26
febr.
09

tercer dia de la vaga de fam (25 de febrer)

Avui, de bon dematí ens ha despertat la Gazeta Universitaria (GU) que volien fer-me unes preguntes i fotografies. Els hem dit que s’esperessin un moment per poder acabar de despertar-nos i endreçar una mica l’espai (el terra estava cobert pels matalassos utilitzats per dormir). M’han realitzat l’entrevista i m’han informat de que més tard vindrien a fer-me fotografies, que en aquell moment la fotògrafa no podia. Quan han marxat ens hem posat a fer els controls mèdics rutinaris de cada dia (pes, temperatura, tensió arterial i pulsacions).

Després d’una estona, ha vingut la fotògrafa de la GU, però jo volia passar pel lavabo i dutxar-me abans. Després de la dutxa, quan estàvem a punt de fer les fotografies que volien ha arribat el meu metge. M’ha fet les preguntes rutinaries: com em trobava, com havien anat els controls, etc. I seguidament hem fet la primera prova d’orina que ha donat resultats molt negatius, el meu cos ja no tenia sucres i estava consumint els darrers greixos del cos. El metge ha indicat un increment substancial dels sucres a l’aigua per evitar que demà el meu estat sigui greu, amb bòmits, mal de cap i altres símptomes.

Enmig de tot això, encara corria la fotografa que esperava, per no voler interrompre la consulta del metge, a que esigués per ella per poder fer-me les fotografies. De seguida, m’he posat a la seva disposició per tal de que poguessin fer les fotografies i marxar ja que portaven tot el matí per allà. Un cop fetes les fotografies han marxat i m’he dedicat a prendre l’aigua amb sucre per tal de solucionar el que plasmava les proves d’orina. És cert que avui ja he notat, des d’aquest matí, un cansament més notable. Finalment, per tancar aquest tema de salut, s’ha decidit controlar el volum d’orina que extrec al dia i fer-me dues proves d’orina al dia (matí i nit).

Poc després de marxar el meu metge, han fet cap, tal com ens havien avisat ahir, els metges enviats des del rectorat. Ens han explicat els motius pels que venien i que, lògicament, tenia la llibertat de decidir si acceptava la seva atenció o no. Seguidament, jo els he exposat que ja disposàvem d’un equipmèdic del que hi teníem total confiança i que no tenia sentit acceptar els serveis mèdics d’altres metges. Ho han acceptat i han marxat, tot i així, han informat que igualment passaran dos cops al dia (matí i tarda) i que si en algun moment m’ho repenso, doncs que els hi digui. Efectivament, a la tarda han tornat a passar i se’ls ha tornat a dir que no s’acceptaven els seus serveis, lamentant que se’ls hi faci perdre el temps d’aquesta manera.

La tarda ha sigut tranquil·la, bé en algun moment he fet callar a la gent que hi havia a l’espai, perquè realment estaven fent molt soroll. En alguns moments s’ha arribat a acumular força gent aquí, i clar quan es comencen a creuar converses ja se sap que guanya qui més crida i bé… Pobrets, en són prou conscients i llavors els hi sap greu haver-se posat a cridar.

Un dels fets destacables del dia és que al matí la UAB s’ha llevat sense pancartes ni cartells. Sembla ser que des del rectorat, o d’algun lloc de decisió, s’ha demanat la retirada de totes les pancartes i cartells. I així ha sigut, no quedava ni rastre de cap cartell ni pancarta ni d’algunes pintades. Però bé, com més en treguin, més en penjarem, com més ens silenciïn més cridarem. El que és clar, és que la seva resposta no és afrontar el problema, sinó continuar evitant-lo, com si treure les pancartes i cartells fes desaparèixer el problema.

A la tarda potser han passat els esdeveniments més emotius. A mitja tarda s’ha obert la porta de la sala (la tenim tancada per temes de temperatura) i amb la mirada com buscant algú ha demanat per mi. Ell no gosava entrar, suposo pel fet que no em coneixia de res i que no sabia si podia o no fer-ho. De seguida li hem dit que entrés, ell immediatament ha entrat i ha exposat que venia, simplement, ha felicitar-me i a donar-me suport. Li he agraït i l’hem convidat a seure entre nosaltres, ja que s’havia quedat dret a l’entrada. Li hem demanat d’on era, venia de l’assemblea de ciències. Hem intercanviat quatre paraules i ens ha dit que havia de marxar per ajudar amb tot el tema del carnestoltes. Abans de marxar, però, m’ha donat ànims i ha insistit en que no estava sol, que hi havia un munt de gent amb mi.

Aquest cas, com un altre que explicaré més endavant, són aquelles petites coses que tenen moltíssima importància i que, segurament, no trobaria la forma per expressar el sentiment d’agraïment que sento cada cop que m’hi trobo. A banda, també és lloable el valor per venir fins aquí a donar-me suport sense coneixe’m, tenint en compte el lloc on estic. En aquest sentit, vull animar a tothom que vulgui venir que ho faci, que no es deixi intimidar per una porta tancada, com he dit abans per motius de temperatura, i que tingui per segur que n’estarem molt agraïts. Tot i que potser no ho expressi, com ja he dit, no sóc massa expressiu en aquest sentit, tot i que ho intento.

Durant la tarda ha anat passant gent. No ha sigut fins a la tarda-vespre que un missatge al mòbil m’ha animat i alegrat molt. Era d’una persona que, malgrat que possiblement les darreres setmanes no ens hem vist molt i que hi ha hagut alguns problemes a nivell estudiantil que, fins i tot, li van fer repensar la seva implicació en aquest; sap perfectament que sempre he valorat molt i amb la que el curs passat i els inicis d’aquest hem compartit moltes coses. El cas és que el missatge agraïa la meva acció. Ha sigut dels missatges més bonics que he rebut i només vull aclarir que sóc jo qui he d’agrair a totes aquelles persones que han donat sentit a aquesta lluita, que m’han donat suport en tot moment i que sempre han estat al peu del canó, sigui com sigui d’advers el context. No m’ho agraïu, perquè sóc jo qui us ho ha d’agrair.

Després d’aquestes situacions emotives, al vespre hem tornat a realitzar les proves de l’orina, he de dir que tinc les cames una mica carregades. La prova de l’orina ha anat bé i he recuperat el nivell òptim de sucres, cosa que ha tranquil·litzat, tant a mi com a la resta. Un dia bastant llarg i dens.

Anuncis

0 Responses to “tercer dia de la vaga de fam (25 de febrer)”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: