El dia ha començat tranquil. Avui no han vingut els serveis mèdics del Rectorat. Hi ha coses que no s’entenen, entre setmana ens envien els metges dos cops al dia, com si fos necessària tanta assistència mèdica, i el cap de setmana no es presenta ningú, com si els efectes de la vaga de fam fessin festa. Bé, en qualsevol cas ho agraeixo, ja que em sabia greu que fessin venir fins aquí dos metges dos cops al dia per a res, i més tenint en compte com està el pati a la sanitat.
Després de fer les proves rutinàries, i de descobrir que l’increment de pes viscut dies enrere segurament era fruit de la roba que portava quan em vaig pesar (no som massa científics i fins ara no havíem seguit cap norma), ens hem assabentat de la nova estratègia del nostre estimat rectorat. Sembla ser que sense consultar-nos-ho, han donat per vàlida la llista de noms que els hi vam lliurar dijous, específicament per aquell dia, i tothom que no consti en aquella llista no pot venir a veure’m.
Em sobta, a més, perquè divendres, parlant amb responsables de l’Edifici d’Estudiants, vam insistir en aquest aspecte i ens vam assegurar que no hi hauria problemes, que dijous s’havia fet la llista perquè les circumstàncies eren excepcionals. Hi vam insistir bàsicament perquè sabíem que durant el cap de setmana vindria gent a veure’m que entre setmana no pot, com per exemple els de la feina.
Per variar, se’ns pixen a la cara, fins i tot en coses tan sèries com aquestes. El problema, però, no ha acabat aquí, per posar més llenya al foc, fins i tot els meus pares tindran l’accés vetat i no podran venir a veure’m. Unes ments brillants són les que ronden pel rectorat, que per defensar els seus interessos faran el que calgui, fins i tot impedir que la família d’un estudiant en vaga de fam el pugui veure. Doncs encara em donen més motius si aquestes persones, si és que se’n poden dir així, són les que han de decidir el futur de l’educació a la nostra societat.
A banda d’aquestes anècdotes, el dia ha sigut molt tranquil, hem estat mirant capítols de Perduts (Lost), quan ho sàpiga la xicota de mon germà… Entremig de la sessió de “cine”, a vingut el metge, que amb feines i treballs l’han deixat entrar. S’ha mirat les proves, m’ha fet quatre preguntes i m’ha mirat a veure com tenia la panxa.
Avui estava una mica cansat i m’he passat el dia descansant. També he tingut mal de panxa durant tot el dia. Cada cop bec una mica més d’aigua, però es comença a notar que amb això no n’hi ha prou. El que també estic notant és que tinc la musculatura feble perquè he d’anar canviant de postures perquè de seguida hem queda adolorida.
Ànims Tomàs. Tens molt de valor per fer el que estàs fent. La teva lluita ens fa més forts! Una abraçada des de Vilafranca!
Ets un exemple per tothom. Ens encoratges a seguir més intensament amb la lluita, company. Esperem que hi hagi sort i la causa no et privi de salut gaire més temps…
(Adrià Delgado, Assemblea de la UdG)
Amunt!
Des del País Valencià també volem estar amb tu.
Molts ànims Tomàs! I no facis cas a aquests que critiquen perquè si. D’imbècils sempre n’hi haurà.