24
febr.
09

Primer dia de vaga de fam

Qualsevol pronòstic que hagués pogut fer, segurament hagués sigut erroni.  De moment, estic bé, tinc un lleuger mal de panxa típic de quan es té gana, però bé.

Si que he de dir que em noto una mica més cansat, potser és perquè és el cap del dia i no he fet massa bondat.  Ha sigut un dia força atrafegat, hem començat a un ritme massa frenètic per haver de començar la vaga de fam.  Aviat he hagut de deixar aquest ritme per començar, per prudència, ha descansar.

El matí ha sigut bastant pesat, diversos mitjans s’han acostat per fer-nos preguntes (a l’Arnau -portaveu del SEPC- i a mi).  Tots han sigut molt amables i respectuosos en tot moment, i els ho agraeixo, tot i que en alguns moments m’he sentit una mica cohibit per la cerca de la foto per part dels mitjans.

Durant la tarda també hem estat mirant la premsa, a veure què deia, i els comentaris de la gent.  Certament, criticar és gratuït i ser creatiu sembla que també.  Segurament m’han construït més d’una vida forma de vida, motivades per la crítica impotent de voler desacreditar quelcom que, amb la veritat, no podrien i, lògicament, els hi cal la mentida per tal d’aguantar quelcom que cau pel seu propi pes.  Però bé, no perdré més temps, simplement que totes aquelles persones que realment es creguin les mentides que diuen sobre mi, que vinguin un dia i que m’ho expliquin d’on ho treuen.

Tot i així, la tarda ha sigut més tranquil·la ja que no hi ha hagut tant moviment.  La premsa ja no hi feia cap i a la sala només hi havia la gent del grup de suport o companys d’assemblees.  Aquests darrers han anat passant durant tot el dia per mostrar el seu suport i la seva disposició per si em faltava res, moltes gràcies de debò.

Per altra banda, pateixo per la família que de ben segur que estan ben preocupats.  Aquesta tarda ha passat un dels meus germans per veure com estava i també m’ha trucat ma mare.  Per qui pateixo també són pels de la feina que, malgrat no m’hagin posat pegues per utilitzar ara les vacances que tinc per tot l’any, sé que els hi va molt malament pels projectes que hi ha sobre la taula i sé que, a més, pateixen per la meva salut.  A tots gràcies de tot cor.

Bé, segurament em deixo a moltíssima gent que m’ha enviat missatges al mòbil, al correu electrònic o que ha vingut personalment ha expressar la seva solidaritat.  Sapigueu que estic molt agraït i que si alguna cosa ha fet que avui encara ho vegi més clar, és el vostre suport, solidaritat i escalfor.

No voldria, però, no agrair la tasca que han fet el nucli del SEPC de la UAB i en concret el grup de suport i l’Arnau Mallol, que s’han preocupat en tot moment de que tot m’anés bé.

La lluita contra Bolonya, continua.

Tomàs Sayes.

Advertisements

1 Response to “Primer dia de vaga de fam”


  1. 1 Albert
    febrer 25, 2009 a les 9:23 am

    Tomàs, et desitjo molta i molta sort.

    Moltes gràcies!!!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: