04
març
09

Novè dia de vaga de fam (3 de març)

Avui el dia ha començat atrafegat, ja ens hem llevat tard i, després, cap a quarts de 12 del matí, hi havia convocada la roda de premsa a la que hi participava el SEPC, el metge que coordina l’equip mèdic i la CGT. Sembla ser que la roda de premsa ha anat força bé, han vingut diversos mitjans, tots escrits, si mal no recordo. Després de la roda de premsa han vingut a l’habitació a fer-me quatre preguntes i fotografies.

Seguidament, hem sortit a passejar una estona. Hem donat un tomb per la Plaça Cívica i, finalment, hem tornat a l’Edifici d’Estudiants. Després hem estat fent alguns estiraments durant una estona. Durant la resta de matí he estat responent alguns comentaris del bloc. Alguns amb més seriositat que d’altres, tot sigui dit. Només remarcar que lamento molt no respondre a tota aquella gent que m’envia ànims i suport, sapigueu que us ho agraeixo molt i que tingueu per segur, tant vosaltres com la gent que passa cada dia per aquí, el grup de suport, la gent que fa pancartes, encartella…, que cap vaga de fam seria possible sense vosaltres.

Durant la tarda, hem estat fent partides de la botifarra i d’escacs. Tothom anava enfeinat, demà farà un any que els Mossos d’Esquadra, amb el consentiment del govern de la UAB, entrava a la Facultat de Filosofia i Lletres i carregava durament contra estudiants concentrats al pati de lletres, asseguts a terra pacíficament.

Al llarg de la tarda, han vingut els meus pares a veure’m. Hem estat parlant una estona, se’ls veia preocupats, lògicament. Em sap greu per ells i per tota la gent que m’envolta que de ben segur que no li és gens fàcil pair-ho i que pateixen molt per mi, però suposo que no es sorprenen que hagi fet el que he fet, la lluita per allò en el que es creu a vegades comporta conseqüències adverses pels que t’envolten, em sap greu de debò.

També ha passat el degà de psicologia d’Uruguai, venia acompanyat d’un professor de psicologia, sembla que s’ha assabentat de la vaga per una pintada que ha vist per la facultat. Estava interessat per la lluita que estàvem fent i hem estat parlant una estona de com ha anat tot, el perquè de la vaga, etc. També li hem explicat una mica les diverses mobilitzacions que s’han portat a terme des del moviment estudiantil. Ha sigut una visita agradable i interessant. Tot i així, he patit una mica perquè me’ls he trobat quan tornava del labavo, al passadís, i he hagut d’estar tota l’estona dret, cosa que ha fet que se’m carreguessin un munt les cames. Hauria d’haver-me assegut, però no gosava per trencar la conversa.

Després han marxat mons pares i hem seguit amb les partides de botifarra. Aquests dies, aprofitant l’avinentesa, estem ensenyant a tothom a jugar-hi. Me’n faig creus de tota la gent que no en sabia… La resta de dia ha continuat tranquil, m’he notat notablement més cansat, segurament per la passejada i l’estona que he estat al passadís. El cansament ha quedat plasmat al vespre quan m’he fet la prova de la cetonúria, la qual ha donat positiu. Demà parlarem amb el metge a veure si és fruit de l’esforç físic o he de prendre més aigua.

Advertisements

14 Responses to “Novè dia de vaga de fam (3 de març)”


  1. 1 Aram
    Març 4, 2009 a les 3:01 am

    va per tu;

    Nostra venjança serà el riure dels nostres nens …

    “Com a socialista estic preparat per fer tot el que un home pugui fer per aconseguir per la nostra pàtria el que es mereix; però si em demaneu que canvii una lletra de les reclamacions de la justícia social, per tal de conciliar-nos amb les classes privilegiades, llavors cal que em negui”
    James Connolly

    “Un dels arguments predilectes empleats pels reformistes contra la revolució proletària, és que seria fatalment ofegada pels països capitalistes.

    La classe treballadora cometria un profund error si no comptés amb la probabilitat d’una intervenció contra la revolució. Però si el proletariat no pogués llençar-se a la lluita revolucionària decisiva més que en el cas d’estar segur que aqueixa intervenció no anava a produir-se, hauria de renunciar per endavant a tota esperança d’emancipació. Perquè és evident que el capitalisme internacional no podrà assistir passivament, per esperit de conservació, a la victòria del proletariat en cap país del món”
    Andreu Nin

    les lluites continuen Tomàs !

  2. 2 Sebastia Bennasar
    Març 4, 2009 a les 8:02 am

    Benvolgut Tomàs, com estàs? Ànims per aquesta lluita que és la de tots els que estam patint per l’aplicació del pla Bolonya.

    T’envio el link de l’article que he escrit avui a la contraportada del diari de Balears per si li vols fer una ullada

    http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/elogi-i-defensa-del-pensament-critic.html

    Sé que hi ha algunes coses amb les quals no estaràs d’acord. En altres supòs que sí. Simplement volia que el tinguessis perquè tot i que no et conec de res ens agermana aquesta lluita contra Bolonya siguin pels motius que siguin. Bé, això, que molts d’ànims i que sàpiques que a la Pompeu també hi ha una bona encartellada amb la teva imatge. Una abraçada, Sebastià.

  3. Març 4, 2009 a les 8:55 am

    Des del Nord, sem solidaris amb el moviment, i et sostenim. El teu valor força el respecte i l’admiració. Ànims. Que vagi bé, la lluita continua !

    SEPC Perpinyà.

  4. 4 Josep M. Basart
    Març 4, 2009 a les 11:01 am

    Benvolgut Tomàs,

    Sóc un professor d’aquesta casa des de fa 24 anys i, abans d’això, en vaig ser estudiant d’Informàtica durant 6. En aquest temps, n’he vistes de tots colors; tota mena de canvis legislatius, reformes i contrareformes en tots els àmbits acadèmics. Alguns d’aquests canvis, han estat força més profunds que els que ara estan en marxa a Europa. Mai no han resultat, del tot, a gust de tothom. I, és clar, no pot ser d’altra manera, ni a la universitat ni en cap altre àmbit social.

    Respecto del tot la decisió que has pres, però he de demanar-te que reconsideris si és mesurada, proporcionada a la gravetat dels fets (els canvis a l’EEES). També, si és una via efectiva de lluita.
    Pel que fa a la proporció, crec que és del tot desmesurada. Una vaga de fam indefinida és una opció desesperada, que només té sentit quan la situació viscuda també ho és i no hi ha cap altra via d’actuació. Dit d’una altra manera, més crua, quan és preferible la mort a la vida en les condicions presents. Creus, de debò, que aquest és el teu cas amb l’EEES?
    L’efectivitat tampoc no la pots esperar. El procés seguirà endavant, senzillament perquè ningú dels qui tenen poder de decisió no dubta que hi ha diverses vies de diàleg democràtiques per a parlar-ne de tot plegat. No podem deixar de banda que és una decisió presa en un àmbit europeu democràtic on els parlamentaris són escollits per sufragi universal.

    Creu-me que l’EEES a mi no m’amoïna gaire. Amb les seves mancances, defectes i virtuts (que també en té) seguirà endavant d’una manera o altra. I el dia a dia en cada universitat i cada centre és el que marcarà quins efectes reals tindrà sobre l’ensenyament. Però tu sí que em preocupes de debò. A partir d’un cert moment, les seqüeles sobre la teva salut seran inevitables i, algunes, irreversibles. Si t’atures aleshores, pots quedar amb una sensació de fracàs difícil de pair, perquè veuràs com l’EEES segueix endavant, del tot indiferent a la teva acció. Si aleshores no t’atures, entraràs en quelcom molt pitjor i del tot absurd. Perquè el valor de la teva vida no admet comparació amb el que té aquesta o qualsevol altra reforma universitària.

    Un darrer pensament per si et pot ajudar d’alguna manera. Si volem canviar les coses hem de formar part del canvi. O, en altres termes, si volem resoldre un problema hem de formar part de la solució. Estic segur que el coratge i la determinació que has demostrat poden fer molt més per a redefinir què serà aquest nou EEES que dur-te a la desesperació de negar-te totes les formes constructives que la teva llibertat t’ofereix.

    Una abraçada,

    Josep M. Basart

  5. 5 Des de l'Eixample Nord
    Març 4, 2009 a les 12:12 pm

    Tomàs, company, molta força i tot el meu suport. Per ara ens han pogut censurar, però nosaltres tenim una arma que ens fa invencibles, tenim la raò. Sort!

    Nora

  6. 6 Des de l'Eixample Nord
    Març 4, 2009 a les 12:17 pm

    Tomàs, company, molta força i tot el meu suport! Per molt que ens intentin censurar, sabem que la veritat acaba sortint a la llum i que tenim la raò. Si necessiteu res, ja sabeu.
    Salut!

    Nora

  7. 7 Pau
    Març 4, 2009 a les 2:51 pm

    “el degà de psicologia d’Uruguai”

    …és com dir, l’alcalde del Perú.

  8. 8 Samy Martín
    Març 4, 2009 a les 4:53 pm

    Tot el meu suport, així com el dels meus companys del SEPC UIB.

    Tomàs, sigues fort i lluita!

    Una besada, i pel que necessitis…! =)

  9. Març 4, 2009 a les 7:12 pm

    Benvolgut Tomàs,

    Imagino que ja t’hauran arribat les noticies de les accions d’aquest matí. La veritat, he de reconèixer que m’he emocionat. Fa tot just un any, m’estaven estomacant els mossos, i veure que hi ha tanta gent que ho recorda i ho rebutja… ha estat molt impactant.

    Espero que tu estiguis bé. Realment, cada dia que passa admiro més la teva determinació amb la lluita contra Bolonya. Tant de bo tots fóssim tant combatius com tu.

    Endavant company!!

  10. 10 Algú que opina
    Març 4, 2009 a les 7:49 pm

    Hola, espero que estiguis bé.
    Jo penso que no val la pena el que estàs fent, per molt que tu ho creguis, no aconseguiràs que canviin aixo del Pla Bolonya, l’únic que si que estàs conseguint es que molta gent t’atmiri i que surtis per tot arreu.
    Sincerament crec que hi ha coses molt més importants a canviar que no pas lo del Pla Bolonya, perquè són coses que com molt bé ha dit el professor d’informatica, canvien, amb els seus defectes i potser poques però també virtuts. Aixó que fas ho fas pels universitaris i per defensar el que creus, però hi ha moltissima altre gent que té problemes molt més importants que el Pla, com podria ser la manca de feina, tenir que pagar una hipoteca i haver de mantenir els fills, o milions d’exemples que et podia ficar.

    Cuide’t i reflexiona sobre la vida que tens, encara que no sigui la que tu voldries, i si realment val la pena continuar lluitant en una “guerra” que està perduda, perquè Bolonya s’aplicarà i no tindran con compte en cap moment el que fas.

    Bona nit.

  11. 11 Feralja_PV
    Març 4, 2009 a les 8:30 pm

    Endavant Tomàs!

    Al País Valencià i al SEPC de l’UPV també ens solidaritzem amb tu.

    La teua lluita també és la nostra. Tot el meu suport.

  12. 12 Valencià
    Març 5, 2009 a les 3:04 pm

    En primer lloc tot el meu suport al Tomàs! Una forta abraçada des de València.

    Crec que aquells que critiqueu la seua decisió no acabeu d’entendre la gravetat que suposa aquesta convergència europea i la liberalització definitiva del mercat de l’ensenyament superior. El dret a l’educació és una victòria històrica aconseguida a base de moltíssimes lluites, amb detinguts i morts inclosos, i perdre aquest valor públic, entenent com a públic no solament la seua titularitat estatal, és una amenaça molt greu per al conjunt de la societat.

    Potser la decisió de Tomàs no és fruit d’un malestar personal, no està en vaga de fam per una qüestió individual (“no tinc treball, no puc menjar, estic a la presó…”), però no per això és menys legítima o més absurda. Els seus motius són molt més que això, és una resposta a una amenaça al conjunt de la ciutadania, que veu com paulatinament uns drets aconseguits al llarg de dècades (sanitat, educació, habitatge,…) es veuen engolits per les dinàmiques del mercat.

    Per últim m’agradaria saber quins són els aspectes positius del Procés de Bolonya, porte uns quants anys investigant sobre les dinàmiques de l’ensenyament superior i no conec cap aspecte positiu fruit de les declaracions de ministres. M’avance i vos ja dic que no em parleu de mobilitat, armonització de titulacions (4+1???), innovació, Suplement Europeu al Títol,… ja que són qüestions molt anteriors a l’EEES i és vergonyòs i indignant que els pro-bolonya tracten d’apropiar-se-les.

  13. 13 algú
    Març 5, 2009 a les 9:11 pm

    Per a tots aquells que pensen que la vaga de fam que està duent a terme en Tomàs és una qüestió d’afany de protagonisme:

    1.- No crec que en Tomàs mai hagi volgut ser cap màrtir o que la seva imatge surti per tot arreu, és una llosa més que haurà d’aguantar. Tots aquests que critiqueu, estarieu disposats a què a la feina veiéssin de quin peu calceu? Estarieu disposats que al vostre poble tothom sabés què penseu? Estarieu disposats a exposar-vos a crítiques i retrets constants sobre allò que esteu fent?

    2.- Més enllà de la valoració político-estratègica que en feu, doncs és totalment legítim pensar que no és una bona eina en la lluita contra Bolonya, no creieu que cal donar tot el suport del món a una persona que s’està jugant la salut de per vida per una universitat pública? I ja no per ell, que ja acaba, sinó per a generacions futures?

    3.- No creieu que la vaga de fam tindria un ressò més ampli si molts més fossim capaços de sumar-nos a l’acció que fa en Tomàs? (I ho diu un que no s’hi atreveix).

    TOMÀS, MOLTS ÀNIMS I UNA ABRAÇADA MOLT FORTA!

    A.G.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: