30
Mar
09

La fi de la vaga de fam

Avui és dilluns 30 de març, des del meu ingrés a l’hospital no he pogut actualitzar el bloc i em disculpo per aquesta absència i manca d’actualitat sobre el meu estat.  El dia de l’ingrés m’hagués sigut impossible escriure res, com ja ho va ser el dia abans, però els dies posteriors, com que no disposava d’internet, vaig prioritzar la lectura i la reflexió a l’espera de que arribés el dia d’avui per transmetre tot el transcorregut des del passat 25 de març.

El dia de la meva hospitalització ja no va començar gens bé.  Vaig passar la pitjor nit que he passat d’ençà de l’inici de la vaga de fam.  Cap a les 6 de la matinada, amb l’esperança de poder millorar la meva situació i descansar, vaig decidir anar al lavabo, pensant que la bufeta era el motiu del meu insomni.  Em vaig aixecar, com sempre, vaig agafar el pot per mesurar l’orina i em vaig dirigir al lavabo.  Un cop allà, vaig començar a tenir sensacions estranyes, mal de cap intens i mal de panxa semblant a nàusees.  Vaig entendre que m’estava començant a marejar i em vaig afanyar, vaig buidar el pot, el vaig netejar amb menys cura que de costum i vaig sortir del lavabo.

Poques passes més vaig poder fer.  Com que era el lavabo de la sala on feien dansa, hi havia uns bancs per poder-se canviar.  Ràpidament m’hi vaig asseure per evitar mals majors i per intentar que aquell mareig, que ja m’impedia veure el que m’envoltava, se’m passés.  Assegut la situació no millorava i vaig acabar estirant-me, deixant el pot de l’orina a terra.  Vaig tancar els ulls i vaig esperar i concentrar-me en tot el que m’estava passant interiorment, tenia el pols molt accelerat i la panxa i el pit es movia al seu ritme.  Per sort, al cap d’una estona em vaig tranquil·litzar, el pols es va calmar i l’estómac ja no palpitava.  Vaig obrir els ulls i ara tot era clar.  Vaig dubtar uns instants i, finalment, em vaig asseure, vaig agafar el pot i em vaig aixecar.  La tornada al llit va ser normal, vaig agafar una palangana per deixar-la al capçal del llit, em vaig deixar caure al llit i em vaig tapar per intentar descansar.

Al cap d’unes hores, em despertava.  Vaig notar, ràpidament, que estava molt cansat i que plantejar aixecar-me em cansava només de pensar-ho.  Ràpidament, em van preguntar com em trobava, vaig informar que bé, que simplement estava una mica cansat.  La potencia de la meva veu i el fet que hi hagués la palangana prop meu, els va alertar.  Em van demanar a veure si havia vomitat, evidentment no sabien res del que havia passat unes hores abans, no vaig voler despertar a ningú.  Tampoc tenia esma per explicar la meva experiència al lavabo i ho vaig obviar.  Tot i així, no vaig convèncer i poc després van avisar l’ambulància perquè se m’endugués a l’hospital.

Jo era conscient que no estava en bon estat i, per tant, vaig acceptar el trasllat a l’hospital i vaig demanar que s’avisés als meus pares.  Tot i així, vaig transmetre la meva voluntat de, malgrat l’hospitalització, continuar la vaga de fam allà perquè l’assemblea del SEPC ho tingués en compte, ja que sé que sense la meva aprovació i voluntat es descarta la continuïtat de la vaga de fam.  Em van dir que descansés, que no hi pensés, que ja en parlaríem.  Al cap d’una estona van arribar la metgessa i infermera de la UAB per informar-me de que ja venia la ambulància si aquesta era la meva voluntat.  Tot plegat, m’ha sabut greu per elles i els altres metges que venien de la UAB, estaven com enfadats i ressentits perquè ells no em podien assistir.  Ho entenc, però perquè es pensaven que era perquè com que eren de la UAB eren “dolents”.  Li hagués rebatut, però no tenia esma, els hi agraeixo la dedicació i lamento en la situació en la que es van trobar, però en cap cas pensàvem o crèiem que eren “dolents” o còmplices de la UAB, simplement que ja teníem equip mèdic i no tenia sentit rebre l’assistència tants cops al dia, feina llençada, per res.

Continua llegint ‘La fi de la vaga de fam’

25
Mar
09

Comunicat arran de l’hospitalització d’en Tomàs

En Tomàs Sayes començà, en un acte de valentia i fermesa militant, el passat dia 23 de Febrer i davant la negació permanent de diàleg per part de les institucions universitàries una vaga de fam indefinida per tal fer efectives les dues reivindicacions del moviment estudiantil: la moratòria en l’aplicació de l’EEES i la readmissió dels estudiants expulsats de la UAB.

Amb aquesta acció contundent i extrema es pretenia forçar a les institucions a iniciar un diàleg amb la comunitat universitària per tal de resoldre el conflicte que ja s’havia fet evident durant els darrers mesos amb els tancaments i les ocupacions a moltes de les universitats dels Països Catalans.

Un cop més la resposta de les institucions ha estat nul·la, negant en tot moment el diàleg i no només traient importància a l’acció d’en Tomàs sinó silenciant-la i censurant tota mostra de suport.
El rectorat de la UAB per altra banda, no ha mostrat mai ni el més mínim interès per l’estat de salut d’en Tomàs i ha permès que la vaga de fam arribés a posar en greu perill la salut del vaguista amb el resultat de la seva hospitalització.

Per tant, considerem a Anna Ripoll, Ester Crespo i Santiago Guerrero així com tot l’equip de govern de la UAB, la comissionada d’universitats Blanca Palmada i el conseller d’innovació, universitats i empresa Josep Huguet; responsables directes de la negativa de diàleg amb la comunitat universitària, de la censura i la repressió que esta patint el moviment estudiantil i sobretot de l’estat de salut crític actual d’en Tomàs i totes les conseqüències que es puguin derivar de la vaga de fam.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans considerem que el conjunt del moviment estudiantil està legitimat per a utilitzar tots els mitjans necessaris per a aconseguir aturar el procés de Bolonya i emplacem a les autoritats a reconsiderar la seva postura intransigent i autoritària.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Bellaterra, 25 de març del 2009

25
Mar
09

Trentè dia de vaga de fam (24 de març)

Avui, com ja han informat els mitjans, l’estat d’en Tomàs és més crític que mai.
Ahir ja va radicalitzar la seva postura i va deixar d’ingerir glucosa, per tant, la seva situació de salut és crítica.

Així doncs, a petició d’en Tomàs i ja que en aquests moments ja es troba descansant, el grup de suport hem decidit continuar amb l’elaboració del diari d’ara en endavant perquè es pugui anar fent el seu seguiment.

Avui al matí en Tomàs s’ha despertat amb la trucada de Cerdanyola Avui i Ràdio Berga. Poc després, han vingut a visitar-lo tres dels quatres metges que li han estat fent el seguiment durant tots els dies. Aquests, han estat valorant la situació actual d’en Tomàs després de fer-li totes les proves i, finalment, han recomanat la seva hospitalització. Davant d’això, en Tomàs s’hi ha negat i els metges han marxat.

Cal dir, que l’estat ha alarmat a tothom perquè les cetonúries han donat doblement positiu (ja estaven al màxim) i això significa que ja no li queda gens de glucosa al cos i que l’ha de consumir dels òrgans com el cervell o el fetge.

Durant la tarda, ha vingut diversa gent a entrevistar-lo com els del Màster de TV3 i altres, i quan tots han marxat, com que estava molt cansat s’ha estirat i l’hem deixat descansant a l’habitació. Ha dormit durant un parell d’horetes i, cap al vespre, han trucat Ràdio Trama, una ràdio lliure de Sabadell.

El dia ha acabat una mica més tranquil. Com que ha tingut molt mal de cap durant tot el dia ha seguit al llit fins ara fa poc, que s’ha anat a fer les proves mèdiques de la nit. Cal dir, que la prova de les cetonúries ha tornat a donar positiu, com ja era d’esperar.

No sabem com passarà la nit ni com ho portarà demà. De moment ja som conscients de que hem d’estar ben atents per si necessita aixecar-se, es mareja o té qualsevol moléstia.

Suposem que demà, la seva situació crítica es farà més pal·lesa, i de fet, no sabem fins a quin punt el seu cos pot aguantar.

Tot el suport per en Tomàs.

-Grup de suport de la vaga de fam-

24
Mar
09

La Coordinadora Castellana d’Estudiants (CCE) també mostra el seu suport al Tomàs

Bueno, nos gustaría que hicieráis llegar a lxs compas este texto, para la página o para lo que queráis. Estamos con vosotrxs.

Estimadxs compañerxs del SEPC, sancionadxs de la UAB, golpeadxs por los Mossos y especialmente amigo Tomàs:

Desde la Coordinadora Castellana de Estudiantes queremos, en primer lugar, mostrar nuestra solidaridad con el movimiento estudiantil de los Países Catalanes, que está poniendo en jaque a las fuerzas institucionales viéndose obligadas a reprimir por la fuerza el enorme avance de vuestra lucha contra Bolonia para frenar lo que es imparable. Por ello queremos mandar nuestro más cálido abrazo a todxs lxs compañerxs que han sido detenidxs, torturadxs y apaleadxs en los últimos días. Así mismo queremos transmitir nuestro apoyo a la huelga de hambre que está llevando a cabo el compañero Tomàs Sayes y que consideramos un ejemplo de lucha contra el EEES.

Desde nuestra organización también exigimos la readmisión de lxs estudiantes expulsadxs y el cese de amenazas contra quienes luchamos por una educación no mercantilizada.

Recibid nuestro apoyo solidario. Vuestra resistencia nos anima a luchar, todxs estamos con vosotrxs.

24
Mar
09

Estudiants En Lluita també mostren la seva solidaritat amb en Tomàs

Des d’Estudiants En Lluita/En Lluita, volem manifestar la nostra solidaritat amb el company Tomàs Sayes, que porta a dia d’avui (dimarts 24) 30 dies de vaga de fam per protestar contra l’anomenat Pla Bolonya. En Tomàs ha pres la decisió de deixar de prendre líquids amb glucosa. Després de tants dies de vaga, corre el risc de patir danys irreversibles per a la seva salut. Desitjem que entre totes i tots poguem aturar el procés de Bolonya i que en Tomàs pugui deixar la vaga de fam.

Estudiants En Lluita

estudiantsenlluita@enlluita.org
http://www.estudiantsenlluita.blogspot.com / http://www.enlucha.org

24
Mar
09

Sarrià també mostra el seu suport amb en Tomàs

L’Esberla – Assemblea de Joves de Sarrià també mostra el seu suport al Tomàs fent-ne més difusió.

24
Mar
09

La Pobla de Lillet també mostra el seu suport al Tomàs

El poble d’en Tomàs també li mostra tot el seu suport




Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.