doncs, avui han vingut per fer-me una entrevista. M’han fet un munt de preguntes, que he mirat de respondre tan bé com he pogut, espero que els hi hagi servit.

A mitja tarda, ha vingut la companya de pis de l’Aida i la seva parella. Hem estat parlant una estona i llavors també ha vingut mon germà, sortit de la feina. Hem passat una bona estona i, finalment, han marxat. La resta del dia ha sigut tranquil. Mica en mica, he anat recuperant les forces, tot i que continuo una mica cansat. Avui no he pogut anar a fer un vol a fora perquè el temps no acompanyava.

Advertisements

3 Responses to “Desè dia de vaga de fam (4 de març)”


  1. 1 Alba
    Març 5, 2009 a les 12:44 pm

    Bones!
    En primer lloc dir que això no és una crítica sino una opinió. Estudio a l’Edifici Blanc de la UAB i allà les notíocies no arriben així que vaig llegir al diari la notícia de la vaga de fam i vaig entrar a aquest blog per informar-me’n. Em vaig quedar enganxada llegint tots els teus posts i tots els comentaris que t’han fet i el que tu has repost.
    No ho entenc… bé, és que no ho puc entendre! Crec que és una clara manera de cridar l’atenció perquè t’escoltin (que esperem que tot el teu esforç valgui la pena i ho facin!) però, crec, que no lluites contra qui has de fer-ho. No lluites contra qui t’oprimeix o qui t’imposa unes normes que no vols, només t’estàs fent mal a tu mateix!
    He llegit tots els comentaris que has fet i sé què em contestaràs; sé que ni et podré convèncer, ni et podré entendre.
    Així que repeteixo, tant sols és una opinió amb tot el meu respecte. Tot i així si realment és el qu+e creus, ànims i força!

    • 2 tomas
      Març 5, 2009 a les 3:04 pm

      Benvolguda Alba,
      entenc la crítica, però em falta informació, o sigui, qui és qui ens oprimeix o ens imposa aquestes normes?

      L’aplicació de l’EEES depèn del Govern espanyol, de la Conselleria d’Innovació Universitat i Empresa i dels rectorats. Cadascú disposa de les seves competències en funció del grau d’autonomia del que disposen. A partir d’aquí, si aquest no són els que ens estan imposant Bolonya o contra qui ens hem de manifestar, qui són?

      Salut!

      Tomàs

  2. Març 5, 2009 a les 4:33 pm

    Comentari del comentari del dia:

    [Ja estic al desè dia. Diuen que les xifres rodones sempre són importants, doncs aquesta no ho és menys. Avui feia un any de l’entrada dels Mossos d’Esquadra a la Facultat de Filosofia i Lletres. Ho recordo com si fos ahir, tant el moment de la càrrega policial, on, en mig de la foscor, les llums de les sirenes de les furgones dibuixaven les siluetes dels estudiants asseguts a terra i les ombres dels policies picant amb les porres, acompanyat de crits corredisses. Encara m’esgarrifa només de pensar-ho.] Sí, jo també recordo els crits i xivarri, l’esbalotament, els nois encaputxats que van venir dient que o sortíem de la Facultat (eren les 13:08 minuts) o ens deixarien tancades, la meva professora, pobra, va sortir corrents empal·lidida i amb els ulls com plats, i jo vaig anar al darrere, mentre veia el rebombori que s’estava muntant, i com se sentien crits i amenaces. Entre empentes per sortir mentre veiem com posaven valles pròpies d’una obra, i anaven amuntegant diversos elements i mobiliari de la universitat per a fer barricades, vam anar sortint, amb cert desordre, vist els mètodes i sense saber que podien fer-nos després de les amenaces rebudes.

    [L’endemà, hi havia Consell de Govern… vam exigir responsabilitats per l’actuació desmesurada del cos policial… No em vaig quedar fins al final del Consell de Govern ja que havia de treballar… vaig passar per la Plaça Cívica, sabia que s’havia convocat una concentració per l’entrada de la policia… Això em va servir per animar-me, per entendre que la complicitat del Consell de Govern era fruit de la distància entre els òrgans de govern i la universitat.] Estaria bé que es digués exactament què va passar i que es va dir o posar un enllaç…

    [Des de llavors, ens han anat titllant de minories i, fins i tot, de minories feixistes o antidemocràtiques. Sembla ser que, quan volen, les seves regles del joc no són vàlides i els representants d’estudiants escollits per eleccions no representen a ningú, sinó que són una minoria. Doncs bé, per minoria antidemocràtica segurament abans podríem concebre al càrrec de rector, que compta amb una participació de la comunitat universitària baixíssima i que el candidat escollit és la voluntat de només una part de la comunitat universitària, gràcies al vot ponderat.] Doncs sí, realment els que lluiten amb mètodes violents i no aboguen per el diàleg que ells volen, són una minoria, i això és un fet. I si parlem de minoria antidemocràtica, ja sabem tots què vol dir i a què es refereix. Sobre el vot ponderat: a la UAB segons consta als Estatuts de la UAB està repartit de la següent manera respectant la LOU. Informació al final del post*.

    [En qualsevol cas, avui és un dia important perquè episodis com els de fa un any no tornin a succeir, perquè una universitat no pot apostar per resoldre els conflictes per mitjans coactius, sinó per utilitzar el diàleg.] I estaria bé que els estudiants tampoc apostessin per actes violents i coaccionar als propis companys: ni violència física, ni verbal, ni amenaces, etc. Estaria bé que en ves de pensar per els demés, els hi demanessin l’opinió a aquells per els que sempre es lluita i mai se’ls escolta o directament se’ls hi fica la por al cos a la mínima que s’expressen. EL mateix que a les ocupacions 20 persones per a aturar una classe de 8, o llançar focs artificials dins dels passadissos per a evitar que es poguessin fer classes… si això no és coacció, no sé que ho és.

    * Vot ponderat en les eleccions a rector: 1. El rector és elegit per la comunitat universitària, mitjançant elecció directa i sufragi universal lliure i secret, entre els catedràtics funcionaris en actiu de la Universitat i és nomenat pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

    2. El vot és ponderat d’acord amb els percentatges que corresponen a cada sector en el Claustre en els termes següents:
    a) Professorat doctor dels cossos docents universitaris: 51% del total de vots a candidatures vàlidament emesos per la comunitat universitària.

    b) Resta del personal acadèmic i del personal investigador en formació que exerceixi funcions de docència: 9%.

    c) Estudiants de grau i postgrau: 30%.

    d) Personal d’administració i serveis: 10%.

    3. Es proclama rector, en primera volta, el candidat que obtingui més de la meitat dels vots a candidatures vàlidament emesos aplicant les corresponents ponderacions. Si cap candidat els assoleix, es procedeix a una segona votació a la qual només podran concórrer els dos candidats que han obtingut més vots a la primera volta. En la segona volta es proclama el candidat que obtingui la majoria simple de vots, atenent aquelles mateixes ponderacions.

    4. El reglament electoral ha de desenvolupar les anteriors previsions.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: