02
març
09

Vuitè dia de vaga de fam (2 de març)

Avui ens han informat de que finalment els metges del rectorat passaran més tard. S’agraeix. De bon dematí ha vingut molta gent, hi havia una cercavila organitzada per les 10 que finalment no s’ha fet per diversos motius. Han anat a fer difusió igualment. Al matí m’han portat DVD de diferents sèries perquè no m’avorreixi i també algun joc de taula.

Durant el matí, després del control mèdic, hem estat jugant i mirant sèries. Cap al migdia, han vingut un parell d’estudiants de 3r cicle de l’ETSE per demanar-me a veure perquè feia vaga de fam. Eren força crítics sobre com s’estava portant la lluita des del SEPC i les Assemblees de Facultat. Sobretot estaven força molestos pel fet de que es facin pintades, segons ells hi ha altres formes de fer-ho i les pintades són contraproduents. Bé, malgrat les diferències amb les que ens hem trobat, és d’agrair que, tot i no estar d’acord amb nosaltres, vinguin fins aquí ha exposar-ho.

La tarda ha sigut força tranquil·la, també. A mitja tarda han vingut els metges de la UAB i una estona després ha vingut un dels meus metges. Com que era el primer cop que venia, hem estat parlant una estona més i, de fet, hem encetat un debat força interessant entre totes les que estàvem a l’habitació.

El grup de suport avui ha anat a comprar coses que faltaven, he d’agraïr la feina que fan, ja que es preocupen per qualsevol cosa que em falti o necessiti.

Pel que fa al meu estat de salut, avui segueixo amb els mateixos problemes de cansament i de musculatura. El que si que he notat, avui a diferència d’altres dies, que en algun moment, a l’hora d’aixecar-me, m’he marejat una mica, segurament per fer-ho massa de cop. També noto molt quan he d’esternudar ja que forço la panxa i després em fa mal. Demà miraré de caminar una mica més, ja que m’han insistit que és molt important per tal de millorar la recuperació.

Anuncis

19 Responses to “Vuitè dia de vaga de fam (2 de març)”


  1. 1 joan
    Març 3, 2009 a les 12:51 am

    Tomàs,

    Sóc el Joan, qui et va deixar un comentari l’altre dia, no sé si te’n recordes. Bé de fet, només volia puntualitzar un parell de coses respecte a la meva opinió. En primer lloc, si, és clar que adopto un to paternalista, però és que em sembla totalment normal, jo ja pateixo estant 6 hores sense menjar, per exemple, doncs no em puc ni arribar a imaginar-me que portis ja tants dies i els que et quedin. Realment és preocupació, mai crítica. M’imagino els teus pares, sabent ja del teu deteriorament físic, com comentes tu mateix… és dur.

    D’altra banda, sempre m’ha agradat ser tolerant amb els parers dels altres, és a dir, intentar ser empàtic i posar-me en la pell de l’altre per així comprendre’l. Però hi ha certes coses en què la meva ment no té marge d’error: i una d’aquestes coses és el que tu estas fent. Hi ha molta gent patint greus problemes de salud, passant-ho molt malament, amb transtorns alimenticis com l’anorexia o la bulimia, que dessitjarien poder restablir-se i tornar a ingerir aliments en quantitats normals. Llavors, aquest és dels motius pels quals no entenc, ni entendré mai, el que estàs fent.

    Tampoc em servirà com a justificació que ho facis per lluitar contra Bolonya… Lo material no ha de ser superior a la salut. Mai entendre com prefereixes morir-te de fam i trobar-te malament, per lluitar per algo del que no tens garanties d’èxit. I si ho aconsegueixes, que obtindràs? el reconeixement de tothom? És suficient “premi” això? No home no, per favor… No es pot jugar amb la salut pròpia, ja la vida és prou filla de puta amb les enfermetats, per que a sobre algú es busqui problemes per si sol…

    Per tot això, i amb tots els meu respecte, segueixo considerant-te inmadur. I crec que ho he justificat adequadament.

    Un salut, i pensa-hi almenys.

    Joan

    • 2 tomas
      Març 3, 2009 a les 10:02 am

      A veure company, em penso que, justament, el teu problema és que no pots entendre el perquè ho faig. No te’n culpo, aquest sistema es basa en l’individualisme i, evidentment, no promourà que algú lluiti per quelcom que no li aporti res.

      És per això que el teu anàlisi de les coses positives de la vaga només hi entra l’interès o benefici propi. No faig la vaga de fam per obtenir res a canvi, faig la vaga de fam perquè des del SEPC vam valorar que calia anar més enllà en la lluita contra Bolonya.

      Com t’he dit, és normal que no ho entenguis, com tampoc ho entén la gent que l’únic que els hi preocupa en la seva vida és obtenir el seu títol, comprar-se una casa, tenir un cotxe, un mòbil de darrera generació… La clau està a l’escala de valors que li posem a les coses.

      Sobre el tema de l’anorèxia i la bulímia, em sembla demagog que ho utilitzis. Tot i així, si vols parlem dels motius que generen aquestes malalties. A banda, són coses totalment diferents, el meu objectiu no és posar-me malalt, el meu estat de salut serà resultat de la meva lluita i no pas un objectiu.

      Si tu creus que és immadur ser ferm en allò que creus i penses, em sembla que qui ha de pensar-hi no sóc jo. Com he dit, utilitzes un criteri de valoració de l’actuació de les persones on, segurament, per tu seria madur que no fes la vaga de fam i em dediqués a fer les dues assignatures que em queden.

      Pensa-hi, i m’agradaria saber el perquè dediqueu tants esforços a criticar la vaga de fam, en comptes de dedicar-los a fotre canya a les institucions. Suposo que és més fàcil criticar-me que no afrontar la lluita, que també és responsabilitat vostra malgrat l’eviteu.

      Cuida’t company.

  2. 3 JACOB
    Març 3, 2009 a les 9:15 am

    TOMÀS !
    Soc en Jacob, per si no hem recordes soc el marit de la Viviana(argentina club) jej ejje !! Be , sense entrar en el debat del perquè de la mesura que has pres, crec que el teu coratge i compromís ja esta demostrat i que no has de demostrar res mes a ningú. Es lloable
    la força d’esperit que et mou a prendre aquesta decisió. Crec que com tu saps be, poc podreu fer, doncs ara al RADAR de la gent hi han problemes tan o mes importants,la FEINA, el MENJAR, la HIPOTECA, la CRISI, per això com a ESTRATEG que ets hauràs de saber mesurar les forces, ja que cal prendre accions, quant aquestes poden tenir una repercussió i ser eficients. Si et desgastes inútilment la frustració teva personal i del col•lectiu al qual pertanys serà superior. Si la teva salut es retenteix poc pas podràs lluitar en el futur, per això , des de la meva experiència, nomes puc donar-te el consell de que mesuris be l’oportunitat i les forces que et queden… doncs aquesta lluita serà llarga i molt difícil , les forces tel•lúriques que estan en joc , son molt mes grans que els que s’oposen i com en el JUDO, el Kung Fu i altres arts orientals , incloses les estratègies dels llibres de SUN TZU, cal ser elàstic i adaptar la força a la magnitud del contrari. Avui ,tu ja saps que el teu coratge i determinació, estan a prova fora de dubte, ja tens el respecte del demes, si decideixes continuar la lluita d’altres formes, democràtiques, socials, etc, ningú t’ho retraurà, ans al contrari, sempre es millor com deia el Che,sumar i crear les condicions subjectives i objectives per crear un canvi. Be doncs ara aquestes condicions en el cas del Tema Bolonia , sento dir-t’ho però no es donen, cal que feu una feina
    prèvia els que voleu canviar les coses, CONVÈNCER SOCIALMENT, amb arguments, si no es creen les condicions la opinió publica y la opinió publicada, no us compra l’acció extrema. CANVIAR la REALITAT , sabem que no es fàcil no es feina d’un de sol, A vegades i t’ho dic per experiència els que ens posem davant de la gent, no ens podem allunyar massa, perquè si no no et segueix ningú i fas un flac favor a l’objectiu final. Et desitjo molt sort i salut per seguir canviant la realitat des de el seny, la rauxa democràtica i l’estimació i sensibilitat pel problemes de tots i totes, però per estimar al altres s’ha de començar per estimar a un mateix, una abraçada.
    Jacob

    • 4 tomas
      Març 3, 2009 a les 10:36 am

      Si bé la gent té altres problemes, com la crisi, són justament aquests els que donen sentit a la lluita. No es tracta només de Bolonya, no es tracta només de les hipoteques, no es tracta només de deslocalitzacions; es tracta de l’avenç de l’Europa del capital cap a la precarietat de les classes populars i l’EEES serà una eina més d’aquest sistema per perpetuar-se.

      Dius que no és el moment, doncs com a moviment estudiantil no en tenim més de moments i no pensem quedar-nos de braços plegats mentre apliquen un model educatiu que condemna a la universitat pública i, en conseqüència, a la nostra societat.

      Segurament des de la teva òptica veus les coses diferents i per això comentes això de convèncer socialment amb arguments. De convèncer amb arguments ja ho hem fet, i així es demostra amb els referèndums, els seguiments de les vagues, les eleccions al Claustre o les eleccions dels Rectors, però si que és cert que a nivell de societat hem arribat on hem pogut. Tenim els recursos que tenim i, ni de casualitat, s’assemblen als d’aquells que ens volen silenciar o criminalitzar (d’aquí segurament que utilitzis tant la paraula “democràcia”).

      El problema de que no hem convençut socialment no és nostre, sinó de la societat que, primer, no valora la importància de l’ensenyament dins d’aquesta i, segon, que dóna per bo tot allò que surt per la televisió o els diaris, sense contrastar cap mena d’informació. Som una societat passotista i còmoda, però la culpa no és dels que encara lluitem pels nostres drets, sinó d’aquells que hi han claudicat. Com he dit, fem el que podem amb els recursos que tenim i, ja t’asseguro que si poguéssim faríem xerrades i debats cada dia a qualsevol punt del país, però no només no podem, sinó que el poder fa el que pot perquè el poc que fem es silenciï o es tergiversi.

      Com he dit, mentre no hi hagi consciència de la importància de l’ensenyament dins de la societat, tot esforç serà envà, ja que, com has dit, la gent té al cap altres coses com la crisi, i els de dalt ja se’n cuiden de que a ningú se li passi pel cap relacionar-ho tot.

      Bé Jacob, gràcies pel comentari i pel suport, entenc el comentari, però també entenc que, malgrat és una realitat el que comentes, no és la realitat que vivim a les universitats.

      Una abraçada per la Viviana i per tu, ja ens veurem!

  3. 5 Pau
    Març 3, 2009 a les 10:02 am

    Ja que vas de messies salvapatries, posa’t una túnica que et quedarà que ni pintada.

    Sepc.sa

    • 6 tomas
      Març 3, 2009 a les 10:12 am

      És d’agrair comentaris amb fonament i intel·ligència.

      Jo em pensaré això de la túnica, però tu t’hauries de plantejar participar en debats i tertúlies, és una llàstima que aquestes no comptin amb algú tan brillant i lúcid com tu.

      Ànims company!

      • 7 Pau
        Març 3, 2009 a les 11:27 am

        Fonament? Creus que em falten fonaments per acusar-te de messies i salvapatries? De tots i cadascun dels teus missatges es desprèn clarament una convicció d’estar fent una lluita per a tots nosaltres de la que t’hauríem d’estar agraït. T’emplenes la boca de paraules com universitat pública, escales de valors, canya a les institucions etc, en un bloc personal on escrius a diari. I creus que em falta fonament per dir-te messies salvapatries? Bé, com vulguis.

        Aprofito per comentar-te que en aquests debats i tertúlies als que creus que m’hauria de dedicar, estaria bé que vinguessin els teus suporters, aquests que emplenen el campus amb pintades, firmades pel sepc.sa, i d’una brillantor i lucidesa intel·lectual que de ben segur aportarà un bon nivell al debat.

        Pensa’t bé lo de la túnica.

    • 8 Joan Xammar
      Març 3, 2009 a les 10:33 am

      Això, això, una túnica per al Gandhi de Cerdanyola!De moment, ja han tingut justificació pe a seguir emmerdant la UAB amb les seves putes pintades (que no pagune, és clar). Per cert, no entenc per què no et fan fora de l’edifici del servei d’estudiants.

  4. 9 estudiant
    Març 3, 2009 a les 10:41 am

    Bé Xammar, només dir-te un parell de coses:

    Primer és que no cal que parlis malament, la veritat és que t’entenem igual

    El segon és que si no el fan fora de l’edifici d’estudiants és primer de tot perquè es estudiant de la UAB (m’agradaria saber si tu ho ets) i segona és que és compromes amb el sistema universitari i l’educació en general. M’esta molt bé que ús amageu radera el vostre ordinador però el nostre company Tomàs ha decidit donar la cara i això és el que necessitem, estudiants mobilitzats. és per això que hem de pagara un edifici d’estudidiant i no per ser una arma de control més.

    Tomàs NO estas sol!!

    Ripoll i Crespo dimissió ja!! La repressió no és la solucció!

  5. 10 Xavi
    Març 3, 2009 a les 10:53 am

    Ei Tomàs!
    Soc en Xavi de Dret de la Ub. Res, que amb el referèndum, el claustre, les pràctiques i tal vaig molt liat i no he aconseguit pujar a veure’t encara. A veure si dijous a la tarda puc pujar i xerrem una estona. A la facultat ens van arrancar els cartells de la vaga de fam aprofitant que treien els del referèndum però questa tarda ho arreglem (jejeje), ja vaig carregar la motxila de cartells i adhesius. Demà penjarem un comptador dels dies també.

    Bé, et deixo que estic al practicum!
    Una abraçada guapo!

    Xavi

  6. 11 Oriol l'estudiant
    Març 3, 2009 a les 11:23 am

    Benvolgut Tomàs

    La EEES té moltes crítiques i la manera d’implementar-la encara més, però…

    T’has begut l’enteniment! jajaja estàs fent la parida més patètica que he vist en el ja de per si ridícul cercle de badboys que sou els autodenominats representants de TOTS els estudiants universitaris.
    Si fas un sacrifici com una vaga de fam, com ho desllueixis plorant a cada missatge per que no pots veure els papes. Molts de nosaltres canviariem la teva vida de aixecar-se al migdia, veure sèries, fer passejos, jugar a cartes per la del veritable estudiant que s’aixeca a les 7:00 i fa 5 hores de classe.
    Una veritable llàstima és el continu i recorrent ús que fas de una teoria de la conspiració ja tan sobada per la gent que no té 2 dits de front. Ets lliure de fer una vaga de fam però insisteixo que tu et representes a tu i els 4 que sou, però en cap cas representeu al conjunt dels estudiants.

    Molta sort, no t’aprimis molt i segueix lluitant com van fer Gandhi,Mandela, el Che o Michael Collins, que tu com ells tens un paradís assegurat. Bueno, tu potser no XD

    • 12 Joan Xammar
      Març 3, 2009 a les 3:09 pm

      Molt bé, Oriol. Resulta que la dieta ideològica d’en Tomàs no passa de veure sèries, mirar el Polònia i jugar a la butifarra. Jo ja ho dic, aquest noi és el Gandhi de Cerdanyola, és Gramsc escrivint a la presó! Una cosa extraordinària. El que hauria de fer és estudiar i guanyar-se la vida, ostres, que fa vergonya ensenyar les parets de la universitat. I a sobre diuen que ells volen gestionar els recursos públics! Prou problemes tenim amb els que ara els gestionen. Però insisteixo: per què no et fan fora? Tu no tens dret a ocupar dia i nit el local. Qui et paga la llum, nen?

      • 13 Oriol l'estudiant
        Març 3, 2009 a les 5:35 pm

        nano… no entenc res de res del que has escrit.. segurament era molt interesant però redactes com el cul XD

        La llum la pago jo, si a això et refereixes, cosa que el Tomàs no te gaire la pinta.

        Doncs si, en Tomàs ha de estudiar i fer-se un home madur, sa i minimament intel·ligent.

        Bueno Joan, apren a escriure perque costa respondre el que no s’enten.

        De Juana té el record patri amb 110 dies, comptem amb tu per superar-lo, que desprès no es digui que els catalans no tenim pebrots!!

      • 14 Olga
        Març 4, 2009 a les 3:02 pm

        De debò que l’argument que teniu per criticar el Tomàs és qui paga la llum del local d’estudiants? O el fet que hi hagi pintades a les parets que facin lleig i que costi diners esborrar-les?
        Teniu raó, nanos, la lluita del Tomàs i de tots els que ens mobilitzem contra Bolonya no us representa en absolut. Em sap greu que us sentiu al·ludits per les nostres consignes.

        Tomàs, ja m’imagino que no serveix de res que jo et digui això perquè ja t’ho hauran dit vint mil cops i no els has fet cas a ells i menys cas em faràs a mi, però t’ho dic igualment: deixa-ho. No estàs atacant a qui toca, els que sentim el mal que t’estàs fent som els que ja érem. Estàs fen patir la teva família i els teus amics. Si no menges et moriràs.
        Només digue’m que no estàs fent això perquè ho ha decidit el SEPC. M’agradaria saber-ho.

    • 15 tomas
      Març 4, 2009 a les 1:03 am

      Mira company, em sembla molt bé que qüestionis la representació estudiantil, o el que representen les assemblees de facultat. Ara bé, mentre abans no et qüestionis la legitimitat d’uns rectors escollits gràcies al vot ponderat del professorat, i en especial un sector, no ens vinguis a donar lliçons de representativitat només pels casos que et convé.

      Seguint el seu joc democràtic, les assemblees de facultat tenen majoria aplastant al Claustre i els 7 representants d’estudiants al Consell de Govern també són assemblearis. S’han fet referèndums a moltes universitats catalanes i la resposta ha sigut clara: aturar l’aplicació de l’EEES. Em parlaràs de que el percentatge no és alt, tornem-hi, si no és alt per nosaltres (que és el percentatge més alt de participació) no ho és per cap òrgan de govern de les universitats, ja que tots s’han escollit amb una participació inferior.

      Per altra banda, et diré que em coneixes molt poc, de fet, no ploro perquè no pugui veure els pares, simplement em preocupa que ells no em puguin veure perquè, a diferència de tu, entenc que estiguin molt preocupats i que em vulguin veure.

      No gosaré comparar la teva vida amb la meva, perquè per molt bonica que sigui la teva, segurament no la canviaria ja que, la que tinc, és la que també m’ha creat com el que sóc. Tot i així, sé el que és llevar-se a les 7 del matí i fer 5 hores de classe, però també sé que és fer això i després, a més, anar a treballar per poder pagar-me els estudis.

      Em sembla molt bé que a tu ja t’estigui bé la teva vida, però això no vol dir que no pugui existir gent que no només miri per ell sinó que es preocupi per la gent que AVUI ja no pot accedir a la universitat i pels que DEMÀ tampoc podran fer-ho.

      Apa noi, que tinguis molta sort, que em penso que la necessitaràs més que jo.

  7. 16 joan
    Març 3, 2009 a les 1:21 pm

    “No faig la vaga de fam per obtenir res a canvi”. Ah no? Llavors hauríem de canviar això de Tomàs, en vaga de fam, PER LA UNIVERSITAT PÚBLICA. Hauríem de dir, Tomàs, en vaga de fam, per res en especial 🙂

    “el meu objectiu no és posar-me malalt, el meu estat de salut serà resultat de la meva lluita i no pas un objectiu”. Però lluita per què? No dius que no vols obtenir res a canvi? Et contradius, Tomàs.

    “Sobre el tema de l’anorèxia i la bulímia, em sembla demagog que ho utilitzis”. A mi no em sembla demagog, em sembla REALISTA. Un altra cosa és que tu et neguis a veure-ho així, per a poder trobar una justificació al que estàs fent i poder, alhora, retreure els meus arguments.

    “utilitzes un criteri de valoració de l’actuació de les persones on, segurament, per tu seria madur que no fes la vaga de fam i em dediqués a fer les dues assignatures que em queden.” . Efectivament, per mi seria madur que no fessis la vaga de fam, però no pas per les dues assignatures, sino per la teva SALUT, el teu benestar.

    Suposo que és més fàcil criticar-me que no afrontar la lluita, que també és responsabilitat vostra”. No generalitzis opinions, algú t’ha dit que TOT el col·lectiu d’estudiants universitaris està en contra de Bolonya?

    Intento fer un judici objectiu, no pas subjectiu, afegint-li SENY, justament el que CREC que et falta a tu.

    A reveure,

    Joan

    • 17 tomas
      Març 4, 2009 a les 12:48 am

      Insisteixo, el dia que aprenguis la diferència entre interessos individuals i interessos col·lectius, entendràs moltes coses. Mentre no sigui així, evidentment no entendràs res de res.

      No continuaré discutint perquè no val la pena perdre-hi més temps per aquí, em sembla estúpid. Quan vulguis, et passes per aquí i parlem el que vulguis.

      Apa company, que gaudeixis de la teva vida.

  8. 18 alícia
    Març 3, 2009 a les 9:28 pm

    Per curiositat Tomàs, què estudies?


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: